El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Opinió
Sembla com si la condició de malalt i la dependència que genera un ingrés hospitalari suposés un deteriorament i difuminació significativa de la personalitat.
Atendre pacients migrants és un repte i una oportunitat per als professionals d’atenció primària alhora: una ocasió per practicar la humilitat cultural i continuar aprenent.
La secció Metges d’Acció Climàtica del CoMB, la Societat Catalana de Pediatria, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i les entitats ciutadanes Eixample Respira i Revolta Escolar fan pública una carta, oberta a adhesions, on reclamen als polítics i administracions coherència i ambició per planificar i posar en marxa mesures per aconseguir un aire net i saludable.
Fa pocs dies, Rafa Bravo retuitejava la foto d’un cartell en un centre de salut i comentava el que no…
Els joves del segle XXI són diversos i polièdrics. Qualsevol reducció a un tret és un prejudici. Proposo algunes peces soltes (és clar, incompletes) que ens ajudin a llegir les seves vides i situar la nostra posició com a interlocutors.
Establir hàbits de son saludables és fonamental pel desenvolupament òptim de l’infant.
És el dilema que viuen ciutadans, mitjans de comunicació i periodistes de tot el món. Abandonem X? Ens refugiem a la xarxa que intenta recuperar la utopia inicial de Twitter? Les persones que participem a la Fundació Periodisme Plural, editora de El Diari de la Sanitat, també ens hem plantejat aquestes preguntes. I aquí intentem argumentar les nostres respostes, de la mà d’un dels grans experts en la transformació que van representar les xarxes socials.
Els medicaments ansiolítics poden millorar els símptomes de malestar però, com és obvi, no alteren les causes que els provoquen.
Les violències masclistes no són ni anomalies ni una nota a peu de pàgina – encara que les nostres mortes tinguin cada cop menys rellevància als mitjans. Són expressions crues d’un ordre que necessita subordinar les dones, perpetuant-ne el desposseïment de drets i espais de decisió. Que necessita, en fi, que les dones no siguin subjectes, sinó objectes passius a mercè de les lògiques del mercat i de l’heteronormativitat.
L’esperança de vida –en quantitat i qualitat– és en relació directa a la zona i barri on es viu.