Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Des de la facultat de Medicina de la Washington University a St. Louis (Missouri, Estats Units) Eric Sallinger m’escriu sobre La Vida en Temps de Coronavirus :
“És difícil imaginar fins a quin punt la gent s’ha vist afectada pel coronavirus a tot el món. El que és fàcil és saber amb seguretat que milions de persones han patit moltíssim més que jo. Jo no sóc sanitari ni tinc contacte amb malalts, no estic sol a casa meva, aïllat dels altres, no em falta res, tinc menjar i tot el que necessito per estar sa. Sóc un estudiant universitari a punt de graduar-me en la Washington University a St. Louis, estic envoltat d’amics, veuré aviat a la meva família i tinc tot el que necessito. Sóc afortunat. I aquest pensament em ve al cap sovint, la sensació que encara que la meva vida s’hagi vist afectada pel coronavirus, les coses podrien ser molt pitjor i dono les gràcies pel que tinc».
Llegeix la reflexió completa en El Balcó – El blog de José Martí Gómez
