Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El nou Mapa del Sistema de Salut de Catalunya estableix unes noves demarcacions territorials, les Àrees Integrades de Salut (AIS), que substituiran les Àrees de Gestió Assistencial (AGA). Les AIS s’han delimitat territorialment d’acord amb criteris com la mobilitat natural de la població, la dimensió poblacional, les necessitats de les persones que hi viuen i l’equilibri territorial.
En aquests nous territoris, el sistema sanitari desplega una àmplia xarxa assistencial: atenció primària, equips territorials de salut pública, atenció a la salut sexual i reproductiva, salut mental, atenció intermèdia, rehabilitació i logopèdia, atenció continuada i urgent, emergències mèdiques i hospitals d’aguts de diferents nivells de complexitat.
També hi conflueixen els serveis socials bàsics i els serveis de salut que presten els ens locals, com ajuntaments i consells comarcals. Tot i la limitació legal de les seves competències formals, aquests ens són responsables de polítiques de proximitat amb la ciutadania que incideixen en la salut i el benestar.
També són múltiples els agents de salut proveïdors d’aquests serveis, públics i privats, que formen part del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) o de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
Cal afegir que la major part dels determinants de la salut —medi ambient, estils de vida i biologia humana— són fora del sistema sanitari, que només hi aporta un pes relatiu del 20%.
Quan ens plantegem com ha de ser la governança de les AIS, en què convergeix aquest univers tan complex d’actors, competències i incumbències, el primer que cal és pensar i actuar en clau de sistema de salut, i no només de sistema sanitari. Això implica assumir que els àmbits local i territorial són espais d’actuació i integració, i posar realment la persona al centre de l’atenció.
Els municipis són els espais on les persones viuen, treballen, emmalalteixen, envelleixen i es relacionen; on tenen el domicili i on gaudeixen o pateixen les polítiques de proximitat en àmbits com l’urbanisme, l’habitatge o el lleure. Com deien els experts autors del llibre editat pel Cercle de Salut sobre integració de serveis socials i sanitaris: “la integració sociosanitària serà en el domicili o no serà”.
El món local ha de tenir un paper rellevant en la definició de les estratègies per millorar la salut i el benestar de la població de les AIS, partint de les competències pròpies en matèria de salut pública, salut comunitària i desenvolupament de polítiques de proximitat que responguin a l’estratègia de salut en totes les polítiques, així com de les competències diferents de les pròpies, com la gestió de centres sanitaris, que en molts casos tenen assumides.
En la pràctica, tot plegat fa necessari establir una governança compartida, amb la participació de tots els actors estratègics que actuen o tenen responsabilitat en l’àmbit de la salut en cada AIS. Aquesta governança ha de tenir en compte la complexitat del sistema, la multiplicitat d’actors i la diversitat de cada territori: no n’hi ha dos d’iguals. Per això, no es pot establir un model únic i uniforme per a totes les AIS, però sí un denominador comú: una concepció de la governança eminentment funcional i la no creació de noves estructures administratives.
Ara bé, malgrat l’asimetria assenyalada i l’existent entre els diferents operadors que actuen en cada territori, per a una bona governança les relacions que s’estableixin multilateralment entre tots ells han de respondre a una lògica horitzontal basada en la confiança, la negociació i el pacte, i no a una lògica jeràrquica.
L’autoritat sanitària ha de jugar un paper planificador, regulador i finançador i, alhora, promoure i facilitar aliances, pactes, convenis i acords entre els diferents actors. La governança operativa ha de quedar en mans d’aquests actors, mitjançant l’articulació de xarxes de serveis territorials, amb l’objectiu de coordinar funcionalment els serveis sanitaris, socials, comunitaris i de salut pública que es presten en el territori de cada AIS.
En aquest context, és exigible als diferents actors —proveïdors i ens locals— una visió estratègica i sistèmica, allunyada de la focalització en interessos propis i de la voluntat de preservar a tota costa el seu rol històric. Un projecte compartit d’integració territorial d’aquesta ambició bé val perdre una part d’identitat corporativa en benefici d’un projecte comú que, en definitiva, reverteix en la població dels respectius territoris.
