Més sols que mai

Mai com ara, el món havia estat tan connectat i d’una manera tan ràpida. Vídeos, àudios i textos fan omnipresents les vivències humanes. La manca de contacte físic, d’abraçades, de carícies, la mirada als ulls sense cap pantalla al mig, la relació-no relació, virtual i a distància, que amb la irrupció del virus de la Covid ens vam haver d’imposar durant molts mesos, ha quedat activada com a principal forma de relacionar-nos entre molts de nosaltres.

La comoditat i velocitat de connectar-se telemàticament està esborrant de les nostres vides la dimensió més física, i segons revelen dades d’una enquesta a 46.000 persones a 23 països d’Europa, això es tradueix també en un augment de la sensació de solitud. El 52% dels europeus enquestats afirmen sentir-se sols sempre, sovint o de manera ocasional. Però si la lectura dels resultats de l’estudi la centrem en la franja d’edat dels 18 als 35 anys, el percentatge de solitud augmenta fins al 63% i, a Catalunya arriba fins al 66%, mentre que la mitjana de l’Estat d’aquesta mateixa dada queda tan sols en un 48%.

Són resultats extrets de l’STADA Report 2024, l’estudi europeu que la farmacèutica alemanya STADA realitza des de fa deu anys per donar veu a la població europea sobre la seva salut i el seu vincle amb el sistema sanitari del seu país. Enguany, la desena edició d’aquest informe va ser presentada recentment a Roma amb l’assistència de noranta periodistes de tota Europa.

De les respostes de l’estudi, sorprèn que no sigui la població més gran la que acusi una major soledat. Diuen sentir-se soles el 41% de les persones majors de 55 anys. Els joves entre els quals destaca la solitud, aquesta s’identifica com a més severa en el cas dels qui admeten passar més hores interactuant amb dispositius electrònics, com ara el telèfon mòbil, i posant atenció a les xarxes socials o jocs. Però, quan a aquests joves se’ls interroga sobre les raons de la seva sensació de solitud, és tot el temps que dediquen a treballar allò que donen com a resposta majoritària, seguida del teletreball com a principals causants de sentir-se sols.

Tal com recorden els artífexs de l’estudi, el 2023, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la solitud un problema de salut pública, equiparant les seves possibles implicacions en la salut de qui la pateix a l’impacte de l’addicció al tabac, i destacant que l’aïllament social no entén d’edat ni de fronteres. De fet, el novembre passat, l’OMS va anunciar la creació d’una Comissió destinada a fomentar la Connexió Social, amb la intenció de fer front a la solitud com una amenaça urgent per a la salut, promoure les relacions socials de manera prioritària i accelerar l’ampliació de solucions en la matèria a cada país.

Segons l’STADA Report la soledat de la població és més gran a Polònia (61%), seguida de Finlàndia i Suècia (59%), Eslovàquia (58%) i Itàlia i Kazakhstan (57%). I en l’àmbit global d’Europa, també la feina i totes les hores que s’hi dediquen i, per tant, la manca de temps per a establir relacions personals fora de l’àmbit laboral,  la principal causa atribuïda a la soledat que, però, en la majoria dels casos no s’identifica com a severa.

En termes generals, la soledat més forta i mantinguda en el temps es vincula a la depressió i l’angoixa, i també es relaciona amb un major risc d’ictus, malalties cardiovasculars, la diabetis tipus 2, les addiccions i la demència.

En el mateix estudi d’STADA es demana l’opinió sobre com remeiar aquesta epidèmia de solitud i gairebé un de cada dos europeus (46%) responen que el que faria falta, en primer lloc serien feines que permetin equilibrar més l’ocupació laboral i la vida personal. Una millor situació econòmica i més accessibilitat a activitats de lleure són altres suggeriments dels enquestats per a combatre la soledat. Només un 30% dels consultats pensa que per reduir la seva soledat aniria bé passar menys temps connectats a les pantalles en línia.

Satisfacció amb el sistema sanitari

Una altra de les opinions de la població europea recollides en l’informe d’STADA mostra que la satisfacció dels europeus amb el sistema sanitari dels respectius països ha caigut respecte als anys anteriors. Concretament, se situa en un 56% de mitjana, divuit punts percentuals menys respecte a les respostes obtingudes l’any 2020.

En canvi, entre els espanyols, la satisfacció amb l’atenció sanitària es manté amb un 71% de ciutadans que diuen sentir-se satisfets amb el sistema. Això situa l’Estat espanyol en el sisè lloc on és més ben valorada l’atenció sanitària. A Catalunya, són el 60% dels enquestats els qui consideren que el sistema funciona prou bé.

Una altra qüestió investigada per STADA és la que fa referència a la preocupació dels ciutadans per la seva pròpia salut. Cada cop més europeus prenen mesures per a cuidar-se. El 89% dels enquestats diuen que fan almenys una acció per a millorar el seu benestar general. A Finlàndia, ho diuen el 66% dels consultats, a  Espanya, el 62%, i a Itàlia, el 60%. La mitjana europea de persones que es mostren més actives físicament és del 50%. A més, un terç dels europeus explica que realitza revisions mèdiques preventives de salut, xifra set punts superior a Espanya (41%) respecte a la mitjana europea. A més, el 31% dels europeus i un 39% dels espanyols consideren el temps passat amb els seus amics i éssers estimats com una inversió en el seu benestar general.

Confiança en la medicina

Encara que la insatisfacció amb l’atenció sanitària és tangible, la confiança en la medicina ha augmentat significativament a nivell europeu. Gairebé 7 de cada 10 europeus (69%) afirmen confiar en la medicina convencional “en gran manera” o “totalment”, un augment de 7 punts percentuals en comparació amb els resultats obtinguts a la mateixa enquesta l’any 2022. Finlàndia (84%) i Espanya (82%) són els seus defensors més ferris. Els homes europeus (73%) són més propensos a confiar en la medicina convencional que les dones (65%). Els principals motius de confiança són els consells dels professionals de la salut, com metges i farmacèutics, molt valorats pel 48% dels europeus i pel 52% dels espanyols, així com l’evidència científica que avala la medicina, valorada pel 50% dels espanyols, i el control i la regulació de les administracions que assegura la qualitat (49%).