Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La setmana passada es va fer públic un comunicat que informava que la Federació de Treballadores de Catalunya (FTC/IAC) i la CGT havien interposat una denúncia al Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona i al Departament de Salut per probable negligència i per comprometre la seguretat i la salut de les persones usuàries del servei d’Urgències i de les seves treballadores. El comunicat destaca una situació de saturació constant a les Urgències del centre barceloní on s’assegura que “diàriament més de 20, 30, 40 o més pacients superen les 24 hores d’estada”. A més, molts d’aquests pacients “són octogenaris o nonagenaris”, segueix. El document afegeix que “no és estrany tampoc veure que dels pacients que més temps porten, alguns són de psiquiatria. No cal recordar el trist episodi conegut fa poques setmanes a l’hospital universitari de Terrassa. Hem d’esperar alguna situació similar perquè busquin solucions?”, es preguntava.
El nostre mitjà ha tingut accés a la denúncia presentada, on s’acusa el Departament de Salut i l’Hospital del Mar d’un “delicte d’abandonament col·lectiu i manifestament il·legal d’un servei públic, previst i penat per l’article 409 del Codi Penal, degut a l’omissió de les garanties d’assistència sanitària i de la gestió dels dispositius assistencials, consistent en la manca manifesta de l’adopció de les mesures i dotació de mitjans necessaris per impedir les estades prolongades (boarding) dels pacients al Servei d’Urgències de l’Hospital del Mar de Barcelona, que, contravenint la Llei General de Sanitat, la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya i la resta de la legislació sanitària fonamental, està suposant un risc greu per a la seguretat clínica i per a la salut pública”. A més, la denúncia exposa fets i dades concretes, com ara:
- Amb data 9 de desembre de 2025, es van arribar a acumular al servei d’Urgències de l’Hospital del Mar de Barcelona 170 pacients, quan la capacitat d’aquest servei d’Urgències, per a què tots els pacients estiguin ubicats de la manera més confortable possible en un box, és de 110 pacients.
- 64 pacients van superar les 24 hores d’espera per ser atesos mèdicament, arribant, el pacient que més temps d’espera va acumular a aquest efecte, a superar les 159 hores; tot i tractar-se d’una persona de 76 anys d’edat, i fins i tot arribant a produir-se un decés d’un pacient de 82 anys després d’una espera de 40 hores.
En aquesta línia, el comunicat exposa, basant-se en estudis realitzats, que «una major durada de l’estada en el servei d’Urgències incrementa el risc de deliri3. Cada hora addicional augmenta significativament les possibilitats de deliri o agitació, especialment en persones grans o amb demència». El document signat pels dos sindicats també assegura que «ha estat àmpliament demostrat4 que el deliri s’associa a un major risc de mortalitat en diferents unitats assistencials. En serveis d’Urgència, s’ha associat a major mortalitat a 6 mesos en els adults majors» i que “el temps que un pacient espera a urgències no és un factor neutre, sinó un factor determinant en la seva evolució”.
En defensa dels professionals
Davant d’aquestes informacions sobre la situació de l’atenció als pacients al Servei d’Urgències de l’Hospital del Mar, la direcció del centre va publicar un comunicat defensant la professionalitat de totes les persones que treballen a l’hospital barceloní i qualificant el personal sanitari de “professionals d’alt nivell que ofereixen una atenció continuada i acurada als pacients”. Tanmateix asseguren que “totes les persones ateses al Servei d’Urgències es troben en seguiment dins del seu procés clínic i en cap cas estan desateses”.
L’Hospital del Mar reconeix que el centre viu un fort increment de la pressió assistencial com a conseqüència de l’augment de casos d’infeccions respiratòries, però que “es manté l’atenció a totes les persones que es dirigeixen al centre. Totes elles, una vegada són admeses al servei, estan ateses i en procés d’atenció clínica, sota supervisió de l’equip mèdic i d’infermeria del Servei d’Urgències. El perfil del pacient és de persones d’edat avançada i malalts crònics amb patologies de base, que la infecció respiratòria descompensa”, destaca.
La direcció del centre afirma que aquest 2025, la pressió assistencial al Servei d’Urgències s’ha mantingut a l’alça, amb un increment de les atencions a urgències, i que per fer-hi front “en els últims mesos s’ha reforçat la capacitat d’hospitalització tant de l’Hospital del Mar com del Centre Fòrum, amb un total de 52 llits en diferents dispositius, així com de la Unitat d’Hospitalització a Domicili”. A més, apunta que s’han activat mesures que inclouen la priorització de cirurgia sense ingrés amb l’objectiu de reduir la demanda sobre els llits d’hospitalització, i la possibilitat d’habilitar més dispositius en funció de la pressió assistencial i de la disponibilitat d’espais i professionals.
El comunicat de l’Hospital del Mar conclou dient que “l’esforç portat a terme pels professionals de l’Hospital del Mar no pot ser posat en dubte”. En aquest aspecte, Xavi Tarragón, auxiliar d’infermeria a l’Hospital del Mar i delegat sindical de FTC-IAC, puntualitzava en declaracions al programa de televisió espanyola l’Altaveu que “malgrat les deficiències del sistema, com el finançament, no apostar per l’atenció primària i el munt de factors que fan que l’atenció al servei d’urgències de l’Hospital del Mar tingui aquestes mancances, gràcies al sobreesforç dels treballadors i treballadores del centre –des del portalliteres a l’auxiliar d’infermeria, passant per la infermera i arribant al metge– no passen més desgràcies». I matisa que «el que nosaltres qüestionem a la denúncia és que no es posen els mitjans per resoldre aquesta situació crònica que comporta que els pacients estiguin moltes més hores del que és mèdicament desitjable a les urgències, i això pot acabar agreujant la seva patologia”.
Sembla, doncs, que el servei d’Urgències a l’Hospital del Mar està habitualment saturat, a banda de l’actual augment puntual de casos de grip i d’infeccions respiratòries. També sembla que la professionalitat i la sobre dedicació dels professionals sanitaris que hi treballen «salven» en moltes ocasions el «col·lapse assistencial» i eviten un pitjor servei sanitari. Però aquest sobreesforç no és sostenible en el temps. Dotar de recursos les Urgències i l’Atenció Primària del sistema públic de salut sembla un repte urgent de la sanitat catalana.
