Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La història de la humanitat ha estat condicionada pel clima que amb les seves oscil·lacions extremes ha alternat èpoques glacials amb altres de càlides com l’actual. Períodes humits o secs han fet possibles boscos, cultius o deserts i han propiciat la fortalesa de civilitzacions senceres o les han debilitat. Si bé hi ha factors fora del control humà, com la distància amb el Sol o l’eix de rotació del planeta, l’activitat de l’espècie humana ha estat capaç d’alterar les condicions ambientals de l’entorn a través de la caça, la tala d’arbres, l’agricultura, la ramaderia, la mineria o la producció industrial. De totes, l’activitat industrial ha estat la que ha tingut un major impacte climàtic a causa de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que s’ha produït a partir de la Segona Revolució Industrial de finals del segle XVIII. Són canvis que es produeixen a un ritme accelerat, de manera especial en l’última dècada, provocant un significatiu augment de les temperatures, alteració de l’equilibri hidrològic, amb sequeres i aiguats, incendis i contaminació atmosfèrica. Europa, i la regió mediterrània en particular, és el continent que pateix un escalfament més ràpid, amb temperatures que augmenten més del doble de la mitjana observada des dels anys noranta. Els registres d’aquest últim estiu han batut rècords en la història recent.
L’efecte del canvi climàtic sobre la salut és indiscutible i se sustenta en una sòlida evidència científica. L’informe de 2025 de «The Lancet Countdown» sobre salud y cambio climático: las medidas contra el cambio climático suponen un salvavidas fa un recull de tots els impactes que el canvi climàtic comporta per a la salut humana, i presenta un ambiciós projecte per enfortir l’evidència i poder avançar en accions de protecció de la salut i cap a un futur més saludable per a tothom.
Potser les dades més cridaneres són les referides a les morts atribuïdes a la calor extrema, que el Sistema de Monitorización de la Mortalidad Diaria (MoMo) estima en 3.832 el 2025, un 87’6 % més que el 2024, amb una clara major afectació de les persones grans, perquè el 96 % dels morts van ser majors de 65 anys i més de la meitat superaven els 85. A finals d’agost d’enguany, a l’estat espanyol es calcula un excés de mortalitat d’unes 5.000 persones per la calor extrema, i unes 35.000 en el conjunt d’Europa. A nivell mundial, estudis referits als anys 2000-2019, compten que es produeixen anualment gairebé mig milió de morts relacionades amb la calor.
Hi ha constància que les altes temperatures incideixen en les activitats ordinàries, com ara en la reducció de l’exercici físic. Afecten especialment les persones que treballen a l’aire lliure o fan treball físic intens (principalment homes), redueix la productivitat laboral i els ingressos econòmics dels treballadors i les empreses. L’increment de les temperatures nocturnes intensifiquen l’estrès per calor, dificulten i disminueixen la qualitat i la quantitat del son, repercutint en la salut mental, la funció cognitiva i les malalties circulatòries.
Els fenòmens meteorològics intensos, com les sequeres, inundacions i huracans, durant l’any 2024 van afectar a tot el món uns 166 milions de persones i van causar al menys 16.000 morts i el desplaçament de 800.000 persones. Les condicions ambientals més càlides i seques incrementen el risc d’incendis forestals, que cremen de manera descontrolada a la regió mediterrània i a tots els continents. El foc modifica els ecosistemes, destrueix habitatges i estructures productives i amenaça la salut física i mental. La inhalació de partícules contaminants originades en els incendis van ser responsables, el 2024, de 154.000 morts a tot el món (un 36% més en comparació al 2023).
Nombrosos factors climàtics extrems ocasionen inseguretat alimentària, comprometen la seguretat de l’aigua, provoquen gana, incrementen el risc de malnutrició i afecten el desenvolupament econòmic. També s’ha constatat una reducció del rendiment dels cultius i de la capacitat de mà d’obra agrícola, al mateix temps que es posa en perill el sanejament i les cadenes de subministrament.
En els últims anys s’està observant un increment del risc de malalties infecciones transmeses per l’aigua, per insectes, per l’aire i pel sòl o transportades pel desplaçament de poblacions que veuen compromesa la seva supervivència i busquen zones més favorables per a la vida. Algunes malalties infeccioses, com la malària, estan canviant el seu comportament estacional. Altres factors ambientals com són els canvis en la humitat i la temperatura modifiquen l’activitat de les mosques i els mosquits transmissors de malalties com les produïdes pel virus del Nil Occidental, el dengue, el chikungunya i el Zika, o l’ocasionada pel paràsit Leishmània. També la distribució i el comportament de les paparres (el segon vector més important després dels mosquits) poden veure’s modificats per elements climàtics.
Diversos estudis han documentat afectacions de la salut mental degudes al canvi climàtic en la mesura que incrementa l’estrès psicosocial, eleva els nivells d’ansietat, de depressió, afecta l’estat d’ànim i s’eleva el risc de trastorns per consum de substàncies, autolesions i suïcidis.
El canvi climàtic antropogènic es considera un dels principals riscos per a la salut humana, per a l’economia, la seguretat alimentària, la cohesió social i els drets humans, segons la Comissió Paneuropea sobre Clima i Salut, organisme que demana a l’Organització Mundial de la Salut que declari formalment el canvi climàtic com a una emergència en salut pública mundial i la situï en el centre de les polítiques sanitàries, econòmiques i de seguretat.
Per tant, no es pot banalitzar el canvi climàtic ni les seves conseqüències, que afecten de manera desigual en funció de l’edat, la presència de malalties cròniques, la zona geogràfica, les condicions de l’habitatge o el grau de recursos disponibles. Són desigualtats que responen a un patró de gradient social, com la majoria de desigualtats en salut. No és difícil imaginar aquestes diferències entre les persones que viuen en una casa amb jardí i aire condicionat i les que viuen en un pis o fins i tot en una habitació d’un barri atapeït i sense zones verdes.
En un panorama mundial complicat, i enmig d’una cursa d’interessos que dificulta l’acció conjunta, la debilitada Organització Mundial de la Salut fa una crida a donar una resposta de salut pública davant els reptes climàtics adaptada segons la realitat de cada país i cada sistema sanitari en el document Heat-Health Action plans. Presenta una guia per dissenyar i aplicar plans que ajudin a anticipar els efectes de la calor sobre la salut, protegir les poblacions de major risc, reforçar la resiliència dels sistemes sanitaris i reduir malalties i morts evitables.
No es pot esperar passivament un futur millor, perquè les expectatives són de progressió de les temperatures i de tots els fenòmens relacionats amb el canvi climàtic. Mentrestant, les indústries i els països majors emissors de gasos d’efecte hivernacle miren cap a un altre costat i els governs firmen –i incompleixen– acords insuficients. Mentrestant, la població dels països «rics» seguim amb uns nivells de consum i de mobilitat innecessaris i fem veure que la cosa no va amb nosaltres. Són poques les veus, encara, que qüestionen l’actual estil de vida i advoquen per un decreixement d’aquelles activitats més contaminants i en moltes ocasions supèrflues. No està al nostre abast canviar l’eix de rotació de la Terra o allunyar-nos del Sol, però sí que ens podem sentir interpel·lats i fer allò que està a les nostres mans, perquè encara que tingui un valor petit a nivell individual, pot ser immens a nivell col·lectiu. Tenim al davant un desafiament la resolució del qual condicionarà el futur de la nostra civilització i que hauria de conduir a exigir mesures més contundents als governants i fer-los desistir de projectes que incrementaran la contaminació i l’escalfament, com és el cas de l’ampliació de ports i aeroports que està en l’agenda política.
