Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Document fruit d’un debat entre vint-i-dos professionals durant sis mesos (de setembre de 2019 a 15 de febrer de 2020, abans de la pandèmia): Amando Martin Zurro, Albert Cañis, Carlos A. Gonzalez, Carme Borrell, Carmen Catalan, Carme Valls, Cesca Zapater, Emili Ferrer, Jordi Colomer, Joan Benach, Joan Gene, Josep Farres, Josep Martí, J-R. Villalbí, Lluis Rajmil, Mª José Fernandez de Sanmamed, Montse Montaña, Maribel Pasarin, Olga Fernandez, Sara Jaurrieta, Vicente Ortun, Xose Lopez de Vega
L’anàlisi de la situació del Sistema Sanitari abans de la crisi vírica
El Sistema Sanitari Públic a Catalunya, com també a la resta de l’estat, està en una crisi profunda. Molts professionals i treballadores del Sistema decebuts i molt desmotivats a causa de la manca crònica de recursos i paràlisi de polítiques sèries que han comportat pèrdues de personal i males condicions de treball amb poques perspectives de millora.
Creixement constant de la despesa sobretot en fàrmacs, productes sanitaris, altes tecnologies i programes de dubtosa eficiència. Manca d’inversions necessàries (manteniment, reposicions i noves necessitats). Professionals i treballadors sanitaris amb retallades, insuficients i precarietat laboral de fa anys. Ciutadania que protesta i està cada cop més convençuda de la pèrdua de qualitat del Sistema Públic (en accessibilitat, llistes d’espera, urgències, etc.), gestors i polítics fent una “política” a curt termini, posant èmfasi en problemes puntuals, amb plans i programes sense recursos i que no es plantegen l’anàlisi i millora radical de tot el Sistema, quan les causes són multifactorials i de Sistema.
Tot això, juntament amb la cultura hegemònica encara de medicalització de la vida tant per part de la majoria de la població com de molts professionals, d’interessos de negoci, privatitzacions, de corrupció i corporatius, ha esdevingut en una insostenibilitat del Sistema Sanitari Públic creixent, amb dèficits anuals sobre el 15% sense comptar amb fer front a les noves demandes i necessitats.
Nosaltres, els signats d’aquest document, creiem que per fer front a aquesta situació es imprescindible una millora radical (des de les arrels) del Sistema, han passat 34 anys de la Llei General de Sanitat que configurava el Servei Nacional de Salut, el món ha canviat, la demografia, l’epidemiologia, els coneixements i els valors.
Ara aquesta crisi ens urgeix a fer una anàlisi profund i integral per salvar aquest pilar de la societat de benestar i per això considerem que el primer serà prendre consciència, tant política, ciutadana, com professional, de la necessitat de canvi de paradigma (de valors) passant de la importància actual posada en l’atenció a la malaltia ja instaurada, al valor de la Salut integral, personal i de la comunitat. Per això caldrà la posada al dia i la millora de tot el Sistema Públic de Salut, posant realment al centre del Sistema, tant en recursos com en polítiques i gestió, a la salut pública, la promoció i protecció de la salut amb tots els seus determinants i l’Atenció Primària i Comunitària integral.
Per avançar en aquest camí proposem obrir un ampli debat imprescindible per assolir i acceptar aquests nous valors, tant a nivell professional i gestor com ciutadà, per produir aquesta nova cultura i valors i fer les propostes oportunes als nivells responsables del Sistema.
Avui, amb l’arribada de la pandèmia actual i la seva resposta
Els autors creuen i es reafirmen en la seva anàlisi i propostes després de la terrible experiència de la pandèmia viscuda. Creuen que és el moment, degut a la situació de deteriorament i crisi profunda dels darrers anys i posat en fallida avui el Sistema de Salut, proposar, revisar i posar al dia radicalment aquest Sistema: Aportem les nostres recomanacions que creiem prioritàries per millora el Sistema. En primer lloc i abans d’entrar en els diferents apartats del document, volem fer explícits els valors, que segons nosaltres, ha de contemplar el Sistema Públic de Salut.
Segon, creiem que no hi ha possibles millores intentant fer programes o estratègies sectorials (urgències, Primària, llistes d’espera, etc) ni podem millorar el sistema només reclamant i posant més recursos econòmics (que sí que són necessaris però ben gastats en salut). És per això que posem com a primera qüestió un canvi radical del model, un canvi de paradigma, passant d’un model centrat actualment en la malaltia ja instaurada, l’hospitalo-centrisme, alta tecnologia i la medicalització (molts cops injustificada i perillosa) a un model públic de Salut i Cures personal i col·lectiva.
