L’activitat de donació i trasplantament a 2020 ha estat marcada per la crisi de COVID-19. Tot i que les donacions han disminuït un 22,8%, al llarg de l’any passat es van realitzar 4.425 trasplantaments d’òrgans a l’estat espanyol, el que suposa una reducció del 18,8% respecte l’any anterior. Aquesta activitat va ser possible gràcies a les 1.777 persones que van donar els seus òrgans després de morir i a les 268 persones que van donar un ronyó o part del seu fetge en vida.
Malgrat l’impacte de la crisi sanitària, la taxa de donació d’Espanya, situada en un 37,4 donants per milió de població (p.m.p.), és molt superior a la de la resta de països en època prepandèmica. Així, segons de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Alemanya va registrar 11,3, Austràlia 21,8, Canadà 22,2, França 29,4, Itàlia 25,3, Estats Units 36,1, Regne Unit 24,7 i la Unió Europea en el seu conjunt 22,5 donants per milió de població.
Silvia Calzón, Secretària d’Estat de Sanitat, va destacar “la fortalesa del Sistema Espanyol de Trasplantaments en plena adversitat. “Malgrat frenar el seu ritme d’activitat, seguim en una posició d’excel·lència a nivell mundial”, va assenyalar Calzón.
Les causes del descens
Segons indiquen les dades, el descens d’activitat es va produir fonamentalment durant la primera onada de la Covid-19, durant els mesos de març a maig de 2020. “Fins a aquest moment, la donació i el trasplantament mantenien un ritme ascendent, demostrant l’eficàcia de les mesures de el Pla Estratègic “50X22″ de l’ONT”, segons va indicar Calzón. Aquest Pla persegueix aconseguir els 50 donants p.m.p. i superar els 5.500 trasplantaments el 2022, cosa que segurament s’hauria assolit el 2020 si no hagués estat per la Covid-19. No obstant això, la pandèmia va provocar una sobrecàrrega del sistema sanitari i de les unitats de cures intensives, que es van bolcar en els pacients amb Covid-19.
“No hem d’oblidar que només entre l’1 i el 2% de les persones que moren en un hospital ho fan en condicions de ser donants i ho fan a les UCI, unitats que han estat molt saturades, sobretot en els moments més crítics de l’epidèmia”, va aclarir la Secretària d’Estat. Un segon motiu que explica el descens d’activitat està relacionat amb la pacients i la preocupació per l’impacte que la infecció Covid-19 podria tenir en els receptors d’un trasplantament.
L’adopció d’una sèrie de mesures pel Sistema de Trasplantaments va permetre una progressiva recuperació del programa, de manera que el ritme mensual de donacions i trasplantaments des de juny fins a desembre de 2020 s’ha aproximat al qual es va registrar en els mesos corresponents del 2019. En els moments més complicats de la crisi sanitària, s’ha prioritzat el trasplantament dels pacients en situació clínica molt greu o urgent, per als quals el trasplantament no pot esperar, així com de pacients difícils de trasplantar per les seves característiques immunològiques.
Tot i la important activitat trasplantadora de l’any passat, persisteix un nombre important de pacients en llista d’espera, pendents d’un òrgan. El 31 de desembre de 2020, se situa en 4.794 pacients. D’ells, 92 són nens. El nombre de pacients en llista és discretament inferior a la registrada en 2019 (4.889 pacients). Aquest descens es deu fonamentalment a una reducció en el nombre de pacients inclosos en llista d’espera per a trasplantament durant 2020, el que s’atribueix a la saturació del sistema sanitari per la Covid-19.
Perfil del donant
L’ONT ha registrat durant el 2020 un total de 2.700 trasplantaments renals, 1.034 hepàtics, 336 pulmonars, 278 cardíacs, 73 de pàncrees i 4 intestinals. L’activitat de trasplantament de donant viu també s’ha aconseguit mantenir, amb un total de 257 renals i 11 hepàtics.
En l’actualitat, el 35% dels donants ho són en asistòlia, és a dir, després de morir. Els donants morts per accidents de trànsit se situen en un 4,5%, que es manté com un dels més baixos de l’última dècada. La principal causa de mort dels donants és l’accident cerebrovascular.
Pel que fa a l’edat dels donants, més de la meitat (54,1%) supera els 60 anys, el 28% supera els 70 i un 5,4% els 80. L’edat màxima d’un donant efectiu se situa en 90 anys, qui va permetre realitzar un trasplantament de fetge i dues renals. Les negatives a la donació se situen en un 14%, un percentatge es redueix a un 10% en el cas dels donants en asistòlia.
Nou comunitats autònomes han superat els 40 donants per milió de població i cinc han sobrepassat els 50 donants p.m.p. Cantàbria torna a liderar el rànquing, amb una taxa de 65,5 donants p.m.p. El segueixen, per aquest ordre, Navarra (53), Canàries (51,6), País Basc (51,4) i Múrcia (51).
