Opinió

Sobre la gestió de la salut mental del Consorci Parc Mar de Salut de Barcelona

D’ençà que l’any 2010 en mig d’una crisi econòmica, social i política el Consorci Parc Mar de Salut de Barcelona va agafar la gestió de l’atenció a la salut mental de la població de Santa Coloma de Gramenet hi han hagut molts canvis en relació amb l’administració política i la gestió de la salut mental, però algunes coses s’han mantingut exactament iguals. Una d’aquestes qüestions és la que ens ocupa en aquest escrit, el nombre de professionals contractats al Centre de Salut Mental d’Adults per atendre els problemes de salut mental que es donen a la ciutat.

Hem sentit molts cants de sirena els darrers tres anys arran de la crisi sanitària que va comportar la pandèmia. Que s’augmentaria el pressupost en salut mental, que es milloraria l’accés a l’atenció, que la necessitat d’atenció en aquest sentit és molt gran i estava infradotada, etc. Les dades sobre conductes autolesives, conductes addictives, problemes de conducta alimentària i problemes emocionals fonamentalment d’ansietat i depressió en aquests anys sembla que han augmentat de forma notable, especialment en joves, i que donaven peu a realitzar aquests canvis.

Si bé s’han pres algunes decisions en el marc de les polítiques relatives a l’organització de l’assistència pública als problemes de salut mental, quan anem en l’àmbit local el que trobem no sembla gaire alentidor pel que fa a l’atenció a escala comunitària. En aquest àmbit, l’atenció a la salut mental en la comunitat, els Centres de Salut Mental són els dispositius sobre els quals pivota principalment l’activitat, a més dels Equips d’Atenció Primària (EAP) i els Centres d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS). Si bé n’hi ha d’altres (Hospital de Dia, Hospitalització Domiciliària, Servei de Rehabilitació Comunitària, Club Social, Equip Guia, etc), és l’equip del CSMA el que atén la gran majoria d’aquests problemes, juntament amb els EAP en els casos menys greus.

Durant la crisi financera i econòmica iniciada el 2008, i que va portar a una crisi social i política els següents anys, alguns professionals i associacions, agrupats com a Plataforma per a la Defensa de l’Atenció Pública a la Salut Mental a Catalunya, van elaborar un document on es recollien dades, entre d’altres, sobre el dèficit de professionals als CSMA de Catalunya comparant-los amb les ràtios que el Pla Director de Salut Mental i Addiccions del 2010 proposava com a mínims.

Doncs bé, després d’aquella crisi que va iniciar la recuperació econòmica cap al 2015 i que va deixar unes retallades criminals al sector públic de serveis, i després d’una duríssima crisi sanitària des del 2020 amb conseqüències econòmiques i socials importants, hem volgut revisar quines són les variacions en les ràtios de professionals al CSMA de la ciutat (vegeu taula).

Aquesta taula, modificada del treball que va fer la Plataforma per a la Defensa de l’Atenció Pública a la Salut Mental a Catalunya, conté dades del 2010 i per 100.000 habitants a les tres primeres files. Nosaltres hem actualitzat les dades amb els professionals que, tretze anys després, passades dues crisis i amb una ingent verborrea postpandèmia sobre l’augment de recursos en l’atenció a la salut mental, tenim al CSMA de Santa Coloma de Gramenet (amb 120.000 habitants aproximadament) el dia d’avui.

El que revelen les dades és que no només no s’ha redimensionat el nombre de professionals que atén a la salut mental dels ciutadans a Santa Coloma de Gramenet sinó que en alguns perfils de professionals encara hi ha menys que aleshores. I tot això després de dir que hi ha una allau de problemes de salut mental i d’anar augmentant els programes específics que s’han d’assumir al CSMA (atenció precoç a la psicosi, atenció als trastorns de conducta alimentària, atenció ràpida a les persones amb intents de suïcidi).

Els responsables podran dir que s’han invertit els calés en l’atenció hospitalària o domiciliària o en recursos de la xarxa infantojuvenil o en programes que han aparegut com a bolets en la xarxa de salut mental com els Equips Guia o la figura del referent de benestar emocional als EAP, però el cert és que els recursos destinats al centre sobre el qual pivota principalment l’atenció i l’ordenació d’aquesta és en el millor dels casos igual, i en la majoria dels perfils de professionals pitjor, que l’any 2010 abans de les crisis. I això sense comptar l’arrelat costum que té el Consorci Parc de Salut Mar de no cobrir les baixes llargues per malaltia o els permisos de maternitat o paternitat dels professionals que hi treballen al centre, cosa que ha implicat una denúncia sindical a Inspecció de Treball per sobrecàrrega de treball.

Aquest és el panorama que tenim, que les associacions en primera persona i de familiars afectats per problemes de salut mental coneixen i porten reivindicant també de fa temps a la ciutat. Un panorama que amb una certa freqüència i de forma cíclicament regular comporta dificultats en l’accessibilitat al tractament o seguiment i que fa complicada la tasca de mantenir la qualitat de l’atenció. Quelcom que ja ha posat en evidència recentment l’Informe sobre Drets i Salut Mental a Catalunya de Salut Mental Catalunya publicat l’abril de 2023.