El passat dijous 28 de gener va tenir lloc la cinquena sessió del cicle de debats organitzat per Amics de la UAB sobre els efectes de la Covid-19. L’acte, sota el títol “La salut i les trampes de gènere i pobresa”, va comptar amb la participació de Carme Valls, membre del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i autora del llibre Medio ambiente y salud: Mujeres y Hombres en un mundo de nuevos riesgos” i Carme Borrell, gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. El debat va estar moderat per Josep Martí, també membre del CAPS i opinador d’aquest diari.
Els tres professionals mèdics van començar situant al concepte de gènere. Carme Valls va insistir en que, en l’actualitat, ja no tot s’ajusta a les definicions de la biologia i són més aviat estereotips i mirades que són més culturals, que biològiques. Carme Borrell, al seu torn, es va referir al sexe biològic, al sexe social i a la interacció entre ambdós per expressar que tot acaba afectant a la salut. El que es va voler subratllar són els altres eixos de desigualtats que afecten a la salut i que l’OMS en la seva Comissió sobre el Determinants Socials de la Salut, ja posava de manifest. D’aquí que el debat es centrés en aquests dos condicionants: el gènere i la pobresa, que també estan vinculats entre si.
A partir d’aquí, es va voler situar aquesta influència dels determinants de gènere i la seva influència en la salut a partir de les dades de la mateixa Agència de Salut Pública de Barcelona, perfectament traslladables a escala autonòmica o a escala de tot l’estat. Així, per exemple, es va destacar, d’una banda, que hi ha un nombre important de dones grans que viuen soles, amb més esperança de vida. D’altra banda, els ponents es van referir a que hi ha una clara segregació en el treball, tant horitzontal com vertical, en el sentit d’ocupacions més masculines que altres i que, jeràrquicament, existeix un sostre de vidre, amb tot el que això implica de bretxa salarial. Això, es va assenyalar durant el debat, també es reflecteix en els índex de pobresa, on hi ha més dones que homes. En definitiva, hi ha una clara infravaloració i discriminació de la dona, a la que cal afegir la violència masclista. Tot això afecta, evidentment, a la salut de les dones, que viuen més anys, però que viuen pitjor i amb pitjor salut mental, en funció de la classe social.
Per la seva banda, Carme Valls va insistir en la invisibilitat de les dones en la mateixa recerca biomèdica, ja que durant molts anys no s’ha tingut en compte la perspectiva de gènere en l’àmbit científic, així com en les mateixes polítiques de salut. En definitiva, doncs, no es pot separar la salut i els temes biològics dels aspectes socials lligats a les condicions de vida i treball.
