Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La importància del paper de la infermeria al llarg de la pandèmia de la Covid-19 ha estat lloat en nombroses ocasions. Ara, un informe científic relaciona el nombre d’infermeres per habitants amb la mortalitat de la Covid-19 i troba que aquells sistemes sanitaris més dotats de personal d’infermeria tenen una menor taxa de defuncions per coronavirus.
“Més infermeres en un donat sistema sanitari s’associa amb una reducció de la mortalitat”, diuen els especialistes a l‘informe publicat a The Lancet. Si bé l’estudi no aporta les dades exactes, s’aprecia al gràfic que aporten que les morts per coronavirus als sistemes sanitaris que tenen més de 6.000 infermeres per milió d’habitants és quatre vegades inferior als que en tenen entre 3.000 i 6.000. I encara, la mortalitat per la Covid-19 repunta en els Estats amb menys de 3.000 infermers per milió d’habitants.
Les dades del Ministeri de Sanitat, actualitzades el febrer d’aquest mateix any, comptabilitzen un total de 182.000 infermers i infermeres a l’Estat espanyol, el que dona una relació de 3.845 facultatius per milió d’habitants. També fonts ministerials, en aquest cas del 2019, aporten una dada diferent en comptabilitzar el nombre de personal d’infermeria actiu i dividir-lo per la població. En aquest cas, l’Estat espanyol augmenta la ràtio a 5.700 infermers per milió d’habitant.
El dèficit d’infermeres, problemàtica compartida i arrossegada tant al global d’Espanya com a Catalunya, situa l’Estat al grup de països que compta té entre 3.000 i 6.000 facultatius per milió d’habitant i, per tant, quadruplica el risc de mortalitat per Covid-19 respecte d’aquells Estats amb més de 6.000.
Els resultats arriben d’una investigació feta a través d’un “model a nivell-país” que creua les dades relatives a la pandèmia i altres característiques socioeconòmiques i sanitàries de cinquanta països d’arreu del món. En concret, els Estats analitzats per aquest estudi són la cinquantena que encapçalava la llista de casos positius per Covid-19 el dia 1 d’abril del 2020.
Els factors negatius
L’informe assegura que hi ha alguns elements que predisposen una regió o país a tenir més casos de la Covid-19. Troben que, en tendència ascendent, trigar més dies a tancar les fronteres (totalment o parcial), una prevalença a l’obesitat i una edat mitjana més alta afavoreixen l’expansió del nou coronavirus.
Pel que fa a la gravetat dels casos, són altres els factors determinants. A l’hora d’analitzar els casos que requereixen cures intensives, les variables que guarden relació amb el nombre de casos crítics per milió d’habitants són una alta taxa d’atur i un PIB -entenent que, com més alt, més afectació-. Els autors reconeixen que la relació entre el producte interior brut i la gravetat de la malaltia pot estar relacionada amb “més transparència a l’hora d’informar i un millor sistema de vigilància”, així com “més accessibilitat al transport aeri i vacances internacionals”.
Si bé la mortalitat mostra una relació positiva amb la població més envellida quan l’anàlisi és univariable -societat més gran en termes d’edat, més casos mortals-, els científics asseguren que la relació es perd quan s’incorporen més condicionants. Com en el cas anterior, “les variables associades amb un increment de la taxa de mortalitat van ser la prevalença a l’obesitat i el PIB per càpita”, es llegeix a l’estudi.
En resum, “les troballes d’aquesta anàlisi indiquen que uns nivells baixos de preparació, el nivell de testatge sobre la població, així com característiques com la salut, l’edat avançada o un major PIB per càpita s’associen a una superior prevalença nacional de casos i mortalitat”, expliquen.
Altres factors que mitiguen l’expansió
A banda de la relació entre el nombre de personal d’infermeria i l’afectació de la Covid-19, la investigació interuniversitària ha trobat un altre parell de factors que es relacionen negativament amb l’expansió de la Covid-19. És a dir, que alenteixen la seva propagació.
D’una banda, una “menor puntuació de dispersió d’ingressos” s’associa amb la reducció de casos crítics. Dit d’una altra manera, una major igualtat entre les rendes dels habitants d’un país es relaciona amb una disminució dels casos crítics. De l’altra, “una major prevalença a fumar entre la població” també fa que es redueixin els casos més greus.
Els investigadors defineixen aquesta troballa d’“inesperada”, i asseguren que “es requereix més investigació en aquest sentit, en tant que la literatura existent és inconsistent”. Amb tot, apunten a un parell d’estudis que també van en la mateixa direcció i comencen a confirmar la relació. Creuen que hi ha, proporcionalment, menys fumadors entre els casos crítics de Covid-19 perquè “els països amb una mitjana d’edat més baixa tenen més taxa de fumadors”.
Confinament: mateixa gravetat, però menys casos
Un altre factor que ha analitzat el grup de científics és la utilitat de mesures com el confinament total o el tancament de fronteres parcial o total amb altres Estats. En aquest sentit, troben que aquestes accions, així com un testatge massiu a la població, “no estan associades estadísticament amb una reducció significant del nombre de casos crítics i de la mortalitat”.
Amb tot, això no significa que siguin eines inútils. Per exemple, “quan es relaciona amb el nombre de casos recuperats per cada milió d’habitants, un confinament total està positivament associat”, en comparació amb un confinament parcial o un toc de queda únicament.
Els autors també troben que “el nombre de dies fins a qualsevol mena de tancament de fronteres s’associa amb el nombre de casos per milió”. “Un confinament total i un precoç tancament de fronteres poden disminuir el pic de transmissió i, per tant, prevenir una sobreocupació del sistema sanitari, el que facilitaria taxes de recuperació superiors”, apunten.
Amb tot, els autors expliquen que “hi ha importants limitacions amb les fonts, incloent-hi el fet que a 1 de maig [moment en què van tancar la recollida de dades per a l’estudi], molts països dels estudiats encara no havien arribat al pic de la corba i havien incorporat restriccions frontereres recentment”. Recorden que per veure resultats en l’àmbit epidemiològic cal esperar dues o tres setmanes des que s’han aplicat les mesures i, per això, “l’impacte del tancament de fronteres pot no haver-se detectat al nostre conjunt de dades”.
En el marc de les mesures de control social per rebaixar el pic d’infeccions, l’informe matisa en el compliment segons regions i tradicions polítiques: “Si bé les mesures de contenció aplicades a països com la Xina, Corea del Sud o Taiwan han reduït els nous casos en més del 90%, això no ha succeït a altres com Itàlia, Espanya o els Estats Units”. L’equip investigador creu que “malgrat una apropiada orientació de salut pública, un compliment de la població per sota de l’òptim a les democràcies occidentals pot ser un factor important” que expliqui la variació d’èxit de les mesures.
L’equip científic, format per professionals de la Universitat de Toronto (Canadà), de Ioànnina (Grècia) i de Texas (EUA), justifica la necessitat de l’estudi perquè “moltes regions han començat el procés de relaxació d’intervencions sobre la salut pública, amb el risc consegüent de noves onades d’infecció que comporta”.
