Sembla que ha arribat el moment de replantejar els programes de cribratge de càncer de mama, perquè els canvis de la seva efectivitat qüestionen la seva pertinença. Mentrestant, no es pot amagar la informació a les dones, no es pot continuar presentant el programa com inequívocament bo. Cal fer arribar la informació de manera clara i convidar les dones que prenguin les seves decisions de manera autònoma i madura, sense paternalismes, i en el marc d’incertesa que suposa tota intervenció sanitària

En plena pressió assistencial que no permet atendre en un temps adequat molts problemes de salut, les nostres metgesses dediquen una part important del seu temps a complimentar comunicats de baixa, de confirmació i d’alta

Hi ha molta preocupació per recuperar les visites presencials als centres d’atenció primària, que és molt important, però si no es recupera la longitudinalitat, la mateixa presencialitat perdrà valor. Els sistemes sanitaris, en les últimes dècades, han donat massa valor a la immediatesa i a les respostes ràpides a qualsevol problema o desconfort, en detriment de dimensions assistencials molt més beneficioses, com és la relació de confiança i el vincle amb una professional

Les tan pregonades noves tecnologies i les seves aplicacions (internet, la meva salut, l’e-consulta) o el simple telèfon que s’han imposat a l’atenció primària funcionen com a barreres d’accés presencial per a tothom, però es comporten com a veritables factors de discriminació per a les persones grans, sovint amb disminucions sensorials, que no tenen les habilitats per fer-les servir, o simplement no en disposen

«Ens hem assabentat de l’enviament d’SMS pels nostres pacients».
«S’ha informat primer a la premsa que als professionals»
Declaracions de professionals d’atenció primària al Diari Ara (26/3/21)

L’ajuda a morir i l’atenció pal·liativa són complementàries, no contràries. La llei de regulació de l’eutanàsia no treu la necessitat de desenvolupar cures pal·liatives de qualitat, accessibles i equitatives que puguin ser assumides pels professionals sanitaris de forma habitual

«Adiós, compañera», em va dir un pacient el dia abans de morir-se en un bell resum de la relació que havíem tingut durant la seva malaltia

Benvinguts siguin aquests diners, que poden suposar un alleugiment de la greu situació en què es troba l’APS, però ni de lluny serviran per fer-ne l’eix vertebrador del sistema. El problema de l’APS és estructural, no d’aquests últims mesos.

Ajudar a morir bé és també objectiu institucional.
Comitè de Bioètica de Catalunya

En molt diversos sistemes i països s’observa que el grau de desenvolupament de l’APS és un dels factors reductors de mortalitat. Per això, i per al que queda d’epidèmia, hem de reclamar canvis en l’estratègia que donin més importància a les actuacions comunitàries ancorades en els centres i professionals de l’APS