Llegim per informar-nos, per comunicar-nos, per feina o per plaer. En tots els casos estem realitzant un exercici mental en què el cervell hi participa de forma activa, relacionant conceptes, imaginant, interpretant i provocant reaccions. I sembla ser que aquest hàbit, cada dia menys freqüent en aquest món tant tecnològic i farcit de múltiples fonts d’oci –com poden ser les sèries, les tauletes, els videojocs o el cinema– pot esdevenir una eina imprescindible en la prevenció i en l’alentiment dels efectes de la malaltia de l’Alzheimer.
Segons estimacions d’Alzheimer Europe, l’any 2050, més d’un milió i mig de persones patirà algun tipus de demència a l’estat espanyol; aquesta xifra representa gairebé el 4% de la població, més del doble que la registrada l’any 2018 (1,83%). Amb aquesta perspectiva, l’Alzheimer, la forma més comú de demència –segons dades de la OMS pot representar entre el 60 i el 70% dels casos– es converteix en un dels reptes de salut més importants en els propers anys. En aquest context, la Fundació Ace Alzheimer Center Barcelona destaca la importància de l’hàbit lector per estimular i preservar la funció cognitiva, i ajudar així a alentir l’Alzheimer i altres tipus de demències. La pedagoga i terapeuta de l’entitat Amèrica Morera apunta que “la lectura és un hàbit molt complert, que fa treballar moltes àrees del cervell: la part d’atenció i memòria, perquè has de recordar on t’has quedat, com anava la història, els personatges…, però també activa la imaginació i ajuda a exercitar la concentració i la capacitat de visualització”, i afegeix que quan es diagnostica un deteriorament cognitiu o demència a una persona “nosaltres som partidaris que es treballi i es practiqui –inclús una mica més– l’hàbit de la lectura. Per què? Doncs perquè la mecànica de la lectura es perd molt endavant de la malaltia; el què es perd abans és la comprensió de la lectura, però la mecànica s’acostuma a tenir; i el que fem al centre és adaptar les lectures i l’hàbit a les necessitats i a les capacitats de cada usuari en cada moment”. l en aquests casos el menys important és què es llegeix i com es llegeix; tant és si es llegeixen notícies esportives com contes o novel·les… i tampoc és rellevant si la lectura es realitza amb la tauleta, ebook o si es prefereix llegir de manera tradicional, gaudint del tacte i l’olor del paper. Segons Morera, “el més important és alentir el procés de pèrdua amb tots els mecanismes que tenim, i l’estimulació és una eina molt vàlida”.
El cervell necessita que el mantinguem actiu i que l’exercitem. En aquest sentit, una de les principals aportacions de la lectura és que ajuda a incrementar la reserva cognitiva. Amèrica Morera defineix la reserva cognitiva del cervell “com una motxilla. Observem que les persones que eren més capaces mentalment i que tenen més nivell sòcioeducatiu, perquè han tingut la possibilitat d’estudiar durant més temps, tenen aquesta motxilla més plena, i per a que aquesta motxilla quedi buida el camí és més llarg”. Tanmateix, resalta que “mai és tard per omplir aquesta motxilla. El cervell l’hem de fer treballar, sobretot en etapes inicials de la malaltia, i serveix qualsevol activitat que ens faci aprendre coses noves”.
D’altra banda, la lectura també és un hàbit essencial per tractar i millorar la qualitat de vida de les persones que ja pateixen Alzheimer. En aquests casos, la terapeuta i pedagoga aconsella concretament llegir en veu alta “perquè és quan alentim el ritme de la lectura i, com que ens sentim, el missatge entra per un altre registre i hi ha més possibilitats que això es gravi o es recordi més. A mesura que avança la malaltia, el llenguatge es pot perdre d’expressió o de comprensió. Hi ha vegades que es pot mantenir la mecànica de la lectura però no entendre el què s’està llegint; per això, en fases avançades de la malaltia nosaltres recomanem la lectura significativa: frases curtes i significatives o de l’interès per a la persona que, quan les llegeixi en veu alta, es vegi si la persona ha comprès allò”.
En definitiva, la lectura és una bona eina que tenim a l’abast en el nostre dia a dia per cuidar la nostra memòria, enfortir-la i protegir-la en el cas d’haver d’afrontar un procés de pèrdua o de deteriorament cognitiu.
