Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Estic bé”, diu la Laia. Té 15 anys i es mira les mans mentre reflexiona un moment. “A veure, bé del tot no estic. Ningú no ho està, no?”, pregunta. Ella va passar el confinament a un pis de no més de 70 metres quadrats, juntament amb els seus pares i un germà. “Hi havia baralles sovint. Res de l’altre món, però la tensió anava creixent després de tants dies”, recorda. Diu que poder sortir de casa va ser un respir, però encara troba a faltar moltes coses. “Hi ha amics que fa molt de temps que no veig. Tinc ganes de tornar al poble i poder trobar-me amb ells, veure els meus avis, com abans. Com si res d’això no hagués passat”, explica.
La Laia reconeix que se sent més trista del normal i que, de tant en tant, “sense que hagi passat res especial”, s’enfada o plora sense motiu. Aquestes són conseqüències de l’any llarg que fa que estem en pandèmia i que afecta tant joves com adults, amb la diferència que aquests darrers acostumen a estar més desatesos. Segons una enquesta a joves d’U-Report Unicef, el 25% dels consultats havia patit casos d’angoixa arran de la pandèmia. Un 15% havia passat per una depressió. L’adolescència és una etapa de canvis emocionals, dubtes i incerteses, però segons alerten els experts, això pot amagar altres malestars més seriosos que, si no són detectats ràpidament, poden derivar en problemes a futur.
“Hem d’estar més atents: són els grans oblidats. La pandèmia els ha robat la vida. La vitamina de la salut mental són les relacions socials i, aquestes, són essencials durant l’adolescència. Hem parlat molt dels infants, però sobre els adolescents només parlem per culpabilitzar-los”, opina Pilar Solanes, directora del servei d’Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona. L’augment de malestar i consultes per problemes de salut mental ha crescut considerablement d’ençà que va començar la Covid. Segons dades del SEM, a Catalunya les atencions per trastorn d’ansietat es van quadruplicar durant el 2020.
Les atencions a joves també ha crescut de manera preocupant. El servei Konsulta’m, de l’Ajuntament de Barcelona, va fer un 138% més d’atencions durant l’any passat. Van ser 734 consultes de 448 joves diferents: el 18% tenia entre 12 i 14 anys, el 40% entre 15 i 17 i el 42% tenia més de 18 anys. Konsulta’m és un servei que forma part del Pla de Salut Mental 2016-2022 de la ciutat i està pensat per oferir una resposta especialitzada i immediata, sense necessitat de derivació o cita prèvia, als malestars del jovent. Per a fer això possible, Konsulta’m situa professionals als centres cívics, que s’integren en la dinàmica del centre per tal que els joves els sentin més propers. “Un adolescent difícilment trucarà per demanar ajuda a un professional”, explica Solanes.
D’aquesta manera, els joves se senten més segurs d’apropar-se a professionals que no duen bata blanca ni els obren un expedient. “No demanem el DNI ni cap acreditació, per tant poden dir-nos o no el seu nom”, afegeix la directora, qui assegura que “els centres veuen infants i joves en risc, que no es comporten com abans. Amb Konsulta’m podem fer una ràpida atenció i, en cas que sigui necessari, es pot fer una derivació a un centre de salut mental”. De totes maneres, l’experiència de Konsulta’m posa sobre la taula que, amb una atenció adequada, la derivació no sol ser necessària. Durant els quatre anys de la seva existència, Konsulta’m només ha derivat el 8,4% dels joves atesos.
Reforçar la salut mental
Durant el darrer any el servei Konsulta’m s’ha multiplicat degut a l’emergència: s’ha passat de tenir 5 centres de referència a 11. Igualment, l’Ajuntament de Barcelona va decidir, arran de la greu crisi de salut mental, obrir un nou servei que estigués pensat específicament per la situació actual. Així va néixer l’agost passat Cabàs Emocional, un portal web que ofereix tota una sèrie de recursos online. “El vam crear analitzant les necessitats de la població en aquell moment: es requeria suport en temes emocionals per poder gestionar la por, la ràbia, el dol i les conseqüències del confinament”, apunta Solanes.
El web de Cabàs Emocional compta amb diversos recursos com tallers online, documents amb consells o vídeos amb testimonis que ajuden a superar la pèrdua, l’angoixa o la convivència en família. Aquests recursos són oferts pels més de 400 socis de la Taula de Salut Mental. “Ha tingut una bona rebuda, perquè era necessari, però sabem perfectament que la modalitat online té els seus inconvenients i som conscients que no arribem a tothom”, reconeix Solanes. Aquest tothom fa referència, en part, als joves.
Apropar l’assistència als infants i joves
“Anar al psicòleg? Ni de conya! Si a mi no em passa res greu, ja se’m passarà quan arribi l’estiu o quan pugui veure els meus amics”. La Laia es posa nerviosa davant la possibilitat de parlar dels seus sentiments i malestars amb un professional. “Quina vergonya…”. I és que l’assistència psicològica és un tabú, igual que els problemes emocionals i, per això, els joves tendeixen a no parlar-ne i, molt menys, a demanar ajuda. “Si a això hi afegim que les persones adultes que haurien de detectar que alguna cosa no va bé tampoc no estan passant pel seu millor moment, veiem que els joves corren un gran risc”, reflexiona Solanes, qui assumeix que “hem d’aprendre a parlar el seu llenguatge perquè s’ens apropin ells i no a la inversa”.
“Fins ara hem dut a terme una resposta d’emergència i avui ja treballem pensant amb mirada llarga”, reconeix la directora. I és que des del servei saben que atendre els infants i joves és prioritari. Una anàlisi de la Universitat Miguel Hernández amb enquestes a famílies a nivell estatal assenyala que un 86% han detectat canvis d’actitud i d’estats emocionals en els seus joves. En la mateixa línia, l’enquesta de la Joventut de Barcelona 2020 recull que el 60% de joves creuen que la Covid els afectarà personalment de manera negativa.
És per això que aquestes eines de l’Ajuntament arribaran als centres escolars a partir de l’any vinent. Per la seva banda, tots els recursos de Cabàs Emocional seran posats a disposició de les escoles i es mantindrà un diàleg obert amb el professorat per tal de veure quines temàtiques s’han de tractar més. Igualment, s’ha creat un mapa de recursos de salut mental per la comunitat educativa amb propostes com programes per treballar a l’aula com 1,2,3, emoció!, els Konsulta’m de referència i diferents serveis d’atenció a joves.
Conscients també que actualment molts espais d’oci romanen tancats per les restriccions i que molts joves no faran consultes sobre salut mental des de casa seva, l’Ajuntament posarà a disposició de 81 escoles educadors emocionals a partir del proper curs. Aquesta mesura arribarà als 66 centres ubicats dins del Pla de Barris i, amb l’aportació del Consorci d’Educació, s’ampliarà a 15 escoles més que, sense estar al Pla, presenten nivells alts de vulnerabilitat socioeconòmica. Aquesta mesura segueix la lògica del Konsulta’m: els professionals participaran de les activitats del grup classe amb l’objectiu de detectar comportaments preocupants i faran atenció directa a l’alumnat.
