Durant les últimes setmanes, ha augmentat la incidència de la COVID-19 a Espanya. A més, recents evidències científiques mostren que els menors semblen contagiar entre un terç i la meitat que els adults i que si són majors de 10 anys, són igual de contagiosos que els adults. Davant d’aquesta situació, ha augmentat la preocupació de famílies i docents sobre la planificació per tornar a les aules de la manera més segura possible.
L’assumpte afecta totes les etapes educatives, des de l’educació infantil fins a la universitat. En el cas de les universitats, els seus òrgans de representació, en molts casos, van aprovar plans durant el mes de juliol basats principalment en protocols de seguretat laboral per als seus treballadors.
Les mesures fixades per les comunitats
Per tornar a les aules de manera segura, el principal és que la incidència de la malaltia sigui baixa (per exemple, menys de 25 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies). Actualment, totes les comunitats autònomes superen amb escreix aquests valors d’incidència. Tot i això, les autoritats han decidit començar el curs i han acordat unes mesures unificades per a tot el territori.
Entre elles hi ha algunes necessàries, basades en evidències científiques, com la obligatorietat de l’ús de la mascareta encara que es mantingui una distància major d’1,5m per a tots els alumnes majors de 6 anys i per als docents -amb més raó, perquè parlaran més freqüentment. També es recomana rentar-se les mans de manera regular i ventilar les aules de manera freqüent. A més, s’anima a realitzar les classes amb les finestres obertes.
No obstant això, també serà obligatori mesurar la temperatura corporal a estudiants i docents. Aquesta mesura s’ha demostrat de dubtosa eficàcia, ja que un percentatge important dels contagiats, especialment si són menors d’edat, poden no manifestar febre i, en general, la malaltia és molt més lleu .
A més, algunes comunitats autònomes (Galícia, Catalunya i Andalusia, per exemple) proposen realitzar proves PCR, tot i que el test pot resultar negatiu perquè, per exemple, la càrrega viral sigui baixa si el contagi és recent. Finalment, es recomana disminuir les ràtios per aula, la semipresencialitat i seguir els protocols d’aïllament un cop es detecti algun cas.
El problema dels aerosols
Les últimes evidències científiques demostren que a més de transmetre’s per gotes o fómites (per contacte amb superfícies en les que hi ha virus actiu), el virus es pot transmetre mitjançant aerosols.
Més de 200 experts van demanar l’OMS que inclogués els aerosols entre les maneres principals de transmissió de la COVID-19. La institució va incloure la nova via de transmissió com a secundària, tot i que sembla ser rellevant en un entorn sanitari o aïllat, com un creuer.
Tot i que no cal descuidar les possibilitats de contagi al pati, menjador, vestuaris o entrada de l’escola, els estudiants passen la major part del temps a les aules. Per això és molt important impedir que aquestes es converteixin en zones d’alt risc.
La transmissió per aerosols pot ser poc rellevant en espais oberts, llevat que no es respecti la distància de seguretat o hi hagi contacte físic. No obstant això, en espais tancats com l’aula, tot i que es respecti la distància de seguretat, aquesta via pot suposar una part important de la transmissió de la malaltia si l’espai no està ben ventilat o l’ús de mascaretes és limitat.
En definitiva, a més de l’ús obligatori de màscares i la necessitat que estiguin ben ajustades, la qualitat de l’aire i la ventilació, la durada de les classes i un baix nombre d’alumnes per aula, no només per disminuir la transmissió sinó per facilitar la traçabilitat, han de ser factors a tenir en compte per programar el proper curs.
¿Classes a l’aire lliure?
Tots han de portar mascareta a l’interior dels col·legis i universitats. Però, com podem disminuir la concentració de virus en l’aire per si hi ha algú infectat?
Una possible solució per disminuir la transmissió seria donar el màxim de classes possible en exteriors. Amb mascareta, distància i relatiu silenci, en exteriors no només es reduiria la transmissió aèria, sinó també mitjançant el contacte amb superfícies, ja que la radiació solar disminueix el temps que el virus està actiu en una superfície.
A Nova York ja es va optar per la docència a l’aire lliure durant successives pandèmies de tuberculosi a principis de segle XX i s’està promovent des de l’alcaldia per al pròxim curs. Per cert, hi ha molt poques zones a Espanya on la temperatura mitjana de la tardor i hivern sigui menor que a Nova York, de manera que el fred no hauria de ser un impediment. En aquest sentit, recentment diversos ajuntaments, com el de Barcelona, han ofert als responsables d’Educació autonòmics equipaments i parcs.
Mesurant la qualitat de l’aire a les aules
Si no és viable fer classe a l’exterior, diferents experts han creat una full de càlcul per estimar la probabilitat de transmissió de la COVID-19 per aerosols en funció de la incidència local de l’epidèmia, el nombre de persones infectades, la mida de l’aula, l’ocupació, la durada de la classe, el percentatge de persones amb mascareta i el tipus de mascareta, la temperatura, la humitat (el virus roman menys temps actiu per humitats relatives baixes) i la ventilació i purificació de l’aire, entre d’altres variables.
Pel que fa a la ventilació i purificació de l’aire, hem de recordar que conèixer aquesta qualitat no només és important com a indicador de la concentració de virus, sinó que influeix en la concentració dels estudiants i docents .
Per estimar la qualitat de l’aire podem mesurar la concentració de CO₂ de manera senzilla i relativament barata. De fet, el govern belga facilitarà l’adquisició de mesuradors de CO₂ per a totes les aules de país. Els valors de concentració de CO₂ haurien d’estar per sota de 800 ppm. A partir de la concentració de CO₂ podem calcular la ventilació de l’espai.
Com millorar la ventilació
Evidentment, la primera opció és usar la ventilació natural per reduir la concentració de virus. És molt recomanable tenir les finestres obertes, com va imposar Bèlgica per al pròxim curs.
Els ritmes de ventilació dels diferents espais docents van des 0,1-8 ACH (air changes per hour, renovacions d’aire per hora) per a una escola primària a entre 2 i 12 ACH per a un aula universitària. La variable ACH expressa la fracció d’aire inicial que roman a l’aula, un valor d’1 vol dir que després d’una hora roman un 36% de l’aire inicial.
Si la ventilació natural no és suficient per millorar la qualitat de l’aire, fet que es dóna a molts edificis antics, cal ventilar de manera forçada. S’ha d’usar aire de l’exterior i no recircular-lo, ja que això últim sembla ser el motiu d’algun dels focus en restaurants. A més, els aparells de ventilació haurien de tenir instal·lats filtres, al menys de tipus Merv-13.
Finalment, si l’aula no es pot ventilar natural o mecànicament, és recomanable instal·lar purificadors d’aire HEPA per minimitzar el risc de transmissió, tot i que tinguin un preu elevat.
En definitiva, seguint el que s’indica en aquesta guia de l’Escola de Salut Pública de Harvard per assegurar la ventilació de les aules, l’ideal és millorar els sistemes de ventilació, incorporar purificadors d’aire (o, al menys, humificadors), realitzar el màxim d’activitats a l’aire lliure i obrir les portes i finestres per, al menys, aconseguir 5 ACH (renovacions de l’aire per hora) en aules de 100 m² ocupades per 25 estudiants.
L’anterior no exclou l’ús obligatori de màscares, la higiene de mans, la neteja regular de superfícies i del material i el manteniment de la distància de seguretat per minimitzar la transmissió de la SARS-CoV-2.
Un estudi publicat recentment ha estimat que el ritme de transmissió de la COVID-19 en 22 campaments d’estiu d’infants menors de 12 anys, amb seguiment de casos en grups bombolla, higiene de mans constant i activitat majoritàriament a l’aire lliure (tot i que també amb activitat interior) va ser relativament baixa. A partir dels 30 casos d’COVID-19 inicials, que van tenir contacte amb 253 nens i nenes, només es van produir 12 contagis secundaris. Aquesta taxa de contagis és gairebé sis vegades més baixa que la de la població general.
David Pino González, Professor agregat al Departament de Física, Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.
