Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’apagada elèctrica generalitzada d’ahir va alterar la vida de tothom. El sector sanitari és un dels que més preocupava, però els hospitals van aguantar aquesta apagada sense precedents activant els generadors i bateries pròpies de què disposen per mantenir l’activitat assistencial. Aquest sistema de suport amb grups electrògens té capacitat per resistir entre 24 i 40 hores sense llum, i permet que quiròfans, UCI i altres serveis urgents estiguin operatius. Concretament, els hospitals Trueta, Puigvert, Tauli i Clínic tenen autonomia de 24 hores, l’Hospital Vall d’Hebron de 40 hores i l’Hospital Germans Trias té una autonomia de 50h. A més, Vall d’Hebron té una reserva de llits d’UCI per necessitats extraordinàries de tot el sistema.
De tota manera, davant la incertesa de quan es podria recuperar la normalitat, la majoria de centres van optar per anul·lar operacions i proves diagnòstiques no urgents i visites externes per tal d’assegurar l’atenció dels pacients prioritaris. Així, les instal·lacions no prioritàries dels hospitals –sales d’espera, vestíbuls i passadissos, així com les consultes externes–van quedar majoritàriament a les fosques, però les urgències es van poder atendre dins de la normalitat. A hores d’ara, els grans hospitals ja funcionen amb el 100% de l’energia i les consultes externes dels hospitals s’han reprogramat pels propers dies, així com les cirurgies no urgents.
Per la seva banda, els Centre d’Atenció Primària (CAPs) que no disposen d’aquesta tecnologia es van mantenir oberts, per a reprogramar visites i atendre els casos més urgents. En total, es van enviar 68.274 SMS a la població avisant de la desprogramació de les visites de la tarda, que es reprogramaran des dels mateixos centres tan aviat com sigui possible. D’altra banda, el SEM va reubicar més d’un centenar d’ambulàncies apropant-les als CAP, per tal de tenir-hi comunicació directa i poder atendre als pacients amb més rapidesa. A hores d’ara, aquestes unitats estan tornant progressivament a les seves ubicacions habituals. També va coordinar la informació de tots els generadors elèctrics del hospitals del Sistema de Salut de Catalunya.
Un dia que passarà a la història
Tothom recordarà on estava el dilluns 28 d’abril a les 12.33 del migdia. En l’instant de la ‘gran apagada’, una caiguda de subministrament elèctric de dimensions històriques. Mai havia passat. De cop ens vam quedar sense connexions, sense neveres, sense trens, sense metro, sense semàfors, sense pantalles, sense GPS, sense datàfons… Durant unes hores interminables la vida va fer un salt al passat. I cadascun/una de nosaltres té la seva pròpia història d’aquelles hores. En alguns casos una història traumàtica, com els centenars de persones que es van veure atrapades en ascensors o els milers bloquejats en metros i trens.
Una vegada més, els comportaments cívics dels ciutadans i el bon funcionament dels serveis públics, des dels bombers als centres sanitaris, passant per les escoles i la protecció civil van mitigar l’impacte de l’emergència. La ràdio, en forma dels transistors de tota la vida, va tornar a demostrar que és un mitjà de comunicació essencial en moments de crisi, quan tots els altres mitjans es queden a les fosques.
A la matinada del dimarts 29 d’abril Red Electrica, l’empresa pública que gestiona la xarxa de subministrament, anunciava que s’havia recuperat més del 90% del servei. A Catalunya, l’havia començat a tornar a partir de mitja tarda. Com una taca d’oli a partir de les comarques del nord. La recuperació més lenta és la dels trens, la infraestructura més afectada per la gran apagada. Milers de viatgers han passat la nit a les estacions.
El servei ferroviari a Barcelona continua patint moltes incidències a causa la tensió a la xarxa elèctrica. Després de l’apagada elèctrica d’ahir dilluns, Renfe tenia previst tenir avui en funcionament el 60% del servei de Rodalies, encara que a hores d’ara encara no ho ha pogut fer.
Aquest matí el gran enigma continuava essent les causes de l’apagada. El president del Govern, Pedro Sánchez, va admetre a les compareixences després del tall que encara no es coneixen les causes exactes de la caiguda del subministrament i insistia en el fet que “totes les hipòtesis continuen obertes”. Sánchez convidava a la ciutadania “a no especular”. De moment, el que es coneix és que “l’apagada va arrencar després d’una oscil·lació molt forta als fluxos de potència”, tal com va explicar el president. Durant cinc segons van desaparèixer sobtadament 15.000 MW de l’energia que s’estava produint, cosa que equival al 60% de la llum que consumia en aquell moment, segons fonts de Red Eléctrica. Aquesta descomunal pèrdua de generació elèctrica va provocar el col·lapse.
Pel que fa a l’organització de la jornada laboral del dimarts, el Govern recorda que “les persones que no puguin acudir al seu centre de treball per dificultats en els desplaçaments (per les recomanacions de les autoritats o per la limitació de qualsevol tipus de transport públic o privat), tenen permisos i drets garantits i reconeguts a l’Estatut dels Treballadors”.
La ‘gran apagada’ ens deixa una experiència personal inesborrable i una reflexió sobre com de dependent és la nostra vida de la electricitat. Els mapes en paper, els diners en efectiu, els transistors, els telèfons fixes, les llanternes… van recuperar, de cop, un valor que ens pensàvem que havien perdut. Però, per damunt de tot, l’emergència va demostrar fins a quin punt és important comptar amb uns serveis públics eficients en els moments difícils.
