Fa pocs dies, Rafa Bravo retuitejava la foto d’un cartell en un centre de salut i comentava el que no s’ha de fer respecte la vacunació antigripal, manifestant un no rotund a les agendes centralitzades.
Doncs sembla que s’hagin posat d’acord a diversos llocs, perquè a Catalunya passa el mateix. Ara el que prima és l’agenda centralitzada per a la vacunació de la grip i la COVID-19. I es fa en contra de l’evidència del que és millor: ser vacunats per la pròpia infermera, que és qui coneix les persones del seu contingent, les seves preferències, els seus dubtes, qui pot fer una intervenció oportunista a aquells pacients que menys venen al CAP, qui personalitza el fet de posar una vacuna i, amb la seva mirada holística, fa el seguiment de l’estat de salut de la persona vacunada i/o de les persones del seu entorn; perquè existeix un vincle que marca cada instant de relació entre les infermeres i les persones del seu contingent. Tot això és qualitat en el tenir cura, és qualitat a l’atenció primària (AP).
En canvi, les agendes centralitzades intenten aconseguir que la quantitat sigui el més important. Quantes més persones es vacunin millor!! És tornar a una etapa ja passada i que es creia superada, quan les infermeres feien receptes a dojo i tenien l’agenda d’injectables. La gent entrava a la consulta al crit de: “el següent”.
Quan el que es busca és la quantitat, és més fàcil cometre errors. Errors en la identificació de pacients, errors d’administració de la vacuna adequada quan se n’està posant més d’una o errors de registre. No s’atenen adequadament els dubtes respecte si la persona pensa si es vacuna de la grip o de la COVID-19, ni es dona informació adequada al moment (treballar amb rapidesa és prioritari). El que interessa és que quanta més gent i de manera més ràpida, millor; perquè, a més, està lligat a uns objectius que imposa l’empresa.
Sens dubte, la manera com es fan les coses és important. Tant parlar de l’atenció centrada en les persones, i tan fàcil que és no fer-ho per centrar-se en la tècnica i en l’estalvi de temps. Encara que això comporti una despersonalització de qui es vacuna, que se sent més número que persona (només cal mirar el cartell del tuit).
No importa si disminueix l’accessibilitat a la pròpia agenda de la infermera (perquè està fent agenda de vacunes), o si, quan es fa en agenda complementària, pot afectar el pressupost de l’equip. Tampoc sembla importar l’avaluació d’aquest tipus de canvi organitzatiu, ni conèixer si amb aquesta mesura s’augmenta el percentatge de vacunats en comparació a si la vacunació es fa per cada infermera al seu contingent. Les dades de cobertura vacunal de grip en majors de 60 anys segons l’AQUAS van passar de 56,4 al desembre del 2022 a 49% al desembre del 2023. No es pot atribuir una relació de causalitat, però el cert és que la taxa de vacunació ha baixat. Caldria conèixer en quins arguments se sustenta aquesta mesura i perquè no es respecten els criteris primaristes.
El treball de la infermera familiar i comunitària té un valor professional que, a través de les cures de qualitat, el compromís amb les persones, famílies i comunitats i la visió holística integral, dona resposta, acompanya i orienta en la millora i el manteniment de la salut i el benestar dels ciutadans. Cal preservar aquest valor perquè el dia que no el tinguem, estarem perdudes.
Massa sovint les infermeres adopten una actitud submisa en referència a canvis organitzatius que afecten de manera molt directa el seu treball. Un d’aquests canvis són les agendes centralitzades de vacunació. Aquesta pràctica despersonalitzada no és un fet banal, doncs té un impacte en les mateixes infermeres ja que treu el valor del seu treball en la pràctica diària i la seva contribució específica als equips d’Atenció Primària (AP). Mereix la pena llegir l’article de la Gemma Torrell que ens acosta a aquest fenomen tan actual de la desprofessionalització: El maravilloso e increíble proceso de morirse por dentro también conocido como desprofesionalización.
La longitudinalitat, l’atenció en la cura que reben els pacients per part de les seves infermeres de referència, s’ha de mantenir, també, en les campanyes de vacunació antigripal. És un factor protector que evita la desprofessionalització i el burnout. Poques tècniques realitzades per les infermeres s’han de desmarcar d’aquesta característica de l’AP que és la que li dona el seu poder.
