Metges de Catalunya (MC) ha presentat avui dimarts una denúncia davant Inspecció de Treball contra l’Institut Català de la Salut (ICS) per deixadesa en matèria de salut laboral, en no desplegar les mesures necessàries per limitar les càrregues de treball dels facultatius d’atenció primària i adequar el nombre de visites diàries a la seva jornada assistencial, tal com fixa l’acord de sortida de vaga, signat el 29 de novembre de 2018, per millorar la qualitat de l’assistència i les condicions de treball dels més de 5.700 professionals mèdics del primer nivell sanitari.
El sindicat recorda que la sobrecàrrega laboral crònica “és un factor de risc psicosocial que afecta la salut dels professionals, provocant esgotament físic i mental, estrès emocional i depressió, i, en conseqüència, s’associa a una major probabilitat d’error mèdic”. En aquest sentit, l’organització ja va presentar el juliol passat un requeriment exprés als comitès de seguretat i salut de les direccions d’atenció primària (DAP) de l’ICS per exigir la disminució de les càrregues de treball, però en el dia d’avui encara no ha rebut resposta, motiu pel qual ara adreça la seva queixa a Inspecció de Treball.
Una enquesta feta per MC aquest novembre a 1.260 facultatius (metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs) d’atenció primària de l’ICS constata que un 96% dels professionals “continua patint sobrecàrrega assistencial”, si bé un 45,1% confessa tenir-ne menys que fa un any. Només un 4% manifesta treballar en condicions òptimes.
Per territoris, els equips d’atenció primària (EAP) de Barcelona, Lleida i Catalunya Central (l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès i Osona) són els més afectats per l’excés de càrregues de treball. Per contra, el personal mèdic de la província de Girona, tot i tenir les consultes massificades, és el que més ha notat les millores acordades l’any passat, seguits pel de Terres de l’Ebre i l’àrea Metropolitana Nord (el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Barcelonès Nord i el Maresme).
Aquest excés de visites va en detriment del temps assistencial, ja que un 68,8% dels facultatius enquestats reconeix que “no té garantit un temps adequat per a cada tipus de visita en la seva agenda”. A més, un 62,9% confessa que “ha de dedicar més de dos terços de la seva jornada a l’activitat assistencial”, incomplint l’acord laboral vigent que reserva un terç de l’horari de treball a formació continuada i recerca.
Un dels motius de la sobrecàrrega de treball és, evidentment, la no cobertura de les absències dels professionals. En aquest sentit, un 52,4% dels facultatius assenyala que “mai” no es cobreixen aquestes absències en el seu centre d’atenció primària (CAP), mentre que un 43,4% diu que “a vegades” i només un 4,2%, “sempre”. No obstant, la no contractació de nou personal és el factor més determinant en la cronificació de la pressió assistencial, segons opina un 43% dels enquestats que senyala aquesta circumstància com la causa principal de l’incompliment de l’acord de sortida de vaga.
L’escassetat de plantilla també condiciona la norma de disminuir l’agenda de visites i la població assignada als facultatius que gaudeixen d’una reducció de jornada per interès particular. Així, les direccions assistencials només respecten aquesta regla pactada amb l’ICS en un 17,6% dels casos.
Amb tot plegat, un 37,1% dels professionals es mostra partidari d’organitzar protestes si finalment no es compleixen les millores. Un 33,3% s’inclina per convocar una nova vaga i un 7,9% prefereix no mobilitzar-se. Un 21,7% no s’ha decidit encara per cap opció.
Metges de Catalunya nega que l’ICS hagi complert els compromisos
Davant d’aquests resultats, MC nega “categòricament” que l’ICS hagi complert els compromisos convinguts, tal com va afirmar la setmana passada el seu director gerent, Josep Maria Argimon, al qual li recorda que la seva empresa, com a part firmant de l’acord, “té l’obligació i la responsabilitat d’executar, a tot el territori, les millores signades per alleugerir les càrregues de treball dels professionals”.
No obstant això, el sindicat posa de relleu que s’estan produint “avenços”, sobretot en les zones on més s’han implementat les accions consensuades, com ho demostra el fet que, en els darrers sis mesos, el percentatge de facultatius que afirma tenir menys sobrecàrrega assistencial ha passat del 16,8% al 45,1%.
Ara bé, l’organització recalca que aquesta millora se sustenta, principalment, en el “sobreesforç” que estan fent més de 700 metges i metgesses, els quals han assumit, de manera voluntària i remunerada, un escreix de visites ampliant el seu horari, “atès que l’ICS ha contractat poc més de la meitat dels nous professionals previstos”.
Per a MC, la qualitat sostinguda en el sobreesforç “té data de caducitat” i, per això, exigeix un “augment real de la plantilla de facultatius d’atenció primària”, així com un increment de la despesa sanitària en el primer nivell assistencial que respongui a les necessitats actuals”.
L’ICS assegura que la incorporació de 307 professionals de medicina de família a l’atenció primària suma 11.500 hores més d’atenció sanitària cada setmana
Un any després de l’anunci del primer paquet de mesures a curt termini per enfortir l’atenció primària, la incorporació de 307 professionals de medicina de família (173 contractacions directes, 120 professionals equivalents a 720 metges que han acceptat voluntàriament a treballar més hores i 22 que han perllongat la seva vida laboral més enllà dels 65 anys) ha comportat un augment, cada setmana, d’11.500 hores més d’atenció sanitària per a la ciutadania. Aquest increment, que en els primers deu mesos de l’any suma un total de 495.000 hores, ha disminuït sensiblement el nombre de visites diàries a la consulta.
Per dotar econòmicament el conjunt de mesures, l’ICS afirma que els recursos econòmics destinats a personal de gener a octubre s’han incrementat en 55 milions d’euros més (un 9% més) i cinc milions addicionals per al personal dels dispositius d’urgències d’atenció primària. L’ICS també ha posat a disposició del equips d’atenció primària 22 milions d’euros (11 milions més que l’any anterior) per cobrir substitucions.
A aquestes accions a curt termini se sumen a les recentment anunciades per la institució destinades a afavorir l’acte clínic per reduir la burocratització de la tasca assistencial, disminuir aquelles consultes que no caldria resoldre dins la consulta així com de millora de les condicions condicions i el valor de la tasca assistencial dels professionals. Entre els objectius d’aquest nou paquet de mesures, anunciades la setmana passada pel director de l’ICS, Josep Maria Argimon en una reunió amb els responsables d’atenció primària de la institució, destaquen la promoció de les consultes virtuals i el teletreball.
En aquesta mateixa trobada, el director de l’ICS, Josep Maria Argimon, va donar per assolits tots els acords de sortida de vaga. Més enllà de les trobades periòdiques en el marc de la taula de seguiment dels acords, l’ICS ha promogut 13 reunions de treball amb més de 200 professionals de totes les categories professionals de l’atenció primària a tot el territori, en què s’ha abordat de quina manera s’ha de donar resposta a accions no sanitàries a les quals encara es fan dins la consulta. És a dir, com s’ha de reduir la burocràcia dins la consulta. Aquest canvi essencial també s’emmarca dins la revisió dels rols professionals de tots els dispositius que conformen l’atenció primària.
Finalment, expliquen que, “pel que fa a l’anunci sindical d’una denúncia a Inspecció de Treball, l’ICS respecta l’ús d’aquest procediment i remarca que en la darrera comprovació que va realitzar la inspecció, rebuda l’any 2016 pel mateix sindicat que ho ha anunciat ara, ja va presentar tota la informació requerida”.
