Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Sentiment d’una perspectiva molt incerta tirant a negre. Hem passat pagina del calendari, constatem que hem sobreviscut el 2024 (important) i ens maneguem a tota pressió al Nou 2025.
Les darreres setmanes han estat molt complicades per la salut i la sanitat a Catalunya. Empitjorant qualsevol mal pronòstic. L’atenció sanitària al voltant de les dates festives de Nadal i Cap d‘Any ha resultat un malson. A Primària, a hospitalària i, sobretot, a les Urgències, on s’han viscut escenes de veritable caos per sobresaturació, amb crisis d’angoixa per les desesperants esperes i tensions.
La nova consellera Pané. Declaracions i/o intervencions diverses. Amb especial esment –per ofensives i provocadores– les que va fer al Parlament de Catalunya, amb un to inacceptable i prepotent responent a una pregunta, tergiversant el règim laboral dels treballadors/-es de la sanitat pública a Catalunya (Estatut Marc i Mesa Sectorial). Per una videoteca dels despropòsits, la comparació dels músics d’orquestra de Festa Major amb els treballadors de la sanitat pública. Amb cirereta final de menyspreu per aquells que pensem que privatitzar un servei públic és quelcom molt seriós, greu i determinant.
Des de Marea Blanca fèiem arribar a la consellera una carta de rebuig a aquestes manifestacions, pel fons i per les formes, on qüestionàvem la seva idoneïtat per exercir la màxima direcció del Sistema, i fins i tot, confrontàvem amb la decisió del Govern i del President col·locant i sostenint aquesta persona, notòria referent de la mercantilització de la sanitat pública (amb anys i dècades de currículum gestor i de polèmiques, amb el mirall de la seva darrera ocupació com a gerent omnipotent del Consorci del Parc Salut Mar).
Pluja de «mesures» en la línia explícita de la lògica economicista per al Sistema Nacional de Salut, i amb experiències «bolet» estel·lars, com els 10 centres pilot de salut integral (CSIR), massa semblants a les EBAs. L’Atenció Primària amb autonomia de gestió al marge de la seva titularitat pública o privada/concertada. El terme «compra» de serveis, al mercat és sospitosament repetitiu, com els canvis del sistema de finançament segons «resultats».
Anunci de 10 línies d’acció d’entre 25 propostes, on col·loca un ninxo de negoci per cada problema, i torna a la cançó gerontofòbica de l’envelliment, la carència de professionals (foragitats) i a la «rigidesa» –vol dir control– organitzativa. Irrupció de CAIROS com un nou think -thank «independent» d’”experts” que seguirem amb atenció, però on ja trobem en falta participació, més veu i opinió de la ciutadania empoderada i organitzada.
El més greu –tornem-hi, que sembla que no hi ha oïdes– és que la febre mercantilitzadora es produeix en epidèmia, amb diferències formals i coincidències i objectius fonamentals, a les CC.AA. d’arreu de l’estat. Algunes amb «nota» d’agressivitat pel desballestament descarnat de tot el que sigui veritablement «PÚBLIC», i aquí el Madrid d’Ayuso o l’Andalusia del Moreno Bonilla són competidors rivals de Catalunya en el ranking de les malifetes.
La batalla MUFACE és un aparador de les lluites d’interessos dins del propi Gobierno i, per suposat, en tots els camps: econòmic, mediàtic, polític. Fa setmanes que les privades DKV, Adeslas, Asisa, regategen a l’alça i amenacen amb abandonar sobtadament el seu concert. Una il·lustració que mostra dues parts confrontades del Gobierno: una competent amb el funcionariat, i una altra amb la salut (Ministerios de Función Pública i/o de Sanidad). A Marea Blanca considerem que aquelles persones que treballen en serveis públics mereixen –i tenen tot el dret– rebre atenció sanitària dins el Regim General i Públic de Salut. El que ens protegeix a tothom i ens empara quan pinten «bastos». El nostre suport a la reversió, la desprivatització, de Muface i similars al sector Públic.
La pròpia FADSP ha fet públiques unes línies estratègiques per la sanitat del 2025, reivindicant rectificació en finançament, provisió i caràcter públic, alta inspecció, accés universal, dràstica reducció de llistes d’espera, Atenció Primària, hospitalària, salut mental i salut pública. Coincidim.
Vull insertar aquí una nota de condol per la desaparició física, el 21/12/2024, del seu líder històric, el company Marciano Sánchez Bayle. Seguirem la teva lluita i exemple.
Per anar tancant, i qui avisa reiteradament és avisador perseverant.
Si la CIUTADANIA no entén –AMB URGÈNCIA– que no serveix de res la sola queixa o el renec, que no hi escapatòria per més mútues privades que pensin ingènuament que els redimiran de la calamitat col·lectiva. Que cal organitzar la defensa ferma dels serveis públics que ens estan derivant als mercats. Que les direccions polítiques de la majoria de responsabilitats i la flagrant inoperància global van de cap al desmantellament d’aquella conquesta històrica que fou en salut el Sistema Nacional Públic, en paral·lel a l’educació, als serveis socials i als serveis públics en general (amb el Bus 47 inclòs/ felicitats !).
Si no ens plantem dient PROU i ens alcem posant-nos DEMPEUS en un exercici necessari dels nostres drets, caurem en una realitat on ja no parlarem de temors sinó de fets consumats, molt greus, dins d’una constel·lació de privatitzacions amb milers de fòrmules i un sol objecte: el llaminer sector NEGOCI de la salut i de la sanitat. Apuntin també a la macroindústria farmacèutica de sempre, i algunes versions de la nova i omnipotent Intel·ligència Artificial.
Continuar passivament sense reconquerir i blindar el caràcter d’allò públic ho farà irreversible. Qui vulgui entendre-ho, que s’arremangui. Qui creu que ja li va bé, temps, i plorarà sobre les ruïnes.
Article original de social.cat
