Un futur sostenible hauria de contemplar els 360 de la salut de les persones, els animals, la flora i els ecosistemes que tots compartim. I, per al bé de la salut de les persones, ni la salut ni la vida d’animals criats expressament amb pensament experimental no s’ha tingut en compte, més que com a instrument de recerca. Prendre animals com a taula d’experimentació per entendre els mecanismes interns de les patologies ha estat essencial en la investigació biomèdica i veterinària i per encertar teràpies o vacunes que han salvat moltes vides humanes.
Però han estat moltes bestioles les que han contribuït a salvar vides. L’avenç científic i tecnològic, però, avui dia, permet trobar alternatives que estalviïn l’experimentació o sacrifici d’animals. I un dels mètodes alternatius que ho possibilita és la creació de teixit artificial a partir de cèl·lules mare, estructures en tres dimensions anomenades organoides. Són teixits cultivats al laboratori que recreen les característiques fisiològiques d’una matèria o textura orgànica en miniatura. Són una òptima manera d’estudiar el desenvolupament i la funció dels teixits i l’efecte sobre ells de les infeccions per patògens, sense utilitzar animals més que per extreure algunes de les cèl·lules mare que serveixen per a fer la còpia fidedigna de la matèria, que respondrà igual que l’original.
Catalunya tindrà el primer biobanc de l’Estat d’organoides d’animals de granja. Estarà ubicat a Bellaterra, a les instal·lacions del Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Insitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA). S’hi podran investigar malalties infeccioses sense utilitzar animals vius. Les infeccions en animals s’estudiaran, així com també les transmeses dels animals a les persones a través de teixits d’animals.
Ara es prepara ja la col·lecció de teixits orgànics en miniatura creats artificialment, en primer lloc els de porc, amb la idea de fer-ne també de pollastres i remugants que s’utilitzaran en les diferents fases experimentals per trobar tractaments i vacunes”, expliquen des de l’IRTA.
Patògens que afecten persones i animals
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 75% dels patògens emergents, les noves malalties infeccioses, són de naturalesa zoonòtica, és a dir, afecten tant animals com persones. Això es dona perquè animals i persones compartim molts ecosistemes. Ho vam veure amb la covid, però també és el cas de l’Ébola i el grip aviar. Per això, tal com exposa l’OMS, “el progrés cap a la seguretat sanitària requereix una major atenció a la interfície entre humans i animals i una forta col·laboració entre els sectors de la salut humana i la salut animal”.
El projecte, anomenat FARMBANK, compta amb la col·laboració de l’IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center i l’empresa biofarmacèutica PharmaMar. El biobanc estarà a disposició de tota la comunitat científica per conduir la recerca biomèdica cap a un futur més ètic i sostenible. La previsió és que en els propers mesos el material del biobanc ja estigui a disposició d’altres grups de recerca, amb la idea també d’establir col·laboracions amb centres d’investigació europeus.
En primer lloc es generaran organoides de la cavitat nasal, del pulmó i l’intestí a partir d’un centenar de porcs, i en una fase posterior l’ampliarà a altres animals de granja com pollastres i remugants. Júlia Vergara-Alert és investigadora del programa de Sanitat animal de l’IRTA i corresponsable del projecte, i explica que “prescindir dels animals vius que fins ara han estat necessaris per crear models de malalties permet dirigir la recerca biomèdica cap a un futur més ètic i sostenible”.
Simular atacs virals
Un exemple del que es pensa investigar a través dels organoides és “com els virus poden canviar entre espècies animals, o provar nous tractaments antivirals de manera ràpida i en condicions experimentals molt similars a les reals”. Ho comenta l’altre investigador del programa de Sanitat animal de l’IRTA i també responsable del projecte FARMBANK, juntament amb la Júlia Vergara-Alert, Karl Kochanowski.
Segons afegeixen els investigadors de l’IRTA, “els organoides es prepararan per començar a fer recerca amb antivirals per tractar coronavirus porcins, però també amb coronavirus que afecten les persones, com la Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà, provocada pel coronavirus del MERS, i el SARS-CoV-2 de la COVID-19. Sobre aquest últim, el biobanc també s’utilitzarà per estudiar els mecanismes que fan que els coronavirus es tornin resistents als antivirals”.
Des de l’IRTA destaquen la funció clau que tindrà també en aquests estudis una plataforma de bioimatge d’última generació que servirà per validar la funció i ús dels organoides. És un equipament de microscòpia confocal únic al sud d’Europa de què disposen els laboratoris de la Unitat de Biocontenció de l’IRTA-CReSA. Entre els finançaments amb els què compta el projecte, hi ha fons europeus Next Generation, del pla de recuperació de la pandèmia de la Covid-19.
