Anàlisi

Els metges residents denuncien “un incompliment generalitzat de la legislació laboral”

La convocatòria del personal sanitari a serveis mínims és una qüestió que porta cua. A les mobilitzacions convocades per Metges de Catalunya i la Mesa Sindical de Sanitat el passat mes de gener, és un debat que els protestants portaven a peu de carrer. “Jo no vaig poder venir ahir, estava de serveis mínims”, declarava un pediatre d’Atenció Primària. Si bé és evident que els centres mèdics no poden quedar buits durant una vaga —les malalties no entenen de drets laborals—, una queixa recorrent és la poca antelació amb la qual es decreta la quota de serveis mínims i el volum de la mateixa. “Ens han convocat al mateix personal que tenim normalment, ells mateixos reconeixen així que estem treballant amb mínims”, deia un altre metge d’Atenció Primària.

Però, què passa amb els estudiants de medicina MIR? Si bé contribueixen al paper fonamental en atendre i sostenir la salut pública —sobretot ara que es denuncia la manca de personal i recursos—, cal no oblidar que es troben en una etapa de formació. Estan subjectes a tutors que supervisen i assignen tasques adequades respecte al nivell formatiu en el qual es troben. Això genera que, convocar-los com a personal estructural quan són personal no estructural, no només es fiqui en risc la salut dels pacients, sinó la mateixa salut dels estudiants sotmesos a responsabilitats que no els hi pertany.

El Reial decret 1/1995 del 24 de març que regula les vagues del sector públic, estableix que els serveis mínims s’han de cobrir per part de personal estructural amb relació laboral estable. Teòricament, aquesta normativa protegeix al personal formatiu regulant l’ensenyament sanitari oficial, és a dir, cal tenir en consideració que són estudiants i no pas treballadors. A més, segons l’acord de sortida de vaga del 2020, es va pactar considerar com a personal no estructural als residents i a l’últim cicle de mobilitzacions al gener van ser cridats a serveis mínims almenys a l’Hospital de la Vall d’Hebron, Can Ruti, Bellvitge, Parc Taulí i Sant Pau. També denuncien que en molts casos ni tan sols reben un llistat oficial i que són amenaçats verbalment en cas de no assistir. 

Hi ha sentències que els hi donen la raó, com les del maig passat que va condemnar el Consorci Hospitalari de Vic per vulnerar el dret a vaga de tres metgesses MIR. Però des de Treball, el conseller Roger Torrent adverteix que hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que avala que els MIR no quedin exclosos dels serveis essencials, perquè “tot són metges”, asseguren des de la conselleria. 

Una vulneració sistemàtica de la normativa europea als drets dels MIR

Més enllà de la situació catalana i la recent polèmica amb la inclusió dels MIR a serveis mínims de guàrdia durant la vaga, s’ha presentat un informe recentment elaborat pel Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos. Aquesta investigació apunta a la vulneració sistemàtica de la normativa europea pel que fa als drets del MIR a tot l’estat. Álvaro Cerame, portaveu de European Junior Doctors, expressa que veuen amb gran preocupació les dades d’aquest estudi, ja que “mostren un incompliment generalitzat de la legislació laboral en aquest col·lectiu”. En aquesta línia, el representant de l’organització juvenil explica que per protegir als residents, han impulsat una resolució on s’insta als governs de l’estat a prendre mesures urgents per a garantir un compliment de la legislació. “S’ha demostrat que els residents treballen més de les 48h setmanals establertes per la normativa europea”, diu Domingo Sánchez, representant de metges joves de la Organización Médica Colegial de España (OMC). Per tal de garantir una millora i adequació de les condicions dels MIR, Sánchez aposta per “implementar un sistema de control per al compliment de les mesures necessàries, com ajustar els temps de formació a l’adquisició de competències”, un fet que explica s’està fent a la resta d’Europa.

Un 80% excedeix la seva jornada 

En més del 80% dels casos els residents excedeixen la seva jornada, fet que vulnera la normativa. Les Comunitats Autònomes amb major número de guàrdies al mes són Asturies, La Rioja, Extremadura i Castella La Manxa. Un 13% dels descansos obligatoris postguàrdia no es compleixen a tot l’estat, i el 47% dels MIR no tenen un descans ininterromput d’almenys 36 hores.

Si bé els MIR haurien de ser tractats com a personal en formació, l’estudi corrobora l’existència de les “llistes negres”. Aquestes són llistes de substitució a on han d’estar disponibles 24h els 365 dies de l’any en cas de necessitat de cobrir una eventual guàrdia. 

El 50% dels MIR estan inclosos a les “llistes negres”. A Ceuta el 100% en llistes de substitució; un 94% a les Illes Balears, un 73% dels de La Rioja i un 66% dels de Galícia. Per especialitats, un 60% d’especialitats quirúrgiques estan a les llistes, un 55% de medicina familiar i un 52% d’especialitats no assistencials, segons OMC.