Els valors que haurien d’orientar la reforma necessària i urgent del sistema català de salut

El sistema Sanitari està en una crisi profunda i considerem que urgentment s'hauria de reformar en profunditat perquè segueixi oferint una atenció adequada a la salut de la població i garantir la seva sostenibilitat. En aquest article recollim els valors que entenem haurien d'orientar aquesta reforma

Joan Gene, Cesca Zapater, Emili Ferrer, pel Grup de Debat
 
 

El sistema sanitari Català no ha canviat substancialment des de la seva creació als anys vuitanta i actualment no dóna una resposta adequada a les noves necessitats de salut. Per seguir progressant hauria d’abandonar els programes o estratègies sectorials orientades a reformar aspectes concrets com les urgències, l’atenció Primària, els hospitals o les llistes d’espera. Tampoc avançarà reclamant i posant més recursos econòmics en l’actual estructura per seguir fent el mateix. Nosaltres pensem que efectivament cal incrementar pressupost, però per invertir-lo en accions orientades a millorar la salut de la població. Els serveis de Salut Pública han de ser l’eix vertebrador de les polítiques intersectorials de salut.

És per això que posem com a primera qüestió la necessitat d’un canvi radical i estructural del model, un canvi de paradigma, passant d’un model centrat en la malaltia i la medicalització a un model públic de Salut Integral centrat en la persona.

Els valors que ha de tenir el sistema públic de salut

La salut de tota la població i l’atenció a les necessitats de salut de les persones són els elements centrals que han de dirigir les polítiques i les actuacions del Sistema. Les persones han de disposar del dret de ser les protagonistes dels serveis de Salut junt amb els professionals, que estan al servei d’aquestes. Cal fomentar la seva autonomia per ser persones actives i apoderades en la seva salut i de la salut de la comunitat.

La salut és allò que importa. Per un Sistema integral de Salut, no només d’atenció sanitària a la malaltia, orientat als determinants socials de la salut, la promoció de la salut i a les necessitats de les persones i comunitats. Per això cal revertir els processos de medicalització i de mercantilització actuals.

Un sistema centrat en la cura de les persones i no exclusivament en la recerca incansable d’un diagnòstic. Donat el perfil epidemiològic actual, l’envelliment i les malalties cròniques, les Cures han de ser un dels eixos centrals del sistema sanitari

La salut és integral. Actuar i avaluar el que l’OMS va establir com determinants socials de la salut: “la situació en la qual la població creix, viu, treballa i envelleix, i del tipus de sistema que s’utilitza per combatre la malaltia”. Visió que ha de contemplar també els factors psico-socials, econòmics, culturals, medi-ambientals, de gènere. L’avaluació de l’impacte d’aquests factors en la salut i la seva modificació hauria de ser preceptiva en la promulgació de qualsevol política pública.

Sistema Sanitari Públic ha de ser integral, universal, accessible i equitatiu. El Sistema Sanitari derivat del Decret 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat, estableix el principi d’universalitat, objectiu encara no assolit. Per això cal la derogació del Decret llei 16/2012. Un Sistema per a tothom, que asseguri l’accessibilitat geogràfica, social i cultural amb criteris d’efectivitat, adequació i equitat en l’atenció de les persones.

Un finançament suficient del Sistema Sanitari amb recursos fiscals, per tal de garantir la contribució solidària i progressiva segons els nivells de renda a la sostenibilitat financera del sistema sanitari públic. Amb planificació, gestió i provisió públiques sense afany de lucre. Mentre això no sigui possible, o en casos justificats en què el sistema públic no pugui prestar el servei, s’han d’aplicar clàusules de qualitat, transparència absoluta, rendiment de comptes i reversió en cas d’incompliment. Cal definir els criteris “d’economia social i solidària”.

L’Atenció Primària, ha de ser l’eix bàsic de l’atenció sanitària. Un sistema en el qual l’Atenció Primària i Comunitària sigui l’eix dels processos assistencials, amb un ple desenvolupament de les seves competències i un adequat finançament i reconeixement.

Sanitat segura, eficient i de qualitat amb resultats avaluables i transparents, que atengui els interessos i la salut dels ciutadans i ciutadanes,

Governança participativa de la sanitat pública. La participació dels professionals i la ciutadania en la governança i la gestió del sistema sanitari públic.

Un sistema independent dels interessos de les companyies farmacèutiques, de productes sanitaris. Independència que ha d’afectar els òrgans i activitats de planificació, regulació, provisió, formació i investigació. Independència també dels interessos corporatius i partidistes.

Garantir per les persones treballadores del Sistema: La qualitat de les condicions laborals, la major autonomia de les unitats assistencials, la conciliació personal i familiar, la qualitat de les retribucions, els temps necessari per a una assistència de qualitat, formació, docència i recerca.

 

 

1.Membres del Grup de Debat

Amando Martin Zurro, Albert Cañis, Carlos A. Gonzalez, Carme Borrell, Carmen Catalan, Carme Valls, Cesca Zapater, Emili Ferrer, Jordi Colomer, Joan Benach, Joan Gene, Josep Martí, Josep Soler, J.R. Villalbí, Lluis Rajmil, Maria José Fernandez de Sanmamed, Montse Montaña, Maribel Pasarin, Olga Fernandez, Sara Jaurrieta, Vicente Ortun, Xavier Castells, Xose Lopez de Vega .

Podeu consultar el document complet aquí 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*