Actualitat

Salut es prepara per donar-li un tomb a l’Atenció Primària

L’1 de juliol han entrat en vigor els nous CSIR. Es tracta de 27 CAP’s d’arreu de Catalunya sel·leccionats per a liderar la necessària transformació de l’atenció primària. Amb aquesta iniciativa, el departament de Salut atorga més autonomia per a organitzar-se a cada nou Centre de Salut Integral de Referència (CSIR), en funció de les necessitats de cada territori, i situa la figura de l’administratiu com una peça clau del sistema que ha d’ajudar a resoldre de forma més àgil i ràpida moltes de les demandes actuals de la ciutadania. Es tracta de realizar “petits canvis organitzatius que generin grans resultats en el funcionament dels centres. No seran solucions màgiques, i tampoc les necessitem perquè ja tenim un bon sistema sanitari. Però tenim problemes d’accessibilitat, integració i coordinació». Així s’expressava el president del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) i gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, Manel del Castillo, davant de la posada en marxa d’aquesta reforma sanitària de la primera línia del sistema català de salut.  

El model d’atenció primària vigent a Catalunya es va dissenyar fa més de quaranta anys amb el Decret de Reforma de l’Atenció Primària, l’any 1985. Responsables del govern i professionals sanitaris coincidien ahir en que cal una reforma per tal d’adaptar-se als canvis que comporta la societat actual. Pilar Otermin, sotsdirectora del Servei Català de la Salut, va destacar que des d’aleshores “la societat ha canviat molt i, davant d’una societat que és diferent, necessitem fer les coses de manera diferent”. Per la seva banda, Del Castillo va reconéixer que “tot i que el sistema té grans fortaleses i resolem molt bé els temes complexes, de vegades som incapaços de resoldre i donar una resposta ràpida a les coses més senzilles”, i això provoca una pèrdua de confiança dels ciutadans en el sistema. “La resposta a aquesta situació són les reformes, sense posar en qüestió els fonaments del sistema, que són bons”, va afegir. També la metgessa de família Mª Antònia Llauger es va posicionar a favor d’un canvi: «Defenso l’AP com el nucli del sistema sanitari, amb valors fonamentals com són l’atenció de les persones al llarg dels anys –la longitudinalitat–, una visió molt integral i una atenció molt propera a les persones. I per a dur a terme aquestes tasques en una població cada cop més complexa sòcio-sanitàriament feia falta un canvi», va puntualitzar. 

El pla de transformació s’ha emmarcat dins de 10 línies d’acció comunes i 25 mesures inicials definides pel CAIROS, entre les quals destaquen incorporar eines d’intel·ligència artificial com un assistent digital que permeti transcriure la conversa de dins de la consulta i descarregui d’aquesta tasca a metges i infermeres; maximitzar les competències dels professionals que ja hi ha i afegir nous perfils que calguin en determinats territoris, com el de terapeuta professional, o ampliar la col·laboració amb l’àmbit social. Aquest nou model sanitari s’anirà evaluant periòdicament i es corregirà en funció dels resultats obtinguts. La idea és que a mitjà termini aquestes mesures puguin implantar-se a la resta de centres de Catalunya. La clau de tot, però, consistirà en la capacitat d’autorganització de cada CSIR: “La rigidesa d’intentar utilizar el mateix patró a tot el territori està provocant que moltes vegades no siguem capaços de donar l’atenció que voldríem. Ningú no coneix què passa en un territori més que la gent que està treballant allá”, va apuntar Del Castillo. 

D’entre els molts aspectes a millorar de l’atenció primària, un dels prioritaris consisteix a reduir les llistes d’espera i millorar l’accessibilitat dels usuaris als centres sanitaris. En aquest sentit, Àngels Vara, infermera del CSIR barri llatí de Santa Coloma, considera que “els nostres usuaris mereixen una atenció diferent a la que han tingut fins ara”. “Millorant l’accés a l’AP i la coordinació amb l’atenció hospitalària procurarem que les llistes d’espera es facin una mica més amables i millorarem la satisfacció dels usuaris”, va considerar.

Els professionals administratius, claus

Per fer més fácil l’accés dels pacients al CAP, el paper dels administratius serà fonamental. Segons Miquel Prats, responsable d’Atenció a la ciutadania del CSIR Comte Borrell de Barcelona, “la figura de l’administratiu s’ha de posar en valor; serà clau per ajudar als companys que estan dins de les consultes a que el que passi a les consultes tingui un altíssim valor clínic, i puguin fer realment de metges i d’infermeres. Tot allò que no sigui estrictament clínic ho podem gestionar des de fora; així, es desburocratitza la consulta i s’agilitza la demanda”. I va aprofitar la trobada amb els mitjans de comunicació per fer una petició: “Demano un vot de confiança a la ciutadania cap a l’administratiu; no som metges, però som personal assistencial i estem preparats”.

L’objectiu final és, segons Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut, aconseguir “una atenció primària més autònoma, que pugui reduir les desigualtats de salut; més comunitària i proactiva per millorar la salut de la població, més resolutiva i més integrada en la salut mental i en l’àmbit social».

Els nous CSIR

1. Alt Pirineu i Aran: Equip d’Atenció Primària (EAP) Tremp (Institut Català de la Salut, ICS).
2. Barcelona Ciutat: EAP Comte Borrell (Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample, CAPSBE), EAP Encants (ICS), EAP Barcelona 7B (EAP Sardenya) i ETAP Clot-Sant Martí (ICS).
3. Barcelona Metropolitana Nord: EAP Barri Llatí – Santa Coloma de Gramenet (ICS), EAP Sabadell 4A CAP Concòrdia (ICS), EAP Ronda Prim – Mataró (ICS), EAP Sant Llàtzer – Terrassa (Consorci Sanitari de Terrassa).
4. Barcelona Metropolitana Sud: EAP Martorell Urbà (ICS), EAP Gornal – L’Hospitalet de Llobregat (ICS), EAP Castelldefels 1 (ICS) i EAP Castelldefels 2 (Consorci Castelldefels Agents de Salut d’Atenció Primària, CASAP).
5. Camp de Tarragona: EAP Mont-roig del Camp (ICS) i EAP Reus V (Salut Sant Joan Reus Baix Camp).
6. Catalunya Central: EAP Barri Antic – Manresa (Althaia), EAP Santa Eugènia de Berga (ICS), EAP Vic Nord (ICS) i EAP Vic Sud (EAP Vic).
7. Girona: EAP Salt (ICS), EAP Canet de Mar (ICS) i EAP Calella (Corporació de Salut del Maresme i la Selva).
8. Lleida: EAP Onze de Setembre – Lleida (ICS).
9. Penedès: EAP Baix-a-Mar (Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf), EAP Penedès Rural Est – Vilafranca del Penedès (ICS) i EAP Baix Penedès Interior – L’Arboç (Xarxa Santa Tecla).
10. Terres de l’Ebre: EAP L’Ametlla de Mar – El Perelló (ICS).

La iniciativa forma part de les prioritats del Pla de Govern de la Generalitat, que pretende donar resposta als principals reptes socials, demogràfics I professionals, com ara l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat, l’increment de la complexitat assistencial, la pressió sobre els professionals i les desigualtats territorials.