Quan ja s’han registrat tres milions de persones contagiades per la COVID-19 a tot el món, i les persones confinades es compten en milers de milions, la comunitat científica treballa contra rellotge per desenvolupar una vacuna que permeti deixar enrere la pandèmia. «La primera opció per aconseguir interrompre la transmissió de la infecció és sens dubte la vacunació massiva i es fan uns esforços ingents per desenvolupar diferents productes vacunals i avaluar-ne l’eficàcia», explica Xavier Bosch, investigador de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut, hi ha 77 laboratoris que desenvolupen una vacuna contra el virus, i uns altres 6 ja estan en fase d’assajos clínics.
Bosch, que és expert en epidemiologia del càncer causat per infeccions, adverteix del risc que el moviment antivacunes sembri dubtes sobre la futura vacuna de la COVID-19 en aquest article conjunt amb Assumpta Company, metgessa de l’ICO i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.
Diferents celebritats ja han començat a difondre missatges que rebutgen la futura vacuna. La rapera britànica M. I. A. i la dissenyadora i influencer espanyola Miranda Makaroff han expressat a les xarxes socials el seu rebuig a les vacunes les darreres setmanes. Al seu torn, el tennista Novak Djokovic va expressar la seva oposició a la vacunació i a la possible imposició de la vacuna de la COVID-19 per poder viatjar i tornar a la competició en una conversa amb altres tennistes serbis que es va fer pública recentment.
Aquestes opinions no són exclusives d’una minoria de famosos. Una enquesta feta a França el març del 2020 sobre l’actitud davant una hipotètica vacuna per a la COVID-19 va identificar que un 26 % dels enquestats era reticent o s’oposava a acceptar la vacunació. De fet, França és un dels països en què les tesis antivacunació estan més esteses, segons ha confirmat l’estudi Wellcome Global Monitor. Aquesta anàlisi de les actituds envers la vacunació a tot el món va concloure que, globalment, les actituds antivacunació són minoritàries, ja que 8 de cada 10 persones reconeixen que aquests medicaments són segurs.
Escepticisme vacunal: efectes d’abast global
No obstant això, com destaca la doctora Company, l’«impacte negatiu d’aquestes actituds anomenades genèricament actituds antivacunes va portar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a declarar l’escepticisme vacunal una de les deu prioritats sanitàries de l’any passat».
Xavier Bosch, la recerca del qual va contribuir a identificar el virus del papil·loma humà (VPH) com a agent causal de la majoria de càncers de coll d’úter, coneix molt bé l’efecte que poden tenir les tesis antivacunes en la salut de la població a escala mundial. «En contrast amb el virus de la COVID-19, per als VPH sí que tenim ja vacunes excel·lents, i des d’aquest any 2020 disposarem d’una estratègia mundial de prevenció coordinada per l’OMS. Des de l’inici de les campanyes públiques de vacunació el 2006-2007, estimem que uns cent milions de persones han estat vacunades i disposem de resultats d’eficàcia i seguretat excel·lents», explica l’expert, que és consultor sènior del Programa de recerca en epidemiologia del càncer (PREC, i CERP en anglès) de l’ICO. No obstant això «tenim davant posicions contràries a les campanyes de vacunació VPH, foment de l’escepticisme vacunal i actituds clarament antivacunes que han torpedinat temporalment la vacunació en alguns països, com el Japó, Colòmbia o Dinamarca, i han sembrat la confusió en la comunicació entre sanitaris, metges i famílies», afegeix.
No és un problema que se circumscrigui a una única vacuna: «atacar una vacunació en concret acaba afectant la percepció del benefici de totes les vacunes de manera erràtica i impredictible, i el resultat és la creació de bosses d’individus mal vacunats que són el substrat de casos aïllats i de brots futurs», afirma Bosch, que també es refereix als brots de xarampió que han ressorgit a Europa i els Estats Units com un problema derivat de les actituds antivacunació.
Les circumstàncies (hipotètiques) de la vacuna de la COVID-19 que podrien explotar els antivacunes
Tenint en compte que les creences contràries a la lògica i a la disciplina científica han afectat vacunes excel·lents com la del VPH, el xarampió, la grip i l’hepatitis B, Xavier Bosch considera que és plausible que es generi escepticisme vacunal entorn de la futura vacuna de la COVID-19. Així mateix, apunta un seguit de circumstàncies d’aquesta futura vacuna que podria fer servir el moviment antivacunació per sembrar dubtes sobre aquesta possible medicació:
1. Reducció de la percepció de risc. «És probable que el confinament general o l’arribada de tractaments redueixi la percepció de risc. Les vacunes contra la SARS el 2002 o el MERS el 2012 mai no van arribar a estar disponibles perquè desenvolupar-les va deixar de ser prioritari quan el brot inicial es va controlar amb mesures sanitàries i assistencials», explica Bosch.
2. Possible eficàcia parcial de la vacuna. De totes les possibles vacunes en estudi de la COVID-19, «podria ser que la vacuna final resultés eficaç parcialment, d’una manera inferior a les expectatives que comunament tenim de les vacunes, cosa que frenaria l’entusiasme per llançar una vacunació universal», explica el doctor Bosch, per a la qual cosa esmenta l’exemple de la vacuna de la grip, d’una eficàcia entorn del 50-60 % i amb unes cobertures vacunals a Europa que se solen estancar entorn del 30 % de la població.
3. Manca de vacunes per a tota la població, al començament. «Al principi, les indicacions sobre quins grups de població han d’accedir a la vacuna s’hauran d’escalar i els criteris de prioritat seran discutibles. És probable que els països més pobres tinguin més dificultats per tenir accés a la vacuna», explica Bosch. També resulta complexa la coordinació internacional per aconseguir que es produeixin i distribueixin els milions de dosis de vacunes a tot el món si finalment s’adopta la recomanació de la vacunació universal. «Aquestes estratègies internacionals no s’improvisen i sovint fan falta anys per coordinar l’esforç».
4. Finançament en detriment d’altres polítiques sanitàries. «Serà necessari finançar la producció i la campanya de vacunació per assegurar també la cobertura als països amb precarietat sanitària. Habitualment, quan es fan inversions massives en una patologia, com passa ara amb la COVID-19, es tendeixen a restringir recursos per a altres programes de salut. A diferents països ja s’han interromput programes de vacunació infantil d’altres patologies per redirigir recursos al control de la pandèmia i el confinament. Actualment, les campanyes especials de vacunació contra la pòlio estan restringides a certes àrees africanes per la necessitat d’emprar els recursos i el personal sanitaris en la contenció de la COVID-19.
5. Possible manca de transparència sobre conflictes d’interès. «Caldrà comunicar acuradament l’estratègia de vacunació i ser estrictes amb la política de transparència i la comunicació de conflictes d’interès potencials dels investigadors, que és el taló d’Aquil·les de la col·laboració imprescindible entre la indústria i l’acadèmia», segons el professor Bosch.
6. Arguments infundats sobre la inseguretat de la vacuna. «Els criteris d'(in)seguretat de les vacunes o dels seus adjuvants (substàncies incloses en les vacunes que potencien l’estímul antigènic) sempre han estat esgrimits pel moviment antivacunes contra pràcticament totes les vacunes tot i l’experiència acumulada per centenars de milions de dosis tant en estudis controlats com en programes de vacunació generalitzada en tots els contextos internacionals», segons Bosch, per la qual cosa és probable que aquests arguments aflorin també en el cas de la COVID-19, encara que no hi hagi dades objectives ni estudis controlats que ho suggereixin. Els organismes reguladors dels productes vacunals vigilen exhaustivament l’eficàcia i la seguretat vacunal abans d’autoritzar-ne o indicar-ne la utilització pública, recorda Bosch, que també és investigador a Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
7. Politització de la vacunació i notícies falses. «La rivalitat entre partits i la politització de la vacunació tendeix a adoptar posicions emocionals i extremes (tant a favor com en contra) en temps de crisi», explica Bosch. De fet, governs com el de Donald Trump ja han tingut en el passat contactes amb assessors escèptics davant la vacunació com Andrew Wakefield o Robert F. Kennedy, encara que finalment no hagin seguit les seves tesis. «Les fake news i les teories conspiranoiques sobre la COVID-19 ja circulen abundantment als mitjans socials i això representa un brou de cultiu per a qualsevol opinió escèptica o clarament antivacunes», afirma Bosch.
8. Actituds obstinades tot i que es demostren incorrectes. «Tot i l’evidència científica massiva, les actituds antivacunes poques vegades reconeixen i justifiquen els seus errors», afirma Bosch. «Això forma part d’una estratègia per poder repetir una vegada i una altra arguments erronis, que sovint estan relacionats amb altres interessos, en general amb la venda de medicines alternatives i els plets contra la gran indústria productora de vacunes», segons Bosch.
