Entrevista

Carmen Cabezas, metgessa: «Necessitem una societat on ens cuidem els uns als altres»

El 26 de març se celebra el Dia Mundial de la prescripció social, que és el concepte que recull les recomanacions d’activitats que les comunitats podem posar en marxa per a la millora de la salut i el benestar físic i emocional de les persones. El departament de Salut va posar en marxa el Programa de Prescripció Social a l’abast dels sanitaris per prevenir o atenuar els problemes de salut en general i, en concret, els problemes de salut mental i la soledat no volguda. Aquesta és una de les eines que el Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIRÓS) vol maximitzar en la seva estratègia de millora dels processos que vetllen per una vida saludable, independent i plena de tota persona.

Qui fa la prescripció social?

Es fa des de l’atenció primària, que és l’eix vertebrador del nostre sistema de salut. I, més concretament, ho pot fer la infermera, la metgessa, la referent de benestar emocional i salut comunitària (RBEC) o la treballadora social. Si pensem en la solitud no volguda, quan alguna d’elles identifica una persona en situació de solitud no volguda, pot demanar-li a aquesta persona què li agrada fer, on li agradaria anar, què coneix del barri… I, si s’ha treballat amb l’ajuntament i amb les entitats d’acció comunitària en salut, es tenen identificats una sèrie de recursos de proximitat i es pot fer la prescripció social, també coneguda com a recomanació d’actius. Hem de pensar que la solitud no volguda la pateixen ara mateix persones grans, però també joves. Hi ha estudis que confirmen que molts joves de 18 a 24 anys també la pateixen. I se sap que les xarxes socials, al contrari del que molts pensen, estan aïllant aquests joves.

Quina mena d’actius poden recomanar-se en una prescripció social?

Gràcies al projecte Actius i Salut, dins del pla interdepartamental i intersectorial de Salut Pública (PINSAP) , hi ha a disposició de tothom unes set mil activitats a Catalunya que, des del centre de salut de cadascú poden identificar, i també individualment (Cercador d’Actius i Salut). Jo, per exemple, soc una enamorada de les biblioteques i els museus i de totes les funcions que compleixen, i d’iniciatives com la de l’espai verd a la plaça de les Glòries, que posa a disposició de tothom llibres i hamaques per agafar lliurement. Als centres d’atenció primària es fa una avaluació abans i després de la prescripció social. Les dades que tenim recollides –d’un total de 29.000 persones durant l’any 2024– ens diuen que en les 3000 mesures que es van fer abans/després el 60% dels casos, després de la prescripció, les persones han millorat el seu estat anímic. 29.000 persones és poc, però sabem que funciona i una de les missions del grup CAIRÓS és impulsar-lo en el marc dels CSIR (Centres de Salut Integral de Referència, l’evolució dels CAP) perquè se’n beneficiï més gent continuant amb el desplegament del programa de prescripció social i salut a les àrees bàsiques de salut (ABS).

«Molts joves de 18 a 24 anys també pateixen solitud no volguda. I se sap que les xarxes socials, al contrari del que molts pensen, estan aïllant aquests joves».

La prescripció social s’avé molt amb la concepció holística de la salut. 

Si volem cuidar la salut de les persones, hem de tenir en compte l’entorn social perquè, al final, la salut la determina tota la societat, i el lloc que ocupen les persones dintre d’ella, l’entorn en què viuen i les oportunitats que tenen. La salut no està determinada pel que passa al sistema sanitari, això és fonamental, un sistema universal i de qualitat, com el que tenim, sí, però això explica només un 20% de la teva salut. Si tens mal a l’espatlla, perfecte que t’ho solucionin, però això no és la teva salut, cal que tot et cuidi. Per això és essencial tenir mercats amb alimentació saludable i bé de preu, aire de qualitat, bones voreres per caminar, un sistema d’aixopluc/habitatge per dormir en bones condicions. I també vol dir tenir en compte l’emergència climàtica. Actualment, veiem mortalitat per aquesta causa a l’estiu i a l’hivern. Abans el pic era a l’hivern, amb les pneumònies, les descompensacions de les malalties cròniques lligades al virus de la grip i a les malalties respiratòries. Però ara també veiem que els majors de 70 anys a l’estiu es desestabilitzen per la calor persistent. Per tant, el clima també emmalalteix, i les onades de calor van en contra de la salut. Quan veiem, a Barcelona, voreres amples, super-illes, para-sols en alguns carrers, la transformació de la plaça de les Glòries i els espais verds que es posen, tot això també és procurar salut a les persones.

Tot això demana solucions conjuntes i coordinades.

Sí, i en molts aspectes, ja anem en bona direcció. Quan des del grup CAIRÓS vam demanar projectes concrets als CAP per a esdevenir Centres de Salut Integral de Referència (CSIR) i, de més de 300 centres, 116 van escriure un projecte, vam veure que hi ha ganes de cuidar i de fer les coses bé. I ara hi ha 27 d’aquests centres (CSIR) que ja estan participant, instaurant diferents fórmules de millora. Catalunya és pràcticament l’únic lloc amb dietistes, nutricionistes, rbecs i fisioterapeutes als centres de primària, i aquesta ambició comunitària integrada enriqueix el treball que ja molts equips portaven anys fent en salut comunitària. Aquest abordatge holístic els centres el tenen i el volen tenir. Independentment de les reivindicacions, que tenen sentit, quan hem parlat amb ells, tots aquests són temes que connecten amb l’essència de l’atenció primària. I ho confirmem en les reunions de seguiment que fem amb els CSIRS, no només amb els equips directius. 

Al grup de treball CAIRÓS, de què s’ocupa? 

Jo, com a especialista en salut pública, treballo en tota una sèrie de mesures proposades des dels centres de salut de referència, dedicades sobretot a millorar la prevenció i la promoció de la salut. A través del programa Suma Salut, fomentem la prevenció des dels centres d’atenció primària, en relació amb les malalties cròniques i als grans factors de risc d’aquestes, com són una alimentació inadequada, el tabac, l’alcohol i la falta d’activitat física. La idea és que, en un centre d’atenció primària, en algunes visites, les primeres vegades que es va a fer un control o bé per a consultar algun altre tema, es pugui fer una avaluació de la persona. Ho pot fer la infermera, la metgessa o un altre professional. Si, per exemple, es té un patró de vida molt sedentari, el professional fa unes recomanacions. Tot això es va activar arran de la pandèmia, pensant en persones en situació de cronicitat de patologies. El que volem a CAIRÓS és impulsar-ho i reforçar-ho, que hi hagi una longitudinalitat, és a dir, que la persona la vagi veient el professional de referència i la pugui ajudar a fer que la manera en què viu la vida sigui més saludable, que l’ajudi a revisar-ho. I nosaltres des de CAIRÓS volem reforçar-lo. Tant aquest com el programa de prescripció Social que parlàvem abans són programes liderats des de la Secretària de salut Pública. Des del CAIRÓS el que volem és donar-los un impuls i assegurar que això es fa de manera més generalitzada.

Cada cop es mostra més la rellevància de l’alimentació saludable. Però menjar bé és més car, ja veiem com costa abandonar els processats. El ‘bé de preu’ que deies abans, dels mercats, no sempre és possible. Fruites i verdures s’han encarit molt el darrer any.

Nosaltres, a la Secretària de Salut Pública i liderat per l’equip de dietistes-nutricionistes, ja al 2018 vam crear la guia Petits canvis per menjar millor, que és un conjunt de recomanacions per a una alimentació saludable. Es recomana més fruita i verdura, sí, però si consumim aquell producte fresc de temporada, com ara és la carxofa, és més econòmic, comprant carxofes, pèsols… ajudes a l’economia de proximitat, i si es consumeix en l’estació que correspon cada collita, les fruites i verdures estan més bones i no contribueixes a la petjada bestial de portar-ho de molt lluny. També prioritzem molt la proteïna vegetal, els llegums, com a font de fibra, i un pot de cigrons, que també es poden comprar secs i posar-los en remull, també és més econòmic. Canviar a oli d’oliva, canviar a integrals, i a l’aigua de l’aixeta són altres recomanacions, així com el consum de menys carn vermella i menys ultraprocessats, menys sal i menys sucre. Estem molt preocupats perquè el menjar saludable pugui abastar més població, per això hem creat aquestes propostes. Però en les nostres prescripcions, també es recomana més vida activa i social, perquè està comprovat que l’activitat física i les relacions personals són importantíssimes. Poder raonar, conversar en persona, és una font d’estimulació i benestar per a nosaltres magnífica.

«Catalunya és pràcticament l’únic lloc amb dietistes, nutricionistes, RBECs i fisioterapeutes als centres de primària»

Es va aconseguir rebaixar el sucre de les begudes, ara es parla de prohibir la publicitat dels aliments processats, però com és que s’obren tantes botigues de llaminadures, no hi ha cap control d’això?

Seria un bon moment per avançar en això també, perquè les llaminadures no tenen cap valor nutricional, igual que les begudes ensucrades, i contribueixen a l’augment de la càries i l’obesitat. Aquests són els determinants comercials de la salut, interessos que tenen determinades indústries per vendre, amb productes ubicats en determinats llocs dels passadissos del supermercat, amb una oferta diversa dissenyada perquè t’agradi. Combinen, per exemple, sal i sucre perquè certs productes generin una mena d’addicció, com són algunes patates fregides i salses. La revista The Lancet va publicar al 2023 una sèrie d’articles sobre aquests determinants comercials de la salut, que funcionen com la indústria tabaquera que crea les bossetes de nicotina o les cigarretes electròniques o els vapejadors, busquen la rentada d’imatge i venen alternatives que presenten com a més saludables, i amb això estan aconseguint arribar als adolescents i als preadolescents. La indústria tabaquera intenta aconseguir així nous consumidors, com ho fa la indústria de l’alcohol, també. Hi ha molts esdeveniments de música patrocinats per productes alcohòlics, i ho hem vist històricament, quan el tabac pagava tota la Fórmula 1. Veies durant més d’una hora un cotxe vermell amb la marca a sobre.

«En les nostres prescripcions, també es recomana més vida activa i social, perquè està comprovat que l’activitat física i les relacions personals són importantíssimes».

Doncs ara hem de treballar tot això també amb els ultraprocessats, perquè cada cop hi ha més evidència dels seus efectes perjudicials per a la salut, com l’obesitat i el càncer, i són justament els més barats, llestos per a consumir de manera ràpida i fets perquè t’agradin. S’ha de reduir l’atractiu de productes sense valor nutritiu que calmen l’ansietat, però al cap de mitja hora tornes a tenir gana. Com a subdirectora general de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, “vam començar l’any 2011 a treballar amb el departament d’Economia l’impost en begudes ensucrades i el 2017 es va aconseguir. Es va avaluar de forma externa i també interna i el consum va baixar de manera sostinguda durant els anys seguents. El ministeri té, des de 2005, el codi PAOS de coregulació de la publicitat d’aliment i begudes adreçada a menors per prevenir l’obesitat i la salut, però és un codi d’adscripció voluntària i té forces limitacions. Ara també a escala estatal el Ministeri de Consum treballa un decret sobre alimentació saludable, que espero que prosperi. 

Des de la perspectiva que t’han donat les diferents ubicacions al llarg de la carrera professional, com has vist evolucionar el lloc de les dones en càrrecs, posicions, especialitats? On trobes que falta encara una real paritat i igualtat de drets?

Bé, ara mateix, el màxim càrrec del departament de Salut és una dona i, quan vaig començar al departament de Salut, el 2005, també ho era, Marina Geli. No he fet cap estudi i no tinc les dades a prop. Quan mirem la distribució de càrrecs, en atenció primària, que és la meva especialitat de base, majoritàriament predomina el gènere femení, però en les professionals de base la feminització és encara més gran. En primària el percentatge de directives femenines és bastant alt, però penso que no deu arribar a ser el que correspondria per la distribució global dels professionals. En salut pública, jo vaig ser la primera secretària, ara és un home, encara que amb perspectiva feminista. Estic segura que hi ha molt  recorregut per fer, sempre hi ha recorregut. Recordo que cap als anys 90, en unes jornades de gènere i salut vam fer un estudi  sobre com es distribueixen les tasques en els congressos. Es va veure que els comitès científics els presidien homes, en canvi, l’organització requeia en el gènere femení. Ara continua havent-hi aquesta distribució i diferenciació de rols i el guany social de les dones continua revertint en guany social. És a dir, els permisos laborals de les dones, són en moltes ocasions per a ocupar-se de la cura d’infants o persones grans o amb dependències.

Creus que arribarem a veure que les cures deixen de recaure sempre en les dones i que no únicament les dones agafem sempre els permisos per a cuidar algú?

Ho necessitem claríssimament, perquè tenim una població envellida enormement i, si mirem els reptes que tenim en salut, la idea és viure el màxim d’anys amb la màxima salut, però la cura d’aquesta població gran no pot recaure sempre en les dones. Hem d’intentar trencar-ho, hem d’aconseguir una societat en la qual ens cuidem els uns als altres, i que hi hagi suport estructural per fer-ho: és a dir que hi hagin els suficients serveis per  a què les persones puguin viure en la comunitat el màxim temps possible i de la manera més autònoma possible. Ni és lògic ni just que les dones estiguin dedicades als infants i després als pares o als sogres. No ho volem, volem que la nostra societat organitzi les cures comunitàries justes i sostenibles, i hem d’ajudar a reduir les desigualtats fins al màxim. Les cures no han de dependre de la teva filla o jove, sinó que sigui la comunitat, les entitats i l’administració més propera a la ciutadania qui se n’ocupi, que la cura sigui una implicació de tota la societat. Penso que les dones, en general, tenim més dificultats a la vida, en global, sobretot per aquestes càrregues que suposa la cura d’infants, de la gent gran i de persones amb dependència. Les dones organitzen tot l’entorn de la vida laboral, com és pensar què has de comprar i com organitzar, tot això continua recaient en les dones, i en aquest sentit existeixen les desigualtats i ho veiem en les estadístiques de salut. Pots arribar a ser sis anys més gran, com a dona, per estadística d’esperança de vida, però quan mirem quina part d’aquesta vida passem amb problemes de salut o atenció als altres és major en les dones. Això té una relació amb els altres eixos de desigualtat. La pobresa es distribueix de manera diferent en homes i dones, tot i que els determinants socioeconòmics, l’origen i nacionalitat i altres patrons culturals  actuen també en aquest sentit.

 «Ni és lògic ni just que les dones estiguin dedicades als infants i després als pares o als sogres».

Si la societat ha de canviar, no s’hauria de començar a implicar també les escoles?

Jo aspiro i penso que hem d’estar treballant en les escoles perquè són claus com a determinants socials de la salut. I és important, no només que a les escoles es parli de l’educació per a la salut, sinó també sobre la distribució justa de les cures, dels valors socials, de com accedir als recursos, i de com poder-se orientar a la vida, amb salut, entenent la salut com la va definir el Dr. Jordi Gol i Gurina, que va dir: La salut és una manera de viure autònoma, solidària i joiosa. Per a mi aquesta definició és sempre un desideràtum, encara que pugui semblar massa utòpica. Una de les coses que mirem al CAIRÓS és com ajudem les persones a viure al seu domicili al màxim, però amb la cura suficient. Si mires països com Suècia, la major part de les persones grans viuen als domicilis, s’organitzen per portar el menjar o ajudar a netejar, veiem com funcionen també aportant companyia, és la mateixa societat i els serveis que proporcionen estructuralment les administracions les que s’organitzen per aconseguir tot això.

Però l’estructura familiar s’ha desfet bastant. Això fa que el suport familiar de vegades sigui lluny o no hi sigui.

Algunes de les preguntes que fa l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) a les persones és sobre el suport social, si tenen alguna persona que els doni suport o si la tindria si tingués una necessitat, i això és molt rellevant i distintiu de països de la Mediterrània. Jo només he viscut tres mesos als Estats Units, però vaig veure que allà la gent jove quan marxa a la universitat i/o troba la primera feina, molts joves s’allunyaven del nucli familiar, i perden el suport familiar. Al nostre entorn, això no sol passar i la família sol actuar com un suport important tota la nostra vida i no l’hem de perdre. Sempre he cregut que de la crisi del 2008, de la que crec que encara no n’hem sortit del tot, si no va tenir més efecte sobre la salut va ser pel suport que van suposar les persones grans per a moltes famílies, els fills i nets: no només les seves pensions, sinó les cures i altres. Si aquest suport familiar es perd o disminueix, encara és més necessari que com a societat ( i administracions ) evolucionem desenvolupant serveis comunitaris per a poder viure a casa amb qualitat i fomentar l’autonomia de les persones.

Li preocupa que els missatges dels partits d’ultradreta, a tota Europa, frenin i fins i tot facin recular el progrés social pel que fa a drets, especialment per a les dones?

Jo soc nascuda l’any 1959, per tant, he viscut que la meva mare necessités el permís del meu pare per anar al banc o per fer diferents coses. Ara ni ens plantegem aquí tornar enrere i haver de demanar la llibertat de viure a una figura masculina. Però en altres països, per creences religioses o altres, això no s’ha aconseguit. És un moment de reafirmació dels drets de les dones i de les persones en general molt rellevant. Diria que soc una feminista discreta, que intenta portar la igualtat de drets a la pràctica. He intentat, quan he tingut persones a càrrec meu en diferents llocs de feina, que les dones tinguessin el seu paper reconegut i al màxim. La regressió en referència als drets de les dones de partits de dretes o extrema dreta amenacen, certament, els guanys que les dones han lluitat per aconseguir durant molt de temps, i això és una preocupació internacional. Quan mirem la intenció de vot dels joves, que el masclisme és cada cop més prevalent, i tanta manipulació confonent sobre el feminisme en les xarxes socials, fa por.

«Soc una feminista discreta, que intenta portar la igualtat de drets a la pràctica»

Ara en quin moment de treball es troba el grup CAIRÓS.

Ara que està en marxa ja el treball en els 27 CSIRS, estem en la segona fase per veure qui vol ser pioner com a àrees integrades de salut. De les 30 àrees de divisió de Catalunya, fins al 27 de març ens poden presentar projectes voluntàriament per fer una prova del que elles mateixes proposin treballar per a la salut poblacional, amb implicació dels ajuntaments i altres entitats, han de veure què és el més rellevant per millorar la salut d’aquella població, si té molta obesitat, o problemes de salut mental, o addiccions… trien en què cal prioritzar, i preparen una proposta de solucions que des d’un comitè avaluador seguint una sèrie de criteris  es valorarà. També presenten projectes en atenció domiciliaria, atenció integrada i cartera de serveis ambulatoris.  En triarem sis aproximadament en diferents territoris on s’han de posar d’acord. Per exemple, en un àrea integrada de salut els hospitals de diferents nivells, els Centres d’Atenció Primària, els equips de salut pública, els centres de Salut Mental,… amb els ens locals  tots junts han d’acordar una proposta de treball conjunt. Ha de suposar un repte per a ells i elles i que sigui factible de fer.

Participar tan activament del grup CAIRÓS és molta feina, tot i haver-se jubilat…

Jo ajudo en tot el que puc perquè estic bé. Ja li vaig dir a la consellera, quan em vaig jubilar, que va ser quan va començar ella i va muntar el comitè CAIRÓS, que és independent. Jo li vaig dir que volia ajudar en el que pogués, de manera altruista. Podria fer altres voluntariats socials, però a CAIRÓS puc aportar tot el coneixement de la meva especialitat i experiència i crec que encara puc ser útil.