Entre els elements externs a una mare gestant que influeixen en el desenvolupament del fetus hi ha la contaminació atmosfèrica. Actualment, ja hi ha evidència científica sobre un impacte negatiu en la salut dels nadons. I un recent estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) relaciona l’exposició al diòxid de nitrogen durant els dos primers anys de vida (NO2, contaminant procedent sobretot de les emissions del trànsit) amb una menor capacitat d’atenció en nens i nenes de 4 a 8 anys, especialment en els nens.
Segons explica Anne-Claire Binter, una de les autores de l’estudi i investigadora post-doctoral a ISGlobal, “la part del cervell responsable de les funcions executives, el còrtex prefrontal, es desenvolupa lentament i va madurant durant l’embaràs i la infància. Això el fa vulnerable a l’exposició a la contaminació atmosfèrica, que s’ha vinculat en estudis amb animals a inflamació, estrès oxidatiu i la deterioració del metabolisme energètic en el cervell”.
L’estudi d’ara, en concret, associa una major exposició al NO2 a una pitjor capacitat d’atenció en nens i nenes de 4 a 6 anys. Els resultats, que han estat publicats a la revista Environment International, també recullen que hi ha una major susceptibilitat a aquest contaminant en el segon any de vida. I aquesta associació va persistir en les edats de 6 a 8 anys només en els nens, no en les nenes, amb un període de susceptibilitat al NO2 una mica major en l’etapa que va del naixement fins als dos anys.
Anne-Claire Binter explica que “en els nois, l’associació entre l’exposició al NO2 i la funció atencional pot durar més temps perquè els seus cervells maduren més lentament, la qual cosa podria fer-los més vulnerables”. Per entendre-ho millor –afegeixen els autors de l’estudi–, s’hauria de fer un seguiment de les persones per veure com l’edat i el sexe afecten la relació entre la contaminació atmosfèrica i la capacitat d’atenció, especialment en els grups de major edat. La funció atencional, tal com afirmen els especialistes, és crucial per al desenvolupament de les funcions executives del cervell, que gestionen i controlen les accions, els pensaments i les emocions per aconseguir un objectiu o propòsit.
1700 mares
Les dades que l’equip investigador va utilitzar pertanyen a 1.703 mares i els seus fills i filles, pertanyents a les cohorts de naixement del Projecte INMA en quatre regions espanyoles. El Projecte INMA és una iniciativa d’investigació que té l’objectiu d’estudiar el paper dels contaminants ambientals durant l’embaràs i l’inici de la vida, i els seus efectes en el creixement i desenvolupament infantil.
En aquest estudi sobre contaminació i capacitat d’atenció dels infants, es va procedir a partir de l’adreça de residència de les mares i nens i nenes estudiades. L’equip va estimar l’exposició diària al NO2 durant l’embaràs i els primers 6 anys de la infància. Paral·lelament, es van avaluar la funció atencional (la capacitat de triar a què parar atenció i què ignorar) als 4-6 anys i als 6-8 anys, i la memòria de treball (la capacitat de retenir temporalment la informació) als 6-8 anys, utilitzant proves informatitzades validades.
La informació que es desprèn d’aquest estudi, doncs, porta a pensar que “la primera infància, fins als dos anys, sembla un període rellevant per aplicar mesures preventives”, segons afirma Binter. “Fins i tot un petit efecte a nivell individual de nivells relativament baixos d’exposició, com en aquest estudi, pot tenir grans conseqüències en l’àmbit poblacional. L’exposició a la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit és, per tant, determinant per a la salut de les generacions futures”, afegeix.
Aquesta recerca afina més resultats d’un treball d’investigació anterior sobre l’exposició al NO2 durant l’embaràs i la infància i el deteriorament de la funció atencional en nens i nenes de 4-5 anys. El present estudi ha anat més enllà i concreta que una major exposició al NO2 entre els 1,3 i 1,6 anys d’edat es va associar amb un major error estàndard del temps de reacció a un estímul en la prova de funció atencional als 4-6 anys d’edat. Aquest és un indicador de la consistència de la velocitat de resposta. També s’ha vist ara que una major exposició al NO2 entre 1,5 i 2,2 anys d’edat es va associar amb un major nombre d’errors d’omissió. I igualment s’ha pogut precisar que una major exposició al NO2 entre els 0,3 i els 2,2 anys es va associar amb un major error estàndard del temps de reacció als 6-8 anys només en els nens. Però no es van trobar associacions entre una major exposició al NO2 i la memòria de treball en nens i nenes de 6 a 8 anys.
