Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Fa temps, Horaci escrivia Carpe diem quam minimum credula postero (aprofita el dia, no confiïs en el demà) i el seu contemporani Virgili a les Geòrgiques sentenciava: Sed fugit interea fugit irreparabile tempus (Però mentrestant fuig, fuig irreparable el temps). “Carpe diem” i “Tempus fugit” són dues de les locucions llatines més citades, i totes dues ens recorden que cal aprofitar el temps.
Kairós –en grec καιρός i en llatí Occasio– era una de les tres maneres d’anomenar el temps pels grecs antics ; Cronos i Eó eren les altres dues. Cronos, juntament amb Eó i Cronos, serveix per anomenar el “moment adequat i oportú”. Kairós és fill de Zeus, déu del cel i del tro, i de Tique, deessa de la sort (la Fortuna romana). No és un gran Déu, però és hereu del temps, capaç de fer que la fortuna somrigui.
I, ves per on, la Generalitat ha aprovat la creació d’una comissió, l’anagrama de la qual coincideix, llevat de l’accent amb la deïtat esmentada; el Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS), integrat en el Departament de Salut, per implantar les propostes que s’han anat treballant durant el temps per professionals reconeguts del sector i valorar-ne l’oportunitat i aplicabilitat en condicions reals. Un comitè que no treballarà en l’elaboració de nous documents, sinó que avaluarà les propostes ja existents sobre la transformació del sistema de Salut, específicament pel que fa a: la modernització de la gestió dels centres i dels sistemes de compra/finançament, orientats a resultats i a la incentivació; la integració de l’atenció social i sanitària; la transformació digital; l’adequació de la despesa en salut, prioritzant les àrees estratègiques més eficients; el desplegament de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i la implementació d’una acció coordinada interdepartamental, incorporant la salut a totes les polítiques; el lideratge professional, afavorint la participació en la gestió; la participació ciutadana, incorporant la seva perspectiva i la recerca i innovació mitjançant un model més eficient, competitiu i sostenible.
Propòsits aquests que ens permeten confiar en que aquest comitè no sigui com tantes altres comissions que el que fan és dilatar les decisions, entretenir el personal i tractar de despistar l’oposició. Perquè és del tot comprensible que la ciutadania i els professionals ens preguntem quins han estat els obstacles que han impedit la modernització del sistema que es troba en una situació gairebé crítica. La capacitat de transformar les situacions problemàtiques en oportunitats és una virtut que tenen alguns líders, no tots ni molt menys, i el cas és que en la mesura que s’agreugen els deterioraments que s’han esdevingut el risc de no assolir una solució cada vegada és més gran.
I si el comitè CAIROS obeeix a una ferma voluntat política i pot comptar amb els recursos necessaris que li permetin enfocar els problemes de salut d’una forma diferent, millorant l’eficiència i l’efectivitat dels serveis sanitaris en un marc transversal i intersectorial de millora del benestar i qualitat de vida de la ciutadania, aleshores podrem mantenir l’esperança que les seves aportacions des del camp professional ajudin de forma efectiva a l’assoliment dels objectius i, per tant, de les solucions que necessiten amb urgència les polítiques de salut.
No ens agradaria assistir a una nova sessió de focs polítics d’artifici que enlluernen, però dels que, un cop extingit el resplendor, solament resta la fumera. Com a ciutadans tractarem de contribuir per tal de poder celebrar que aquest sigui el temps oportú que cantava Pete Seeger recordant els primers versicles del capítol 3 de l’Eclesiastés: “Hi ha un moment per a tot i un temps per a cada cosa, sota el sol” .
