Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A Barcelona, hi ha més de 4.800 persones sense llar i, d’aquestes, 1.982 dormen al carrer. Són dades d’una situació que coneixen bé els professionals d’Arrels Fundació, perquè són ells qui vetllen cada dia des del 1987 (quatre dècades faran el pròxim any) per garantir que, malgrat que no es tingui una llar, sí que es tingui accés als drets bàsics: alimentació, centres i pisos d’acollida, higiene, acompanyament social, programes d’inserció laboral i atenció sanitària. I van detectar que moltes de les persones que atenen presentaven problemes de visió. Coneixent la feina de la fundació Ulls del Món, s’hi van posar en contacte per atansar la cura oftalmològica als usuaris d’Arrels Fundació.
Així es va posar en marxa un programa pilot en el qual les dues fundacions, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de General Òptica i de la Convocatòria de Projectes Socials de la Fundació “la Caixa”, han pogut atendre la necessitat o bé d’ulleres o bé de la programació d’una intervenció quirúrgica de cataractes. El Dr. Ricardo Casaroli és un dels oftalmòlegs que han participat en aquesta iniciativa. Ell és professor i consultor d’oftalmologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, el centre que, juntament amb l’Hospital de l’Esperança, han atès les derivacions dels casos que requerien una operació.
“Amb un company optometrista, vam anar a donar formació al personal d’Arrels Fundació perquè poguessin identificar els principals problemes visuals dels usuaris que, bàsicament eren: manca d’ulleres, de lluny o de prop”, comenta el Dr. Casaroli. Un cop detectats els casos, “muntàvem la consulta itinerant d’oftalmologia i anàvem anotant cada necessitat”, explica l’oftalmòleg. De les 97 persones a qui varen revisar la visió, 85 necessitaven ulleres. I, en total, s’han prescrit 122 ulleres, el 61% de les quals són de presbícia. Tanmateix –afegeix– “vàrem detectar algun altre problema més seriós (en el 16% de les persones ateses), com cataractes o problemes de retina, i en aquests casos vam derivar les persones a l’Hospital Clínic, un dels centres amb qui a través d’aquest programa es va establir un conveni per als tractaments més específics”.
‘Ulls Propers’
Des del 2005, Ricardo Casaroli col·labora com a secretari del comitè mèdic de la Fundació Ulls del Món, una fundació privada sense ànim de lucre que treballa per combatre la ceguesa evitable i garantir el dret a la salut ocular a les poblacions més vulnerables. Ho ha fet durant 25 anys en alguns dels països amb rendes més baixes de l’Àfrica i d’Amèrica Llatina. I ara fa un any, amb aquesta col·laboració amb Arrels Fundació i l’Ajuntament de Barcelona, i batejada com a “Ulls propers”, ha pogut desenvolupar aquesta mateixa missió a Barcelona, ampliant el compromís que va fer néixer l’entitat amb les persones que viuen al carrer en aquest entorn més proper.
“Les barreres que dificulten l’accés a la salut ocular no només existeixen en països de rendes baixes o mitjanes. També aquí hi ha persones vulnerables que, tot i tenir dret a l’atenció sanitària, no sempre hi poden accedir en igualtat de condicions”, explica Anna Barba Giró, directora d’Ulls del món. “Amb “Ulls propers” volem contribuir a reduir aquestes barreres, apropant la detecció i l’atenció visual a les persones que tenen més dificultats per arribar-hi i facilitant, quan cal, la seva connexió amb el sistema públic de salut. Els resultats d’aquest pilot ens confirmen que la necessitat existeix i que la col·laboració entre entitats socials, administració sanitària i altres actors pot ajudar a donar-hi resposta”, afegeix.
En paraules del Dr. Casaroli: “Amb aquest programa no preteníem substituir l’atenció sanitària pública, però, pel problema d’exclusió o desubicació en la qual viuen les persones sense llar, tenen més dificultat d’accedir-hi. I, d’aquesta manera, nosaltres les reintegrem en l’àmbit de la sanitat”. Un dels resultats més significatius és que el 55% de les persones ateses no s’havia revisat la vista des de feia més de cinc anys o mai.
L’Andreas, una de les persones ateses en aquesta iniciativa pilot, explica que amb les ulleres que tenia se li cansava molt la vista i no hi veia bé. Havia deixat de pintar durant un any i mig perquè no podia acabar els quadres, però ara ha pogut reprendre aquesta activitat. Les noves ulleres, en canvi, li han permès tornar a veure-hi amb precisió i moure’s amb més autonomia en el seu dia a dia. A més, expressa l’Andreas, que amb les ulleres està “molt millor i no hi ha dolor als ulls”.
Tot i que ara la prova pilot s’ha acabat, tal com explica el Dr. Casaroli, ja compten amb el suport del Departament de Salut per continuar amb la iniciativa amb altres col·lectius de població vulnerable als quals es podria estendre la mateixa atenció oftalmològica. Ja en preparen els contactes per ampliar l’actuació. “Ara sabem que el projecte funciona, i amb més voluntaris, oftalmòlegs i optometristes, la nostra intenció és poder establir més convenis i poder atendre més persones en diferents situacions de vulnerabilitat”, declara Ricardo Casaroli.
Com a especialista en oftalmologia, Casaroli puntualitza que el fet de viure al carrer directament no incrementa les possibilitats de no tenir una bona salut visual, és a dir, no és un factor de risc afegit. Ara bé, sí que ho és la desatenció de la visió, la manca de revisions en les quals es podrien identificar de manera precoç les problemàtiques als ulls que fan més difícil el desenvolupament de les activitats de la vida diària. No veure-hi, augmenta també el risc de patir accidents, per exemple, travessant el carrer quan la visibilitat no és bona. Per tant, com diu Casaroli, “identificar patologies de risc de manera precoç és important”.
L’oftalmòleg recorda que: “si no es té cap problema, caldria que una persona adulta es fes una revisió de la vista cada any o any i mig. Però, depèn de quin problema es pugui tenir, hi ha establerts protocols de control cada sis mesos, cada any o any i mig. Si només calen ulleres, fer-se una revisió cada dos anys permet estar perfectament controlat”.
La directora d’Arrels Fundació, Bea Fernández, destaca l’impacte del projecte: “Quan una persona viu al carrer, el fet de revisar la seva salut visual moltes vegades queda relegat. Aquest projecte ha permès que moltes persones que acompanyem puguin tornar a cuidar la seva salut visual. La col·laboració entre entitats ens permet apropar serveis i donar resposta a necessitats que sovint queden desateses”.
