Com a tants altres joves, la pandèmia del coronavirus ha marcat la carrera educativa i laboral de Roger Solanes. Abans de l’arribada de la Covid-19 compaginava els estudis del grau de CAFE-Fisioteràpia amb el treball de tècnic de laboratori de microbiologia a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida durant els caps de setmana. Va començar-hi fa tres anys, quan no coneixia gaire la microbiologia. Ben aviat es va adonar que “és una branca importantíssima i em va apassionar” i ara en reivindica la seva importància en el món sanitari.
Conversem amb Solanes sobre el paper de la microbiologia en aquesta pandèmia, de la situació actual dels rebrots al Segrià i regió sanitària de Lleida, de fins a quin punt el sistema sanitari s’havia preparat per a fer-los front i d’un futur on pandèmies com la de la Covid-19 seran “molt factibles”.
Has compaginat el teu treball a l’Arnau de Vilanova amb un grau universitari. Com ha estat?
Fa tres anys que estudio i alhora treballo. Fins ara ho portava bé perquè només treballava els caps de setmana, però amb la Covid-19 vaig passar del 50% al 100% de contracte perquè hi havia un volum de feina excessiu. En no tenir classes presencials, vaig poder-m’ho compaginar millor. Durant tres o quatre mesos he hagut de compaginar exàmens i estudis amb treballar de nit, de tarda, doblant torn…
A banda de la teva ampliació, s’ha ampliat la plantilla del laboratori de microbiologia de l’hospital?
Hem passat de ser 10 o 12 persones a 15 o 17. En un principi era gent que tenia contracte només pel pic de la pandèmia, però amb els brots que estem tenint s’han quedat.
Quines tasques es fan a un laboratori de microbiologia?
Tractem tot tipus de mostres i fluids corporals per trobar infeccions víriques o bacterianes. En el cas del coronavirus, fem i analitzem les mostres per dir si una persona és positiva o negativa. A banda de les PCR, que n’hi ha de diferent tipus, també fem els tests de seroprevalença per saber si el pacient ha generat anticossos, el que voldria dir que té certa immunitat al virus.
Hi ha diferents tipus de proves PCR?
Sí, hi ha diferents tipus de màquines que funcionen amb uns reactius concrets. Hi ha una que dona els resultats més ràpids, d’altres que ho fan més lent… Hi ha un protocol per determinar quin tipus de prova s’ha de fer amb cada pacient, perquè tenim els reactius que tenim.
Això explica que hi hagi gent que té resposta en un parell de dies i altres que gairebé triguen una setmana?
Sí, depèn del pacient. Amb el protocol, que està molt ben estructurat, decidim si el pacient té prioritat per fer-se un tipus de PCR o una altra. Si ha d’entrar a quiròfan o necessita una intervenció, sí que fem la PCR urgent. Però tenim manca d’aquests reactius i un excessiu volum. Això ens obliga a dividir entre diferents tipus de PCR. De les que no són tan urgents en tenim de milers pendents, i això ens obliga a endarrerir els temps.
En resum, depèn del pacient i del nivell de càrrega, en dos o tres dies tenim el resultat, però el procés es pot allargar fins a més de quatre dies.
Parles de milers de tests pendents, us encarregueu només de fer els dels pacients que arriben a l’Arnau de Vilanova o també d’altres centres?
També fem els tests de tots els CAPs de la zona de Lleida i d’altres pobles del Segrià. No només fem i analitzem casos de persones que tenen símptomes de coronavirus, també fem testos massius a les plantilles d’empreses grans, com les càrnies, que tenen un gran volum de treballadors i que per normativa han de fer testos per poder seguir amb la seva activitat.
Abans has dit que hi ha manca de reactius per les PCR urgent. Creus que durant la desescalada s’ha preparat bé el sistema sanitari?
Soc tècnic de laboratori i no cap, però penso que estem ben proveïts. Tenim reactius suficients i amb previsions. Ens hem vist amb l’aigua al coll aquests mesos, però a poquet a poquet ens estem recuperant. S’estan establint nous protocols per optimitzar els reactius, les dinàmiques de treball… per a poder arribar a més població.
La regió sanitària de Lleida i les que envolten Barcelona no van complir els 15 dies recomanats a la fase 3. Creu que això pot explicar la situació en què es troben actualment?
Saltar en pocs dies de la fase 2 a la nova normalitat realment va ser un salt massa brusc. Les dades no eren dolentes, però és veritat que així com vam tenir una desescalada molt pausada fins al moment, sí que hauria calgut més lentitud.
Molts experts han reportat la manca de rastrejadors, especialment a Catalunya.
És important tenir personal que es dediqui a aquesta tasca, i més en un món tan globalitzat i amb tanta mobilitat com és el nostre. És una arma molt important per lluitar contra la pandèmia.
Estava preparat el sistema sanitari per fer front als rebrots?
Per començar, hi ha una petita part de la població que s’ha immunitzat. Nosaltres, els sanitaris, com mínim al meu laboratori, ho tenim tot molt més preparat que abans. Estem segurs del que fem, cosa que no t’hauria dit mesos enrere. Abans no sabíem si fent una cosa endarreríem l’entrega dels tests, no sabíem on enviar les PCR… Ara sabem el nostre potencial, les proves que podem fer i què fer en cada moment amb una velocitat ràpida per donar resultats òptims.
Actualment, quina és la tendència dels tests que esteu analitzant? Segueixen a l’alça els positius?
Les dades són les que hi ha… s’estan donant molts positius. Com sanitari de l’Arnau de Vilanova puc dir que estem vivint uns dies amb molts positius i necessitem l’ajuda de la població per reduir-ne el nombre.
Què li diries a la població, tant de zones amb rebrots com aquelles on encara no n’hi ha hagut?
Els vull dir que sortirem d’aquesta, esperem que amb una vacuna aviat, però mentrestant cal precaució i que tothom faci la seva feina per guanyar el virus. Hem arribat a dades molt bones, però el virus segueix. La calor no el mate i té una velocitat de propagació molt alta. Cal enviar un missatge de tranquil·litat, però alhora de precaució: sempre mascareta, mans netes i distància de seguretat. Són passos essencials per tallar l’expansió del virus.
El centre té més o menys tensió que durant la primera onada a l’abril?
Llavors més que tensió diria que hi havia molta incertesa. No sabíem com tractar el virus, què fer, quines proves… Ara coneixem més al virus, hi ha més protocols, està tot preparat… Encara això, la tensió és contínua i són moments difícils. No només aquestes setmanes que Lleida ha set notícia, sinó des de fa ja quatre mesos que els sanitaris vivim en una tensió molt alta durant la jornada laboral.
Dins d’aquesta tensió constant, què ha estat o és el més dur?
La incertesa d’estar infectat, sobretot al principi de la pandèmia. Arribava a casa i no sabia si fer-li petó a la parella, si abraçar la meva mare… Sí que estic amb mascareta al laboratori, però toco centenars de mostres que poden ser positives. El fet de poder agafar el virus sense saber-ho va ser el més dur al principi.
I com a contrapunt positiu?
La força que agafes del grup. Veus al personal sanitari diàriament patint com un equip. El company que em portava les mostres d’urgències al final em deia que em veia més que a la seva mare. El millor ha set la compaginació del dur treball amb sentiment d’equip
En el futur haurem de fer front a noves pandèmies com aquesta?
És probable. Una característica que fa molt perillós el virus que causa la Covid-19 és que no és molt virulent però sí que es contagia molt ràpidament. Que en surti un de similar i s’expandeixi de nou pel món? És molt factible. En dues hores pots estar a l’altra punta d’Europa i pots infectar molta població d’altres països.
N’haurem après, com a societat?
Parlant amb el meu avi em deia que una cosa així no l’havia viscuda mai. No estàvem preparats per a pandèmies així. Penso que la nostra generació farà més cas als experts sanitaris per autoprotegir-nos i protegir la nostra gent. Aprendrem moltíssim per una futura pandèmia, on actuarem igual o millor que en aquesta.
Per això caldrà dotar el sistema de recursos necessaris, oi?
És clar, davant de qualsevol guerra epidemiològica, de qualsevol virus… el sistema sanitari és la primera línia de batalla. La sanitat és el que ens sosté davant de tot, el que protegeix tota la població. Penso que se li donarà més valor al personal sanitari i als recursos necessaris per combatre pandèmies.
