En els últims dies, l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA) ha confirmat que sis persones a Londres i una al nord-est d’Anglaterra han estat diagnosticades de la verola del mico. És una infecció zoonòtica rara emergent, potencialment mortal, que es pot propagar als humans i que sol aparèixer a l’Àfrica occidental i central, on ara és endèmica. Tots els pacients d’Anglaterra que necessiten atenció mèdica estan en unitats especialitzades en malalties infeccioses. Per sort, els individus tenen la branca del virus de l’Àfrica occidental, que és lleu en comparació amb el de l’Àfrica central.
La malaltia va ser descoberta el 1958, quan van tenir lloc dos brots d’una malaltia similar a la verola en colònies de micos mantinguts per a tasques de recerca. Per aquesta raó va rebre el nom de “verola del mico” o “verola del simi”.
El primer cas humà de verola del simi va ser notificat l’agost de 1970 a Bokenda, un vila de la província equatorial de la República Democràtica del Congo. L’infectat va ser un nen de 9 mesos que va ingressar a l’Hospital Basankusu amb sospita d’haver contret verola. Una mostra, enviada al Centre de Referència de Verola de l’OMS a Moscou, va revelar que els símptomes eren causats pel virus de la verola del mico.
La família del pacient va dir que de vegades menjavencarn de mico de tant en tant, encara que no podien recordar si n’havien menjat durant l’últim mes o si el nen havia estat en contacte amb un mico abans de presentar símptomes. La investigació va demostrar que el nen era l’únic de la família que no havia estat vacunat contra la verola humana.
La verola ha estat erradicada, però la verola del simi no
La verola del simi és causada pel virus de la verola del mico, un ortopoxvirus similar al virus Variola (l’agent causant de la verola), al virus de la verola bovina i al virus Vaccinia. Des de l’erradicació de la verola, la verola del simi ha assumit el paper de l’ortopoxvirus més destacat que afecta les comunitats humanes.
Dels casos confirmats aquests dies per l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA), el primer amb verola del mico a Londres va ser anunciat el 7 de maig. El pacient tenia antecedents de viatges recents des de Nigèria, que és on es creu que va contreure la infecció, abans de viatjar al Regne Unit. Els dos casos següents anunciats el 14 de maig viuen junts a la mateixa llar i no estan vinculats amb el primer infectat confirmat. Els quatre nous casos anunciats el 16 de maig no tenen connexions conegudes amb els casos confirmats anteriors.
Els casos de verola del simi són freqüents a Nigèria. En el seu darrer informe, el Centre per al Control de Malalties de Nigèria (NCDC) va dir que el país va registrar 558 casos de verola del simi i vuit morts a 32 estats de la federació i el Territori de la Capital Federal entre els anys 2017 i 2022.
Incubació i símptomes de la malaltia
En els éssers humans, els símptomes de la verola del simi són similars als símptomes de la verola, encara que una mica més lleus. Comencen amb febre, mal de cap, dolors musculars, mal d’esquena, calfreds i esgotament. La principal diferència entre els símptomes de la verola humana i la verola del simi és que la segona fa que els ganglis limfàtics s’inflamin (limfadenopatia), mentre que la primera no.
El període d’incubació de la verola del mico sol ser de 7 a 14 dies, però es pot reduir a 5 i elevar-se a 21 dies. És normal desenvolupar una erupció, que sovint comença a la cara i després s’estén a altres parts del cos, particularment a les mans i als peus. Al cap de poc temps, l’erupció canvia i passa per diferents etapes abans de formar una crosta i caure finalment.
La malaltia sol durar de 2 a 4 setmanes. Es creu que la transmissió és produïda a través de la saliva o excrecions respiratòries, o per contacte amb l’exsudat de la lesió o el material de la crosta. L’excreció viral a través de la femta també pot representar una altra font d’exposició.
Les dades disponibles suggereixen que els rosegadors africans actuen com a reservori natural. El virus de la verola del mico és capaç d’infectar esquirols, rates, ratolins, micos, gossets de les praderies i, per descomptat, humans.
Ressorgiment a l’Àfrica
El continent africà s’enfronta en aquesta darrera dècada a un ressorgiment de la verola del simi. Han estat diagnosticats més casos confirmats de verola del mico des de l’any 2016 que en els 40 anys anteriors.
Per aclarir la situació, es plantegen quatre explicacions, possiblement simultànies, que donen resposta a l’augment de la incidència de la verola del simi:
- La primera és el cessament, el 1980, de la vacunació contra la verola. I la consegüent caiguda de la immunitat davant dels ortopoxvirus.
- La segona és la major o més freqüent exposició a les espècies animals que actuen com a reservori de la malaltia.
- La tercera és l’augment de la taxa de transmissió de persona a persona, particularment en pacients immunocompromesos.
- La quarta és l’avenç de la capacitat diagnòstica i el desenvolupament de programes d’educació sanitària.
En aquest moment, no tenim tractaments específics disponibles per combatre la infecció per verola del simi, però els brots de la malaltia es poden controlar. Algunes dades indiquen que la vacuna antivariòlica té almenys un 85% d’eficàcia en la prevenció de la verola del mico. També els antivirals cidofovir i ST-246, així com immunoglobulines específiques, poden ser utilitzats per controlar un brot de verola del mico.
Més enllà d’Àfrica: una malaltia global
A l’Àfrica, la taxa de letalitat oscil·la entre el 4 i el 22%. La majoria dels pacients són nens. A més, la malaltia també és un problema de seguretat sanitària mundial, com va demostrar el brot als EUA de l’any 2003. Els investigadors van determinar que un carregament d’animals provinents de Ghana, importat a Texas l’abril de 2003, va introduir el virus de la verola del mico als Estats Units.
L’enviament contenia aproximadament 800 petits mamífers que representaven nou espècies diferents, inclosos sis tipus de rosegadors. Les proves de laboratori dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) van demostrar que dues rates gegantines africanes, nou lirons i tres esquirols estaven infectats amb el virus de la verola del mico.
Després de la importació als Estats Units, alguns dels animals infectats van ser allotjats prop de gossets de les praderies a les instal·lacions d’un venedor d’animals d’Illinois. Poc més tard, aquests gossets de les praderies es van vendre com a mascotes abans que desenvolupessin signes d’infecció. El brot va acabar infectant 72 persones de la verola del simi, totes després de tenir contacte amb els gossos de les praderies infectats.
Sens dubte, és pertinent fer un seguiment de l’aparició de nous casos o brots de la verola del simi així com prendre les mesures preventives oportunes, perquè la malaltia constitueix una amenaça significativa per a la salut humana.
Raúl Rivas González és Catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Salamanca.
Aquest és un article publicat anteriorment a The Conversation. Llegeix-lo en castellà aquí
