Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La pandèmia de la Covid-19 va destapar una gran necessitat latent a la societat: atendre la salut de la mental, situar el benestar emocional com a base imprescindible per a poder parlar, realment, de salut.
Parlar de manera natural d’ansietat, depressió i trastorns de la psique sense manllevar la seva importància en la salut global de la persona ha estat un gran avenç humà. Hem admès socialment que sense salut mental la vida no flueix com hauria de fer-ho, ni es gaudeix, i comporta el risc de desencadenar malalties físiques també.
Però, tot i la volada que ha pres la conscienciació sobre la salut mental, l’estat espanyol continua tenint una ràtio de professionals de la psicologia molt per sota de la mitjana europea. En el sistema nacional de salut, a penes es disposa de sis professionals de la psicologia per a cada 100.000 habitants, mentre que en són 18 per atendre aquesta població com a mitjana entre els països de la Unió Europea. A l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), de la qual formen part una trentena de països, són 26 els professionals de la psicologia que hi ha per a cada 100.000 habitants. A l’Estat espanyol no n’hi ha tampoc suficients en els Serveis Socials.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any passat 4.097 persones van morir per suïcidi. Onze persones moren al dia per aquesta causa i altres dues-centes ho intenten, tal com es va exposar el passat cap de setmana davant d’uns 800 assistents a la VI convenció del Consejo General de Psicologia, celebrada a Tarragona.
En la trobada, els professionals de la Psicologia van posar sobre la taula inquietuds i reptes que saben que afronten davant de la pandèmia silenciosa dels trastorns, les patologies i el malestar que fa infeliç tantes persones i famílies. La societat emmalalteix per falta de comunicació, d’empatia i de suport entre les persones, per una pressió econòmica que, a ritme vertiginós, o ens accelera en un estil de vida sense descans ni reflexió, o ens expulsa del sistema. Mostrar signes de vulnerabilitat o necessitat d’ajuda encara es penalitza moltes vegades amb l’exclusió social.
De tot això i moltes evidències més de la tendència social a sumar cada cop més problemes de salut mental en varen ser bons testimonis els ponents de les diferents taules de la convenció dels professionals de la psicologia.
Varen repassar la situació en l’àmbit de la salut, les àrees de la psicologia educativa i la psicologia jurídica, la psicologia en el món del treball, les organitzacions i els recursos humans i la psicologia en la intervenció social com a clau de canvi, i també estalvi per al sistema sanitari, si s’introduïssin bones polítiques de prevenció dels problemes de salut mental.
A Espanya, segons dades de l’any 2021 del Col·legi Oficial de Psicologia, 1 de cada 3 persones presenta un cas probable d’ansietat i 1 de cada 4, de depressió que, en el millor dels casos, aconsegueix ajuda professional sense necessitat de recórrer a la farmacoteràpia. La sobre-medicació ha portat l’estat espanyol a ocupar el primer lloc al món en consum de benzodiazepines -es consumeixen dos milions d’ansiolítics diàriament-, i el quart en consum d’antidepressius.
La pressió assistencial que impedeix atendre adequadament les persones que acudeixen als serveis públics d’atenció a la salut mental fa que -segons es va exposar a la convenció tarragonina- s’estiguin atenent només els casos greus de patologies mentals. I aquesta és una de les principals preocupacions dels professionals de la psicologia: haver de dir que no poden ajudar els pacients amb menys complexitat, per manca de temps per a fer-ho, sabent que en un futur pròxim o no, molts d’aquests pacients no atesos ara ho hauran de ser per complicacions mentals molt més greus que es podrien haver evitat amb una atenció precoç.
Falta de reconeixement de l’expertesa
A banda d’alertar sobre la sobre medicació com a via ràpida per donar solució a malestars mentals de molts pacients, contribuint així a fer crònics molts problemes que acaben derivant en discapacitat, els professionals troben a faltar un enfocament biopsicosocial, també amb mirada de gènere, per atendre cada persona en el seu moment i específica necessitat. Les condicions econòmiques i el canvi climàtic tenen també a veure amb el malestar on arrelen ansietats i angoixes, tal com apuntava en la conferència inaugural de la convenció, el psicòleg i catedràtic de la Universitat de Pennsylvania, Carlos P. Zalaquett. “No hi ha cap país -va dir- que inverteixi, dels seus fons destinats a salut, més del 2% en la salut mental, i això no obstant, sabem com ajudaria al sistema de salut la intervenció precoç dels professionals de la psicologia, que apliquem solucions sense efectes secundaris”. Compartir tot allò que funcioni seria, també en opinió de Zalaquett, en benefici de tothom, així com igualment seria necessari adaptar les teràpies a les diferents cultures que conviuen, i cada cop més, en el nostre context social més proper.
Al cap i a la fi, i tal com precisava el lema de la convenció d’enguany, ‘Una psicologia al servei de les persones’, és l’objectiu per al qual els mateixos professionals d’aquesta disciplina tan poc reconeguda reclamen el reconeixement de les diferents especialitats. Això, i la gran manca de professionals en el sistema d’atenció públic van ser preocupacions latents en la trobada.
Roger Ballescà, Coordinador de l’Àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, va mostrar dades ben clares. Va explicar que, des de fa 24 anys, quan ell va començar, els professionals -graduats- s’han triplicat, però “estem pitjor que mai, amb una pressió assistencial desbordada i amb una patologia que ha augmentat en quantitat i en gravetat”.
És el malestar que aflora, i des dels centres públics de salut mental no s’arriba a poder atendre, perquè no es creen noves places de psicologia. Baixes de professionals que no es poden cobrir, temps que falta per a un bon tractament i que pràcticament només es cobreixin les qüestions més greus i no malestars bàsics, sabent que els bàsics després esdevindran greus són alarmes que ja sonen en l’àmbit de la psicologia.
Tal com va explicar el president del Consell General de la Psicologia, Francisco Santolaya, “la psicologia no pot viure aliena a les persones, i la millora de la seva salut mental hauria de ser una prioritat per als responsables públics”. Santolaya va expressar que presentaran “els resultats d’aquesta trobada a tots els partits polítics que vulguin escoltar-nos. Sense salut mental no hi ha salut”, deia.
Pel que fa a la manca d’especialitats reconegudes, Roger Ballescà va explicar que, si en medicina n’hi ha 50 de reconegudes, 7 en infermeria i 6 en farmàcia, en psicologia només n’hi ha una, la psicologia clínica.
L’objectiu dels sistemes d’especialització sanitària és acreditar l’expertesa dels professionals en el seu àmbit, i la de psicologia clínica s’aconsegueix amb el PIR (Psicòleg Intern Resident), que és l’equivalent al MIR en Medicina. Ballescà va plantejar la urgència de reconèixer les especialitats de la psicologia, “perquè estem davant de patologies amb tendència a l’augment que mereixen un abordatge especialitzat”, va concloure.
L’intrusisme i la manca de prevenció, així com l’increment de determinades patologies i les baixes laborals que aquestes causen van ser també sobre la taula de debat.
