Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La farmàcia, aquest establiment de proximitat, on es van teixint relacions de confiança amb el veïnat, és on ens abastim dels medicaments. Però farmacèutics i farmacèutiques clínics són també un referent de primera consulta, a peu de carrer, per a moltes persones, sobretot en casos d’afectacions lleus, com poden ser petites ferides o cremades, refredats o, fins i tot, grips de caràcter lleu.
En alguns països, com Portugal o França, les farmàcies són, a més, un dels llocs on s’administren les vacunes. A Catalunya, els professionals de la farmàcia clínica consideren que el sistema de salut els infrautilitza i estan convençuts que la integració efectiva dels seus serveis al sistema de salut, els que brinden actualment i alguns altres rols i competències que podrien també ser-los reconeguts, podrien contribuir a descongestionar altres nivells assistencials.
Tal com argumenta el Dr. Josep Maria Guiu, president de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, “apropar més a la població l’opció de vacunar-se de grip o de Covid, habilitant els farmacèutics clínics per a fer-ho, com ho han fet altres països, podria ajudar a elevar la taxa de vacunació, que aquí representa un problema pels baixos nivells d’aquesta pràctica. Tot i les campanyes de promoció de la salut, no està remuntant”,
Des de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica, en efecte, la farmàcia física a cada barri es visualitza com un recurs assistencial poc utilitzat, i es prenen com a referència aquells països en els quals s’ha apostat perquè els farmacèutics clínics puguin ser més resolutius en patologies menors, i integrats amb els centres d’assistència primària i els seus metges i infermeres. “Els pacients els fan moltes consultes, i així descongestionen les consultes mèdiques”, precisa Josep Maria Guiu.
Preparant nou marc legislatiu
La Llei d’ordenació farmacèutica de Catalunya és de l’any 1990. De fet, és la més antiga de tot l’Estat. D’aquí ve la necessitat d’avançar cap a un marc normatiu clar que defineixi competències i responsabilitats dels diferents àmbits farmacèutics. Aquest va ser un dels punts de consens en una recent trobada que va reunir representants del Parlament, l’administració sanitària, l’àmbit acadèmic i professionals assistencials per analitzar el futur de l’atenció farmacèutica al país en la sessió presentada com: Evolució i futur de l’atenció farmacèutica a Catalunya.
En aquesta reunió, els participants van coincidir, per exemple, en la necessitat urgent de millorar els sistemes d’informació i l’accés a dades compartides entre tots els nivells assistencials (farmàcia hospitalària, primària i comunitària) i entre el sector públic i privat, per garantir la seguretat del pacient i l’eficiència del sistema sanitari. Aquest seria un dels punts que es vol que reculli el nou redactat legislatiu que després de l’estiu podria votar-se al Parlament.
Entre els farmacèutics, també hi ha un consens clar sobre la necessitat d’incorporar la farmàcia comunitària a la xarxa del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), per aprofitar el seu potencial i visió transversal.
Actual concert
Entre les competències que ja recull ara el concert vigent entre les farmàcies i el sistema de salut pública a Catalunya està la coordinació per a dispensar els medicaments amb recepta mèdica el cost del qual paga després la Seguretat Social. També cribratges com el de càncer de còlon es realitzen a través de les farmàcies gràcies a aquest concert entre el CatSalut i el Col·legi de Farmacèutics.
Però aquests petits vasos comunicants –asseguren els farmacèutics clínics– encara poden expandir-se més pel bé comú. “Encara es poden fer més coses, com fan, per exemple a Anglaterra, on el farmacèutic té una intervenció en patologies menors, com grip o refredat, amb el seu consell farmacèutic i tractament, sempre que no s’evoluciona a pitjor i caldria anar al metge”, declara Josep Maria Guiu. “En altres llocs -continua el president de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica-, un farmacèutic revisa tot el que pren un pacient i fa el consell per tal d’optimitzar el tractament. És a dir, el farmacèutic, conjuntament amb medicina i infermeria de primària, a partir de la valoració del pacient i les seves circumstàncies, aconsella sobre medicaments que es poden deixar de prendre”.
També hi ha professionals de la farmàcia clínica que donen suport als equips assistencials dels CAP’s, revisant plans de medicació i assessorant els metges i les infermeres sobre indicadors de qualitat de la prescripció. En això, col·laboren tant amb medicina d’adults com amb els responsables de pediatria.
SPD, un pas endavant
Un altre servei concedit, prèvia formació, a molts farmacèutics clínics és la preparació dels Sistemes Personalitzats de Dosificació (SPD), l’organització setmanal o mensual de la medicació de pacients polimedicats. A Catalunya, hi ha 1.748 farmàcies que ho fan, segons el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. En la trobada per avaluar els seus reptes de futur, precisament, es va subratllar que la millora de l’adherència terapèutica (especialment en pacients crònics) i la re-avaluació dels medicaments basada en resultats reals són pilars bàsics per a la sostenibilitat econòmica del sistema. Es va destacar que el farmacèutic pot tenir un paper crucial en la prevenció i promoció de la salut, com en la participació en campanyes de vacunació, dissenyar estratègies de formació i d’informació per als pacients, campanyes d’hàbits saludables, educació sanitària o programes per fomentar l’adherència. Alhora, es va posar l’accent en totes les accions que permetin evitar visites innecessàries a l’hospital mitjançant un seguiment farmacoterapèutic més proper, de manera que també s’estaria descongestionant l’Atenció Primària.
Segons explica el Dr. Guiu, “més de 300.000 pacients a Catalunya segueixen tractaments farmacològics més complexos i d’alt cost, per als quals han d’anar als hospitals o, en algun cas, si hi ha establerta una col·laboració amb alguna farmàcia, ho poden recollir en aquesta. És la medicació hospitalària de dispensació farmacèutica, per a tractaments com podrien ser certs tipus de càncer o migranyes”.
En definitiva, faltarien protocols conjunts perquè tothom es pugui beneficiar del bon filtres que podrien representar les farmàcies. Una altra cosa seria l’espai que haurien de tenir i habilitar els locals de les farmàcies per poder garantir-li a cada pacient la privacitat que requereix atendre’l de manera adequada.
Vincle proper amb els farmacèutics
A Catalunya, més de cinc milions d’habitants van a la farmàcia almenys una vegada a l’any. El 46% dels catalans reconeixen que visita la farmàcia perquè coneix i confia en les persones que l’atenen i en les recomanacions que els faciliten respecte als productes que s’enduen. El 44% dels enquestats del global de l’Estat espanyol responen això mateix i, en l’àmbit europeu, només ho diuen el 26% dels entrevistats. D’altra banda, el 24% dels catalans confessen que a la farmàcia els poden donar consells sobre qüestions delicades de la seva salut o en temes considerats més tabú. Això mateix diuen el 19% dels enquestats en general a tot l’Estat i, només el 14% dels d’Europa. La font d’on provenen aquestes dades és l’STADA Health Report 2025, l’informe que la farmacèutica alemanya elabora cada any –des del 2014– amb les respostes de ciutadans de 18 a 99 anys a un total de vint-i-dos països, que sumen entre 1.000 i 2.000 entrevistats a cadascun dels països.
La Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC), de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, agrupa professionals de les ciències de la salut, principalment farmacèutics comunitaris, d’atenció primària, hospitalaris, de l’administració i de l’àmbit universitari. Com a societat membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, impulsa la millora contínua de l’atenció farmacèutica mitjançant la recerca, la formació i l’intercanvi de coneixement entre professionals.
