Segons dades recollides el darrer any per part de la Unitat d’Atenció a les Violències en la Infància i l’Adolescència de l’Hospital Vall d’Hebron, 1 de cada 3 agressors sexuals és menor d’edat i majoritàriament aquestes es produeixen dins l’àmbit intrafamiliar. Adolescents amb un entorn desestructurat que no han rebut cap mena d’educació afectivosexual i que sovint acudeixen a la pornografia per instruir-se.
Calen polítiques a tots els països per eliminar la violència masclista, però encara és més urgent treballar-la a l’aula i des d’edats primerenques, no només en adolescents.
Aquí teniu un recull de propostes culturals que us poden donar idees de com fer-ho a partir de contes i àlbums il·lustrats, pel·lícules i curtmetratges, exposicions fotogràfiques i mostres d’art, cançons i espectacles teatrals.
Contes per a coeducar
La coeducació és l’eina que permet prevenir i abordar les violències masclistes des de les primeres edats. Cal incorporar la coeducació a tots els nivells i modalitats del sistema educatiu, en la programació educativa i el currículum, per tal de potenciar la igualtat d’oportunitats i drets de tota persona, sense estereotips sexistes i evitant tota discriminació associada al sexe o gènere.
En aquest sentit, trobem dues propostes ben interessants i elaborades amb molta cura.
Per una banda, trobem la selecció Noies i nois, tants a tants de la Biblioteca de l’Associació Rosa Sensat. Un treball bibliogràfic i de recerca ha estat desenvolupat per Rosa Mut Carabasa i Amàlia Ramoneda Rimbau. Per aquest treball, la Biblioteca de Rosa Sensat va obtenir l’any 2011, el Premi 8 de març-Maria Aurèlia Capmany de l’Ajuntament de Barcelona en la XXV edició.
Materials de Noies i nois, tants a tants de la Biblioteca de l’Associació Rosa Sensat / Foto: Associació Rosa Sensat
Es tracta de tres maletes amb una acurada selecció de llibres de ficció infantils i juvenils adreçats a alumnes d’educació infantil, primària i secundària. Obres que els permeten una mirada i una reflexió en favor de la igualtat d’oportunitats, la superació dels estereotips de gènere, culturals i socials, i la defensa de la dignitat personal, i aporten recursos als docents per treballar la coeducació. Aquestes maletes se cedeixen en forma de préstec a les escoles i instituts de Barcelona i comarques.
I per l’altra, Explica’m un conte. Coeducar en la petita infància a través dels contes una guia fruit d’un treball col·laboratiu entre l’Escola Bressol Municipal Canigó, l’Associació CoeducAcció, la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori del Districte de Ciutat Vella i la Direcció de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona.
Un recurs formatiu i pràctic per a educadores, educadors i mestres de l’escola bressol, interessades a incorporar una mirada coeducadora als contes infantils. Una eina que ens permetrà reflexionar i revisar quins són els imaginaris culturals que oferim a nens i nenes, a través dels contes, i generar així noves eines lliures de sexisme.
Una contacontes que trenca amb els estereotips de gènere
La Fotògrafa Mira i les seves històries és una nova producció de Viu el Teatre, plataforma de desenvolupament de creacions escèniques, contemporània i multidisciplinar, per a públic familiar i primera infància. Una proposta adreçada a infants de 4 a 12 anys que busca trencar amb els estereotips de gènere i reivindicar noves maneres de relacionar-se des de la no-violència.
Imatge de la Fotògrafa Mira i les seves històries / Imatge: Viu el Teatre
En aquest contacontes-espectacle la seva protagonista, la fotògrafa Mira explica a través de fotografies i els seus viatges tres històries basades en tres contes de tres autores que no ens deixaran indiferents: L’Artur i la Clementina, El club dels valents i El cavaller que no volia lluitar.
Un viatge teatral que aporta noves mirades als infants i els seus acompanyants per caminar cap a un món més equitatiu, respectuós i amable. Aquesta proposta també està disponible per a escoles que la solicitin.
Un treball a partir de l’imaginari audiovisual
A Drac Màgic fa més de 50 anys que pensen les imatges per entendre el món i imaginar futurs possibles. Així doncs, tenen un ampli ventall de projectes propis i compartits a on treballen la cultura audiovisual. Com ara, les propostes d’activitats cinematogràfiques amb perspectiva feminista per a diferents públics en dates assenyalades.
Dins el seu projecte educatiu Construir Mirades hi ha diferents propostes de programació destinada a entitats, institucions i centres educatius (primària, ESO, batxillerat i cicles formatius) per a treballar el 25 de novembre: Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.
Propostes de tallers amb visionats, activitats a l’aula, aprenentatge i servei i recursos en línia que des d’una perspectiva feminista ensenyen a l’alumnat qüestionar la recepció audiovisual automatitzada i a desenvolupar la pròpia creativitat. Com ara el taller Les violències que no es veuen o les sessions cinematogràfiques com Si en toquen a una, ens toquen a totes o Masculinitats en revisió, nois en acció.
Totes les activitats parteixen del seu àmbit d’expertesa que és la cultura audiovisual i de la comprensió que aquesta és configuradora d’identitats i de models de relació. En els tallers es comparteixen eines per a descodificar els mecanismes de construcció de les imatges que fixen estereotips i tabús, posant en qüestió la naturalització d’arquetips de masculinitats i feminitats presents en la tradició visual. Així mateix, s’intenta difondre referents positius i favorables a la creació d’imaginaris lliures de violències.
Relats fotogràfics
Hèlia és una associació feminista sense ànim de lucre que des de 2008 ofereix acompanyament comunitari, feminista i integral a dones en tota la seva diversitat que travessen processos de violència masclista. Treballen en xarxa amb organitzacions a Catalunya i Palestina generant projectes d’intervenció i millora en l’àmbit de l’erradicació de les violències masclistes.
El 2019 en col·laboració amb Apropa Cultura i la Fundació Miró va néixer l’exposició fotogràfica Senyes d’Identitat. Retrats de Dones. 12 dones supervivents de violències van participar en un taller de fotografia. La mostra és el resultat del procés d’introspecció i d’aprenentatge, i la fotografia l’eina per mostrar allò que desitgen de la seva realitat.
En un primer moment l’exposició es va veure a la Fundació Miró i en l’actualitat s’ha adaptat el seu format perquè pugui ser itinerant. Actualment, fins a principis de desembre, es pot veure a l’Espai Jove La Fontana. I aviat, estarà en altres centres cívics.
En clau de gènere a la Fundació Vilacasas
La Fundació Vilacasas ofereix activitats educatives a escoles i instituts. Per a Eso i Batxillerat proposen En Clau de Gènere, recorregut per la col·lecció. Una visita per les diferents sales per conèixer el treball de les artistes presents a la col·lecció Vila Casas, tot posant de manifest la diversitat en les pràctiques en el context de l’art català contemporani i actual alhora incentivar el debat i la crítica adaptada a les diferents edats. La dona pintada, el nu femení, el pintor i la model són la imatge de la dona com a part d’un paisatge estereotipat de gèneres i construccions socioculturals.
Per mitjà d’aquesta activitat es presenten materials inèdits que permeten conèixer una part de la col·lecció, al mateix temps que hi aporten una lectura des de la perspectiva de gènere per tal de contribuir al coneixement i estudi de la situació de la Dona Artista a Catalunya des de la dècada dels seixanta fins a l’actualitat. Ella, la gran oblidada de la història, encara és una assignatura pendent de la igualtat entre homes i dones, tant dins com fora de les col·leccions d’art.
A més, fins al 22 de gener a Can Framis es pot visitar l’exposició Ella, una i altra vegada d’Eugènia Balcells. Una exposició en què els arquetips femenins –tot incloent-se i excloent-se mútuament– van dibuixant un vocabulari propi des del qual repensar les relacions humanes en què avui ens movem.
Amb veu de dona
A través de les cançons també podem visibilitzar i reivindicar el punt de vista de la dona i les seves històries. Inspirades en el cançoner en línia del Càntut, recull del patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines i Premi Nacional de Cultura el 2022, Paula Grande i Anna Ferrer van presentar el treball discogràfic Vega. Un disc que dona veu a les mares, filles, nenes i joves de generacions passades. Deu cançons que fan viure els textos i les històries de les dones d’abans, però amb peces ballables i actuals que enllacen tradició i modernitat.
Per altra banda, en el Centre de documentació de l’Institut Català de les Dones trobem una selecció d’enregistraments musicals que són una mostra representativa de música pop i rock and roll interpretada per dones de Catalunya. Es tracta tant de música instrumental com vocal, interpretada o composta per dones. Aquests es poden sol·licitar en préstec.
L’Institut Català de les Dones també disposa de tot un seguit de propostes expositives itinerants, formacions i altres recursos que es poden sol·licitar des dels centres educatius.
Teatre per a joves amb Scratch a La Villarroel
Aquesta és la nova proposta de la productora teatral AKA Teatro creada per Daniel J. Meyer i Montse Rodríguez Clusella. Després de l’èxit d’A.K.A (Also Known As) ara ens proposen un nou espectacle que posa el punt de mira a temes controvertits com els pactes del desig, els límits propis i els límits imposats socialment a la sexualitat de la dona, l’aparença/simulació dels estats anímics, l’abús i la culpa, entre d’altres.
A Scratch la protagonista és una DJ que ens explicarà, a ritme de sessió de música electrònica, el seu món i les seves experiències. Veurem com és el seu dia a dia, tant al món de la nit, com a casa seva amb la seva parella. I descobrirem el seu anhel més amagat de tornar a tocar la guitarra, tenir la seva pròpia veu, de ser compositora indie. Posarà en conflicte les conseqüències de l’exposició social, els pactes dels flirtejos de la nit, els límits permesos a les dones en la sexualitat i la seducció i els possibles malentesos, dubtes i les contradiccions en les decisions pròpies.
Són totes vàlides? Han de ser permanents o poden canviar instant rere instant? I sobretot, som capaços, com a espectadors/societat, d’acceptar-les sense prejudicis?
Un teatre amb llenguatges físics, lingüístics i d’estil que novament (com a A.K.A) s’acosta tant al públic jove com a l’adult. Una proposta que ben segur generarà debat a l’aula i a casa.
Aquesta la podeu anar a veure a La Villarroel a partir del 27 de febrer. I també hi haurà funcions per a alumnes de batxillerat al febrer i març a través de la programació teatral per a escoles del Grup Focus.
