Reportatge

Com ens relacionem amb els fàrmacs més habituals per al dolor?

De paracetamol o ibuprofèn n’hi ha pràcticament a totes les cases. Són dos analgèsics que calmen el dolor moderat i fan baixar la febre. L’ibuprofèn, a més, és antiinflamatori. Són els dos fàrmacs més habituals que els professionals de la medicina prescriuen per a tractar mals de cap, dolors menstruals, molèsties musculars o el malestar causat per grans refredats, grip o covid. 

Prendre’ls de seguit que comencem a percebre el dolor “maximitza la seva eficàcia i minimitza el desenvolupament del dolor”, explaica la Dra. Noelia Tejedor, farmacèutica comunitària i professora associada del departament de Farmacologia i Bromatologia de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid i docent també de la Universitat Francisco de Vitòria. Tal com diu l’especialista en aquest tipus d’analgèsics, “tant el paracetamol com l’ibuprofèn inhibeixen la síntesi de prostaglandines, substàncies químiques que promouen la inflamació, el dolor i la febre. Les prostaglandines sensibilitzen els receptors del dolor i perpetuen la inflamació. En prendre el medicament primerenc, s’inhibeix la producció de prostaglandines abans que puguin aconseguir nivells alts i activar completament les vies del dolor”.

Dosis i freqüència

“És crucial usar analgèsics de manera responsable”, precisa la Dra. Tejedor. I puntualitza que “en farmàcia, sempre parlem de la dosi menor, el menor temps possible, per a causar l’efecte terapèutic”. L’especialista assenyala que “és un fals mite que només l’ibuprofèn de 600 mg causa efecte analgèsic, per posar un exemple. Si el de 400 ens lleva el dolor, i a més l’administrem en una forma farmacèutica d’absorció ràpida, per a què prendre més quantitat?”. Per això, indica que “és molt important no superar les dosis màximes que, en pacients sans, són no més de 4 grams de paracetamol al dia, per risc d’hepatotoxicitat. Per a ibuprofèn, no més d’1,2 grams al dia, la qual cosa equival a tres càpsules de 400 mg”.

També –afegeix– “és important recordar que no convé usar-los de manera prolongada sense consultar a un metge, ja que poden emmascarar problemes més greus o causar efectes adversos com a mal hepàtic (paracetamol) o úlceres gàstriques (ibuprofèn)”.

Igualment, segons apunta la Dra. Noelia Tejedor, “cal considerar factors com a problemes hepàtics o gastrointestinals que poden contraindicar l’ús d’aquests analgèsics. Per exemple, l’ibuprofèn ha d’usar-se amb precaució en pacients amb antecedents d’úlcera pèptica o insuficiència renal”. Per tot això, la recomanació de l’especialista en aquesta farmacologia és acudir als professionals farmacèutics per a resoldre qualsevol dubte sobre aquest tema.

Sobre la freqüència, Tejedor explica que la dosi normal “és cada 8 hores, però en alguns casos podria augmentar-se a cada 6 hores, sempre que no se superi la dosi màxima recomanada. I, en algunes circumstàncies particulars, el metge pot augmentar tant dosi com freqüència, encara que gairebé sempre serà en processos aguts i de durada limitada”.

L’hàbit d’automedicar-se

Un estudi en més de 32.000 enquestats a setze països d’Europa realitzat per la companyia alemanya de productes sanitaris de consum, genèrics i especialitats farmacèutiques STADA (l’STADA Health Report) va desvelar l’any passat que els motius més freqüents per a prendre analgèsics són: el mal de cap, en un 70% (69% a Catalunya), els refredats, en un 45% (49% a Catalunya), el mal de dents (39%), el mal d’esquena (38%, 41% a Catalunya) i els dolors musculars (36%, 35% a Catalunya).

El mateix sondatge va mostrar que la meitat dels europeus (53%) i dels espanyols (51%) –una mica més les dones que els homes– recorre als analgèsics almenys un cop al mes –el 48% en el cas dels enquestats catalans–; el 18% ho fa setmanalment i el 7%, fins i tot els pren cada dia. També segons es desprèn de l’estudi, la majoria d’europeus s’automedica, si parlem d’analgèsics, perquè aquests són de fàcil accés i assequibles econòmicament i són molt eficaços reduint els dolors lleus.

Però, malgrat aquest hàbit d’automedicació, encara es detecta que no tothom coneix bé el que està prenent. El 42% dels europeus enquestats en aquest estudi (el 54% d’espanyols) van respondre que el paracetamol té propietats antiinflamatòries, quan no les té. A més, es va veure que el 71,8% dels joves de 18 a 24 anys desconeixia les propietats anticoagulants de l’àcid acetilsalicílic (l’aspirina).

Entre els europeus, i segons es desprèn dels resultats de l’STADA Health Report, l’ibuprofèn és l’analgèsic més conegut. El 74% dels europeus i 8 de cada 10 espanyols tenen un coneixement clar sobre les propietats antiinflamatòries de l’ibuprofèn. Però, en canvi, els espanyols consultats van mostrar un major desconeixement de la seva acció antipirètica en comparació amb la resta d’europeus. Només el 39% dels espanyols (42% els catalans) tenia aquest coneixement, en comparació amb el 64% dels europeus.

Els anomenats nociceptors són receptors del dolor, una part de les cèl·lules que detecten les sensacions de dolor i les transmeten a altres àrees del sistema nerviós central, al cervell i a la medul·la espinal.

En el cas de les migranyes –tal com explica la Dra. Noelia Tejedor–, “l’activació contínua dels nociceptors pot portar a la sensibilització central, un procés en el qual el sistema nerviós central es torna més sensible als estímuls dolorosos. Això pot convertir un mal de cap lleu en un intens i persistent. La intervenció primerenca amb analgèsics pot prevenir aquesta sensibilització, detenint el dolor abans que s’amplifiqui. I per això també és clau la velocitat d’absorció i biodisponibilitat dels medicaments, ja que d’ells depèn el temps que triga el fàrmac a exercir el seu efecte terapèutic. Aquesta velocitat dependrà de múltiples factors com per exemple l’estat del pacient (el buidatge gàstric, el flux sanguini intestinal, la presència d’aliments i la integritat de la mucosa gastrointestinal …) i també és molt important, la forma en què es formula el fàrmac (comprimits, càpsules, solucions).  

Què hem de fer si sentim mal de cap? 

“No tots els maldecaps són iguals”, segons precisa la Dra. Tejedor. I explica que “si és un dolor lleu es recomana descansar en un ambient tranquil i fosc, mantenir-te hidratat i prendre l’analgèsic que més s’adeqüi a les seves característiques personals com a paracetamol o ibuprofèn. El paracetamol actua inhibint la ciclooxigenasa (COIX) en el sistema nerviós central, reduint la síntesi de prostaglandines que mesuraven la percepció del dolor. L’ibuprofèn inhibeix tant la COIX-1 com la COIX-2, disminuint la inflamació i el dolor perifèric. Tots dos tenen indicacions i contraindicacions diferents, per la qual cosa la millor recomanació és que abans de prendre un analgèsic davant un dolor lleu de cap, es consulti al farmacèutic”.

Als diferents portals en línia dels hospitals, com Bellvitge o el Clínic, trobem informació i consells òptims per a manegar-nos amb alguns dubtes sobre certs dolors com el mal de cap. A l’espai web de l’Hospital de Bellvitge, s’informa que” es creu que més d’un 20% de la població pateix mal de cap de forma habitual”. El servei de neurologia assenyala les casuístiques en què sota un mal de cap pot haver-hi una malaltia greu o quan ens hem de preocupar. Manifesten que “algunes característiques concretes de la cefalea es consideren signes d’alarma que fan sospitar l’existència d’una malaltia greu. Alguns exemples són la cefalea desencadenada per l’esforç o la cefalea en tro (aquella que apareix de forma brusca i assoleix una intensitat màxima en menys d’1 minut). També cal tenir precaució en casos de cefalea persistent o recidivant en un mateix lloc que no es calma amb analgèsics. Sobretot, si la cefalea va acompanyada per problemes per parlar o dificulta el moviment o caminar, caldrà una valoració mèdica per descartar causes cerebrals que puguin estar associades”. Igualment, s’explica que la majoria dels pacients aprenen a tractar les seves cefalees amb analgèsics sense la necessitat de recepta mèdica. No obstant això, es recomana fer una consulta mèdica davant de qualsevol canvi en el tipus, la intensitat, la freqüència o la manca de control de la cefalea. I serà el metge d’atenció primària qui diagnostiqui i controli els casos o remeti al neuròleg.

I al web de l’Hospital del Vall d’Hebron, per exemple, es detallen els detalls de la casuística de les migranyes. I al de l’Hospital Clínic s’enumeren els casos en els quals convé consultar un professional mèdic quan es té mal de cap. Això és quan: 

1. El dolor és sobtat i molt intens.
2. El dolor apareix per primera vegada en persones grans que no l’havien patit abans.
3. El dolor desperta a la nit.
4. El dolor impedeix acomplir qualsevol activitat habitual com anar a treballar o al col·legi.
5. És el primer mal de cap que s’ha tingut en la vida i interfereix amb les activitats diàries.
6. El mal de cap és “el pitjor alguna vegada sentit”, fins i tot si s’han tingut de manera regular.
7. Les cefalees han empitjorat respecte als anteriors episodis i no es controlen.
8. Hi ha símptomes neurològics nous com mala pronunciació, canvis en la visió, problemes per moure els braços o les cames, pèrdua de l’equilibri, confusió o pèrdua de la memòria.
9. Es presenta febre, rigidesa al coll, nàusees i vòmits.
10. El mal de cap es presenta per un traumatisme cranial.
11. El mal de cap és intens i només en un ull amb presència d’envermelliment en aquest ull.
12. Els mals de cap estan associats amb problemes de visió, debilitat en mastegar, debilitat matutina, pèrdua de pes o anèmia.
13. Es té antecedents de càncer o problemes en el sistema immunitari (com VIH/sida) i presenta un nou mal de cap.

I tal com afegeix la Dra. Tejedor, “amb mal de cap també convé molta precaució en embarassades, pacients hipertensos, antecedents de trauma encefàlic o tumor, i encara que és més estrany, risc d’intoxicació per monòxid de carboni”.

Alternar paracetamol i ibuprofèn

La pràctica d’alternar paracetamol i ibuprofèn per al maneig del dolor –puntualitza Noelia Tejedor– es basa en una sòlida comprensió dels seus diferents mecanismes d’acció, farmacocinètica i perfil d’efectes secundaris i el seu ús s’ha validat en diversos estudis clínics i metanàlisis, demostrant ser eficaç per a proporcionar un alleujament del dolor sostingut i minimitzar el risc d’efectes adversos, Nombrosos estudis clínics i metanàlisis han demostrat que l’alternança de paracetamol i ibuprofèn és eficaç per al control del dolor i la febre en pacients pediàtrics i adults. Aquests estudis indiquen una millora en l’eficàcia analgèsica i una reducció en la incidència d’efectes adversos en comparació amb l’ús exclusiu d’un dels medicaments.

És a dir, “en prendre’ls barrejats, es produeix una sinergia terapèutica, proporcionant un control més complet del dolor en combinar l’acció central del paracetamol amb l’acció perifèrica antiinflamatòria de l’ibuprofèn. Aquesta combinació és particularment útil en condicions doloroses agudes i cròniques on la inflamació exerceix un paper significatiu.

D’altra banda –afegeix–, es minimitzen els riscos de toxicitat, ja que el paracetamol pot causar mal hepàtic, especialment en dosis altes o en ús crònic. Alternar amb ibuprofèn redueix la càrrega hepàtica, cosa que permet un ús més segur del paracetamol. El mateix passa amb l’ibuprofèn, que sabem que pot induir efectes adversos gastrointestinals com a úlceres i sagnat. Alternar amb paracetamol pot reduir l’exposició contínua del tracte gastrointestinal als AINEs (antiinflamatoris no esteroides), mitigant el risc d’aquests efectes adversos.

“Cal tenir present que pot haver-hi cefalees per abús d’analgèsics”, tal com alerta l’especialista. Aquesta apareix en pacients amb cefalees molt freqüents (més de 15 dies al mes durant almenys 3 mesos) que fan que el pacient prengui analgèsics més de 15 dies al mes. I, per descomptat, pot ser signe d’una altra malaltia molt més greu com a glaucoma, hemorràgies, meningitis, arteritis de la temporal, tumors… Per això és important acudir al metge si els símptomes empitjoren o no remeten amb el tractament”.