L’Alzheimer és la forma més comuna de demència i afecta unes 800.000 persones a Espanya, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquesta patologia complexa i multifactorial, que se sol desenvolupar després dels 65 anys, té un fort component genètic. Es creu que la majoria dels casos són causats per la interacció de diferents factors de predisposició genètica i ambientals.
Encara no existeix cura; els medicaments disponibles es dirigeixen principalment a alentir el deteriorament cognitiu i a reduir certs trastorns del comportament. Per això, un dels principals reptes de la investigació és caracteritzar millor els factors de risc i proposar noves dianes terapèutiques.
Ara, investigadors d’Europa, els EUA i Austràlia han identificat 75 regions del genoma associades a l’Alzheimer. D’aquestes, 42 són noves, és a dir, mai no s’havien implicat en la malaltia. Els resultats, publicats a Nature Genetics, aporten més coneixements sobre els mecanismes biològics implicats i apropen un millor diagnòstic i tractament.
L’equip va realitzar un estudi d’associació de tot el genoma (conegut com a GWAS) sobre el grup més gran de pacients creat fins ara.
L’equip internacional, que compta amb participació espanyola, va fer un estudi d’associació de tot el genoma (conegut com a GWAS) sobre el grup més gran de pacients creat fins ara, sota la coordinació del director de recerca de l’Institut Nacional de Recerca en Salut i Medicina de França (Inserm), Jean-Charles Lambert.
“El component genètic de les formes comunes de la malaltia d’Alzheimer és molt elevat, especialment per a una patologia associada a l’envelliment. Entendre aquest component és un dels principals reptes de la comunitat investigadora”, explica a SINC Lambert.
La mostra consistia en 111.326 persones a les quals se’ls havia diagnosticat la malaltia o tenien parents propers amb aquesta afecció, i 677.663 controls sans, les dades dels quals procedeixen de diverses grans cohorts europees agrupades al consorci European Alzheimer & Dementia BioBank (EADB) amb l’objectiu d’examinar factors de risc genètic associats a aspectes concrets de la patologia.
“Després d’aquest descobriment important, caracteritzem aquestes regions per donar-los un significat en relació amb els nostres coneixements clínics i biològics, i així comprendre millor els mecanismes cel·lulars i els processos patològics implicats”, continua l’expert.
Noves troballes per a aquest tipus de demència
Des de fa anys es coneixen bé dos fenòmens patològics cerebrals relacionats amb la malaltia d’Alzheimer: l’acumulació de pèptids beta-amiloides i la modificació de la proteïna Tau, els agregats dels quals es troben a les neurones.
Aquestes troballes confirmen i amplien els nostres coneixements sobre els processos patològics implicats en la malaltia i obren noves vies de recerca terapèutica.
Al nou treball, els científics van confirmar la importància d’aquests processos. Les seves anàlisis de les diferents regions del genoma confirmen que algunes estan implicades tant a la producció de pèptids amiloides com a la funció de la proteïna Tau.
A més, la seva observació també revela que una disfunció de la immunitat innata i de l’acció de la microglia –cèl·lules immunitàries presents al sistema nerviós central que eliminen les substàncies tòxiques– intervenen en aquesta patologia.
“Per últim, aquest estudi mostra per primera vegada que la via de senyalització dependent del factor de necrosi tumoral alfa (TNF-alfa) està implicada en la malaltia”, afegeix Lambert. “Aquestes troballes confirmen i amplien els nostres coneixements sobre els processos patològics implicats en la malaltia i obren noves vies de recerca terapèutica”.
Per exemple, confirmen la utilitat de la realització d’assajos clínics de teràpies dirigides a la proteïna precursora de l’amiloide, la continuació de la investigació sobre les cèl·lules microglials iniciada fa uns anys i la focalització a la via de senyalització del TNF-alfa.
Puntuació de risc
Així mateix, els investigadors van idear una puntuació de risc genètic per avaluar millor quins pacients amb deteriorament cognitiu desenvoluparan, en els tres anys següents a la manifestació clínica, la malaltia d’Alzheimer.
“Encara que aquesta eina no està pensada encara per al seu ús a la pràctica clínica, podria ser molt útil per categoritzar els participants segons el seu risc i millorar l’avaluació dels medicaments que s’estan provant. Igualment, permetrà optimitzar els assaigs terapèutics i, per tant, accelerar el desenvolupament de teràpies eficaces”, subratlla a SINC Lambert.
Els investigadors van idear una puntuació de risc genètic per avaluar millor quins pacients amb deteriorament cognitiu desenvoluparan, en els tres anys següents a la manifestació clínica, la malaltia d’Alzheimer.
L’equip vol ara continuar la seva investigació en un grup encara més ampli i desenvolupar altres enfocaments de biologia cel·lular i molecular per determinar-ne el paper en el desenvolupament de la patologia.
Igualment, com que la recerca s’ha realitzat principalment en poblacions caucàsiques, una de les consideracions per al futur serà realitzar el mateix tipus d’estudis en altres grups per determinar si els factors de risc són els mateixos, cosa que en reforçaria la importància en el procés fisiopatològic.
“La malaltia d’Alzheimer és la demència més comuna entre moltes altres. Tanmateix, el diagnòstic clínic és incorrecte en un 20% dels casos. Hi ha una gran quantitat de feina per fer per comprendre millor el component genètic d’aquestes poblacions”, conclou.
Referència:
“New insights into the genetic etiology of Alzheimer’s disease and related Dementias”. Nature Genetics
Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix l’original aquí
