Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Combinar talent humà i les múltiples possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial (IA) és ja avui una pràctica establerta en els sistemes sanitaris, de la mateixa manera que està prenent cada cop més protagonisme en la vida quotidiana de tothom. El recel inicial que suscitava l’univers de respostes que automàticament aporta aquesta eina és substituït cada vegada més per la confirmació de la seva efectivitat en determinades solucions que simplifiquen camins de recerca d’informació i descarreguen de feina els professionals de moltes disciplines, també en la pràctica dels sanitaris, i en la ciutadania, en general.
L’STADA Health Report 2026, un estudi independent realitzat a 20.000 persones de 20 països europeus, revela que la IA ja forma part de la gestió de la salut dels europeus: el 55% ja la utilitza activament per a qüestions relacionades amb la seva salut (el 59% a Espanya, el 60% dels catalans enquestats). Ara bé, el 65% dels enquestats a Catalunya (el 54% dels europeus) considera que la IA té encara molts errors i emet diagnòstics incomplets.
En gran part per això mateix, la confiança continua tenint un component humà, ja que el mateix estudi revela que el 90% dels espanyols confia en el seu metge d’atenció primària i el 68% en el seu farmacèutic per a prendre decisions relacionades amb la seva salut. Una de les oportunitats de la IA en relació amb la nostra salut que aprofiten els usuaris és utilitzar aquesta eina com a segona opinió després d’haver rebut un diagnòstic.
Tal com va exposar el CEO de la farmacèutica STADA, Peter Goldschmidt, en la presentació dels resultats d’aquest macro-estudi europeu, “el debat sobre pacients cada vegada més informats i capaços de prendre decisions sobre la seva pròpia salut està avançant amb rapidesa, i la IA està accelerant aquesta transformació a un ritme sense precedents. Les persones ja no són simplement pacients que esperen el seu torn, sinó participants actius que combinen l’autocura, les eines digitals i l’assessorament dels professionals sanitaris per a donar forma a una nova manera de gestionar la seva salut. Tots els actors de l’àmbit sanitari hauran d’adaptar-se i respondre a aquests canvis”.
L’acceptació més gran de la IA per part de la ciutadania europea es concentra en tasques administratives i de seguiment, com la gestió de cites i revisions mèdiques (50%), la presa de notes durant les consultes o el seguiment de malalties cròniques (36%). En definitiva, els europeus veuen amb bons ulls que la IA actuï com una eina de suport, però volen que les decisions continuïn estant en mans de les persones. De fet, el 38% expressa la seva preocupació per la possible reducció del contacte humà en un sistema sanitari impulsat per la IA, i el 35% tem que pugui deteriorar-se la qualitat de la comunicació amb els professionals sanitaris.
Des de l’any 2014, l’Informe de Salut STADA Report examina cada any l’estat de la salut europea. A través d’enquestes personalitzades, es demana a la ciutadania adulta però de diferents edats qüestions relacionades amb l’evolució de la salut i les actituds fins a les conductes cap al benestar físic i mental. Amb ànim de poder contribuir a millorar els sistemes de salut i a oferir informació sobre la percepció dels ciutadans i les preferències a l’hora d’ocupar-se de la salut pròpia, els resultats de l’STADA Report són compartits i a disposició dels responsables de sanitat europeus i dels diferents països.
Més autoimplicació en la salut pròpia
Altres dades que fa públiques l’estudi d’STADA enguany és que: Fins a un 94% dels enquestats admet que s’ha automedicat en situacions de malestars menors i el 86% d’aquests reconeix que no ha tingut cap conseqüència negativa per haver-ho fet. També es dona a conèixer que el 28% de la població participant en l’estudi afirma que aporta una part dels seus diners a la prevenció en salut.
Sobre la incorporació de la història sanitària personal en un arxiu d’IA per tal de millorar el diagnòstic, la prevenció i el tractament, el 46% d’entrevistats a Catalunya i el 43% de mitjana europeus afirma que sí que ho consideraria oportú.
A la pregunta de quines són les més grans esperances en temes de salut, el 45% d’espanyols i catalans i el 43% d’europeus responen, en primer lloc l’obtenció de diagnòstics de manera més ràpida. També confien (el 43% dels catalans i espanyols, i el 33% i 31% d’europeus) que la IA ajuda a compensar l’atenció sanitària en zones rurals o regions amb menys serveis, i permet a la comunitat sanitària mantenir-se al dia més fàcilment de tots els avenços i novetats en el sistema i la pràctica de la seva professió.
El 49% dels europeus (45% de la mitjana d’espanyols i 44% dels catalans) es consideren disposats a confiar en un diagnòstic tret d’internet. Mentre que el 41% d’europeus, 47% d’espanyols i 49% dels enquestats a Catalunya creuen que mai confiarien tant en un diagnòstic emès per la IA com en el que els diu el metge.
Consultes sobre la cura personal, gestionar cites i seguiment de pacients, generar informes d’alta i posteriors indicacions i prendre nota durant les visites al metge sí que són considerats per força europeus com una aplicació pràctica i útil de la IA.
Quan se’ls pregunta sobre el potencial de la IA per a personalitzar tractaments mèdics, el 46% dels catalans enquestats (47% de mitjana a Espanya i 44% de mitjana dels europeus) respon que prefereix que hi hagi sempre el metge per ajustar el pla de tractament de la medicació necessària encara que aquest s’hagi determinat amb l’ajuda de la IA. El 29% d’entrevistats, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, i el 24% de mitjana europea, prefereix que sigui sempre que les decisions sobre un tractament siguin fetes per una persona.
Sobre les expectatives respecte a les ajudes de la IA en els pròxims anys, el 39% d’enquestats a Catalunya (el 38 a Espanya i el 38, de mitjana europea) pensa que d’aquí a deu anys, la IA gestionarà la presa de medicaments millor que el metge de capçalera.
Discernir les fonts de la IA
Un dels problemes que presenta actualment la recerca i construcció d’informació amb la IA és la incertesa d’una verificació completa i fiable de les fonts i, que al darrere d’aquestes fonts cada vegada més hi pot haver informació construïda amb IA i, per tant, pot ser que la fa font originària s’acabi perdent. Ningú pot assegurar avui dia la procedència o no de continguts d’IA amb una fiabilitat del 100%.
Per apropar-s’hi, des del món acadèmic, científic i empresarial, s’estan creant cercadors d’IA més precisos amb més garanties de verificació de la informació perquè els creadors d’aquestes eines els preparen per a trobar la informació només de fonts fiables.
Molts articles científics ja recullen experiències dels darrers anys en què s’avalua l’efectivitat i seguretat de l’ús de la IA. Una menor espera del pacient, més satisfacció i millora en l’eficiència de consulta i documentació, per exemple, és la conclusió d’un estudi sobre l’ús de la IA clínica en l’atenció rutinària dins d’un sistema provincial realitzat a la Xina i publicat recentment en una revista científica. Concretament és l’article: Clinical Artificial Intelligence Implementation in Routine Care: Real-World Operational Outcomes from a Provincial Health System in China, publicat a la revista Risk Management and Healthcare Policy. Un altre exemple és com la IA podria ajudar les infermeres a reduir la càrrega de treball i facilitar la presa de decisions, fent la feina més eficient i significativa. Això podria disminuir el burnout, millorar la satisfacció laboral i afavorir la retenció de professionals, sempre que les eines es dissenyin amb la participació de les infermeres i s’adaptin als seus fluxos de treball, segons es desprèn de la recerca «Artificial Intelligence Technologies Supporting Nurses’ Clinical Decision-Making: A Systematic Review, publicat a la revista Journal of Clinical Nursing«
