Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La fibrosi pulmonar és una malaltia minoritària greu, que provoca la progressiva cicatrització del pulmó. Afecta unes tretze dones per cada cent mil habitants, vint, en el cas dels homes. La rigidesa que causa aquesta fibrosi dificulta la ventilació i la correcta oxigenació de la sang, i genera una sensació progressiva d’ofec. Però, molt sovint es diagnostica tard, entre altres motius, perquè alguns dels seus símptomes, com la falta d’aire o la tos seca persistent, es confonen amb els d’altres malalties. Fins que no s’arriba a fer un tac de tòrax, que és la prova necessària per a determinar si es tracta de fibrosi pulmonar, poden haver passat, en molts casos, gairebé dos anys.
Detectar la malaltia en fases inicials evita proves repetides i garanteix un accés més eficient a valoracions especialitzades. A l’Hospital de Bellvitge han pogut comprovar que la derivació preferent redueix el retard diagnòstic de fibrosi pulmonar fins a un any i mig, concretament, es passa de vint-i-dos a sis mesos. Aquests resultats, fruit d’un acurat estudi de seguiment de pacients amb la malaltia, acaben de ser publicats al diari científic npj Primary Care Respiratory Medicine (Nature).
En l’article, s’explica com funciona el circuit ràpid de derivació entre Centres d’Atenció Primària (CAPs) i la Unitat Funcional d’Interstici Pulmonar (UFIP) de Bellvitge que ja es va començar a organitzar així des d’abans de la pandèmia de Covid. Un equip d’investigadors han fet l’estudi evolutiu durant set anys de pacients portats en aquest circuit ràpid, en comparació amb altres que seguien el procediment habitual en un circuit normal des de l’atenció primària, sense vies ràpides de comunicació amb els especialistes. Així han pogut demostrar que el model de Bellvitge accelera el diagnòstic i, en conseqüència, millora el pronòstic de les malalties intersticials pulmonars.
Formar metges de família
El model de Bellvitge comprèn una formació –de tres a sis mesos, en línia i presencial– dels metges d’atenció primària, perquè siguin conscients de la inexactitud del pronòstic sense un tac de tòrax, l’auscultació necessària, així com les sospites de la malaltia que haurien de conduir a un diagnòstic encertat, descartant-ne altres com el d’una insuficiència cardíaca o una EPOC.
En aquesta instrucció als metges de família s’explica el circuit, que, davant d’una sospita de fibrosi pulmonar, requereix l’enviament d’un mail directe a la secretària de la Unitat funcional d’interstisci pulmonar (isiP) on, un cop es rep el missatge, se cita el pacient en un mes com a màxim. És un funcionament molt més ràpid i efectiu, similar al que el nostre sistema públic de salut ja aplica en oncologia on, davant d’una sospita, les proves es fan molt ràpidament.
Segons explica la doctora Guadalupe Bermudo, metgessa especialista de la UFIP i del Servei de Pneumologia de l’Hospital de Bellvitge, investigadora de l’IDIBELL i primera autora de l’estudi, “la supervivència dels malalts amb fibrosi pulmonar, sense tractament, oscil·la entre els dos i els cinc anys, mentre que amb el tractament, pot arribar als deu anys”. O, dit d’una altra manera, la supervivència lliure de trasplantament a set anys augmenta un 14% en les persones derivades per aquesta via preferent. Per tant, la detecció precoç gràcies a la coordinació que estableix una comunicació directa entre l’atenció primària i l’hospitalària fa que els pacients arribin abans a l’hospital i, com a resultat, “amb menys afecció pulmonar, és a dir, amb més funció pulmonar preservada, i amb més opcions terapèutiques”, precisa Bermudo.
La doctora i investigadora explica que la diferència amb el procediment normal és que des de l’Atenció Primària es deriva primer al neumòleg de referència, es fan proves com l’espirometria o el que consideri i, només després de tot això, arriba a la unitat hospitalària especialitzada en aquest tipus de malalties.
Amb la confirmació dels resultats de la recerca, ara els investigadors que l’han fet possible voldrien donar a conèixer aquesta manera de funcionar, activant un circuit ràpid entre els CAP’s i l’Hospital, un sistema d’actuació directa, sense intermediaris, i fer-lo extensiu a tot arreu. “El model és reproduïble a altres territoris i reforça la coordinació entre l’Atenció Primària i els hospitals de referència”, comenta la Dra. Bermudo.
726 pacients estudiats
L’estudi multicèntric retrospectiu ha estat liderat per l’Hospital de Bellvitge, amb l’Atenció Primària i Comunitària Delta de l’ICS i l’IDIBELL. S’han analitzat 726 persones derivades a la UFIP entre els anys 2012 i 2015, amb un seguiment mínim de cinc anys. D’aquestes, 112 van ser identificades i derivades directament des de l’Atenció Primària a través d’aquesta via preferent.
Un dels resultats obtinguts en la recerca mostra que les persones derivades de manera preferent presenten una millor capacitat pulmonar quan arriben a la unitat especialitzada (89,6% davant del 76,1% del circuit habitual), fet que facilita iniciar abans tractaments antifibròtics i millorar el pronòstic. Els autors expliquen també que, en els casos més avançats, aquest diagnòstic precoç permet preparar amb més temps opcions com el trasplantament pulmonar.
La Dra. Elisabet Serra, metgessa de família del CAP Just Oliveras de L’Hospitalet, destaca: “Aquest circuit ens dona eines i criteris clars per identificar casos sospitosos i derivar-los de manera immediata”.
Per la seva banda, el Dr. Ferran Ferrer, metge de família de l’Àrea Bàsica de Salut El Prat, subratlla: “És un model operatiu, senzill i efectiu que evita mesos o fins i tot anys de recorregut per diferents consultes abans d’arribar a l’atenció especialitzada”.
La UFIP de Bellvitge treballa amb un enfocament multidisciplinari que integra professionals de la Pneumologia, Diagnòstic per la Imatge, Cirurgia Toràcica, Anatomia Patològica i Atenció Primària, seguint els estàndards europeus en malalties intersticials pulmonars.
Aquest model assistencial es complementa amb noves línies d’innovació impulsades des del Campus Salut Bellvitge per accelerar encara més el diagnòstic de les malalties intersticials pulmonars. Entre elles destaca el projecte SEPI-IA, liderat per l’Hospital de Bellvitge amb diversos socis clínics i tecnològics, que utilitza intel·ligència artificial aplicada a la imatge mèdica per ajudar a detectar precoçment la fibrosi pulmonar i reduir desigualtats diagnòstiques entre territoris.
“La combinació de circuits clínics ràpids, coordinació territorial i eines d’intel·ligència artificial ens ha de permetre diagnosticar abans i millor aquestes malalties”, conclou la Dra. Maria Molina, cap de la Unitat Funcional d’Interstici Pulmonar de Bellvitge, cap del grup de recerca en Pneumologia de l’IDIBELL, i directora científica de l’IDIBELL i del CIBER de malalties respiratòries (CIBERES).
El treball d’aquests investigadors s’emmarca també en el marc del programa de recerca REMMA Bellvitge, impulsat per l’IDIBELL, orientat a millorar el diagnòstic de les malalties minoritàries de l’adult mitjançant models assistencials coordinats i eines de medicina de precisió.
Malalties ideopàtiques
Tot i que l’origen de les malalties intersticials no es coneix, fumar i ser home són factors de risc de patir-les. Són malalties que afecten l’esponja del pulmó, que es va assecant, fent-se rígida i encongint-se. Com dèiem, els símptomes fan que moltes vegades es confonguin amb l’asma, que afecta els bronquis, o amb l’EPOC, la malaltia pulmonar obstructiva crònica. Les malalties intersticials pulmonars poden ser secundàries d’afectacions com l’artritis reumatoide, el consum de certs fàrmacs o l’exposició a elements com l’asbest, la sílice, les plomes i els ambients humits.
El tractament de la fibrosi pulmonar, tal com explica la Dra. Guadalupe Bermudo, és antifibròtic, no és curatiu, però minora la progressió de la fibrosi pulmonar. Per això, millor iniciar-lo quan la fibrosi és el més incipient possible i el pulmó encara no presenta rigidesa. El transplantament pulmonar, com a solució del problema, si s’arriba en un punt molt avançat, comenta la Dra., pot ser que no es pugui fer pel deteriorament físic del pacient.
