Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La decisió del CatSalut d’incentivar econòmicament la reducció de les baixes laborals als Centres d’Atenció Primària ha suposat una gran preocupació per a professionals i equips. La proposta, àmpliament qüestionada des de l’atenció primària i des d’entitats com el FoCAP, parteix d’una premissa problemàtica: associar l’increment de les incapacitats temporals amb l’“absentisme” laboral. Durant el debat públic, aquest terme s’ha utilitzat de manera imprecisa, generant confusió i alimentant narratives que poden estigmatitzar tant les persones treballadores com el criteri clínic dels equips assistencials.
Absentisme, baixa laboral i presentisme: conceptes diferents
Cal diferenciar amb claredat tres realitats que sovint es barregen en el discurs públic. L’absentisme laboral fa referència a absències injustificades o no autoritzades del lloc de treball. Les baixes laborals, en canvi, són una prestació del sistema de Seguretat Social vinculada a una situació de malaltia o lesió que impedeix treballar amb garanties. Equiparar-les és conceptualment erroni i socialment injust: una incapacitat temporal no és una absència voluntària, sinó una indicació clínica basada en l’estat de salut.
A més, les dades disponibles mostren que la durada mitjana de les baixes a Catalunya s’ha mantingut estable en l’última dècada i continua per sota de la mitjana estatal. Tanmateix, el fenomen més freqüent no és l’absentisme, sinó el presentisme: treballar estant malalt o lesionat. A Catalunya, aproximadament la meitat de les persones ocupades van anar a treballar malaltes l’any 2025, un indicador clar de pressió laboral i de dificultats per exercir el dret a la recuperació.
Evitar marcs estigmatitzadors en la gestió de la incapacitat temporal
L’intent d’introduir incentius econòmics per reduir baixes als CAPs exemplifica els riscos d’aplicar lògiques de control de despesa a decisions clíniques. Quan es difon la idea que hi ha “massa baixes”, es desplaça el focus des de les condicions de salut i treball cap a la sospita sobre professionals i pacients. Aquest marc pot afavorir el presentisme, amb conseqüències negatives tant per a la salut individual com per a la salut pública i la productivitat a mitjà termini.
Defensar una gestió de la incapacitat temporal basada en criteris clínics, no pressupostaris, és essencial per preservar l’autonomia professional i el dret a la salut.
Text publicat originalment al web del FoCAP
