Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Tota mena de professionals de l’Atenció Primària, en especial metges i metgesses de família i generalistes es van reunir dissabte passat a l’auditori de la biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra de Barcelona amb una mateixa intenció: gaudir de les diferents ponències organitzades pel FoCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària), un moviment associatiu amb l’objectiu de promoure una millor Atenció Primària al territori català.
Segons els organitzadors, un fil de casualitats va fer possible comptar amb alguns dels professionals que van intervenir al debat sota la premisa de la lectura de llibres com Un hombre afortunado i Una mujer afortunada, que reflexionen sobre què significa ser metge i metgessa de família, quin compromís tenen aquests professionals o fins i tot la relació amb la natura quan es treballa en zones rurals.
La primera part del debat va anar a càrrec d’Irene Antón, editora d’Errata Naturae, editorial encarregada d’editar en castellà Una mujer afortunada, i el Xavier Vidal, llibreter amb molta experiència en el sector. La novel·la, un pal de paller d’aquest debat, tracta sobre les vivències d’una metgessa de família i de com es relaciona amb la comunitat rural on treballa, i dels reptes i les oportunitats que això suposa. L’autora, Polly Morland, va començar a treballar en aquesta història arran d’una troballa significativa a casa de la seva mare: el llibre que porta per títol Un hombre afortunado, de John Berger, qui fa més de mig segle ja va fer un retrat sobre un metge rural que treballava a la seva comarca.
Alguns dels aspectes que va destacar Irene Antón sobre per què publicar un llibre sobre una metgessa rural, deixant de banda la qualitat, és la relació propera i íntima que s’estableix entre la figura del metge i el pacient, més enllà de ser un usuari del sistema sanitari. Un altre aspecte és la forma en què s’humanitza la professió, ja que la protagonista és un testimoni compassiu d’històries sorprenentment humanes.
Per la seva banda, en Xavier Vidal va destacar també alguns moments de la novel·la, com el camí que ha de recórrer el personatge principal fins que descobreix la possibilitat d’exercir la medicina rural. Antón hi va estar d’acord i tots dos van parlar sobre com els va sobtar un moment de la història en què la protagonista s’adona que “ella no és responsable de la vida dels seus pacients les 24 hores del dia”, tot i que tenia la sensació que sí era així. “A mi m’agrada molt això d’aquesta història. No converteix la metgessa en una heroïna sense errors, sinó que la veiem fallar i dubtar. És molt perillós que un metge s’equivoqui, però som humans”, destacava Irene Antón sobre un aspecte que va cridar molt la seva atenció durant la lectura d’Una mujer afortunada.
La segona part del debat va anar a càrrec d’Iona Heath, una metgessa generalista anglesa que va treballar gran part de la seva vida al barri de Camden, a Londres. Va destacar la importància que va tenir –per la seva carrera i per l’exercici de la professió– poder llegir l’obra de John Berger, especialment Un hombre afortunado, el llibre que es troba l’autora Polly Morland i que li serveix com a punt d’inici per a Una mujer afortunada. Iona Heath –amb marcat accent britànic–, tot i tenir alguns problemes per entendre el castellà, va aconseguir fer riure a tot el públic amb el seu carisma i amb la seva particular manera de transmetre alguns conceptes importants. Va insistir especialment en una idea: que l’economia neoliberal ha fet que molts metges siguin poca cosa més que prescriptors de medicaments.
“S’han legitimat els beneficis desenfrenats. Tot el sistema s’ha construït pel benefici massiu d’uns pocs, mentre això causava un dany irreparable en la salut i en la vida de molts, augmentant la pressió sobre la figura del cuidador”, explicava Iona, destacant també que “en els últims 40 anys, les indústries farmacèutiques i de tecnologia mèdica han treballat per guanyar diners. Qualsevol idea de treballar pel bé comú i per la salut dels altres es va perdre fa temps”.
Sota aquestes premisses, Iona Heath va posar èmfasi en el fet que ella va viure l’exercici de la seva professió amb molta humilitat, però sobretot amb una gran humanitat, perquè la medicina no és simple, és tota una experiència vital; per això s’ha de lluitar contra les polítiques neoliberals, s’han de construir relacions amb els pacients i s’ha d’adaptar un a la constant sensació d’incertesa.
L’última part del debat va girar entorn la figura del metge rural i va comptar amb la presència de dos d’ells que encara exerceixen: Roser Marquet, especialista en medicina interna i de família, a qui li falta un mes per la jubilació, i Miquel Farrés, metge rural a diversos municipis de l’Alt Berguedà.
Una de les primeres coses que va fer la Roser Marquet va ser mostrar com és el lloc on treballa, un indret amb una vegetació exuberant, difícil de cobrir en bicicleta i amb els característics camps de maduixes del poble on treballa. També va ensenyar com és el seu equip: un administrador i un infermer. Per a ella, la seva vida professional i la seva vida personal formen un tot inseparable. Gràcies a que exerceix lluny del soroll de la ciutat, es pot permetre el ‘luxe’ de poder establir relacions personals amb els pacients i, per tant, amb la comunitat. “Si el bisturí és l’eina del cirurgià, la relació personal és la del metge general”, explicava sobre com veu ella la seva professió.
La figura del metge rural té temps per conèixer bé els seus pacients, i les persones saben que estarà allà quan el necessitin. “Mai seràs un expert reconegut, seràs potser irrellevant pels especialistes i pels gestors del sistema, però si la teva feina et fa feliç, et fa formar part d’una vida afortunada”, afegeix Marquet, sentint-se identificada amb la protagonista d’Una mujer afortunada, com si fos un reflex de la seva pròpia experiència. Potser un metge generalista no salvarà vides, però servirà per evitar danys futurs: l’infart que no va arribar a produir-se, els ronyons que no van arribar a fallar…
En Miquel Farrés, més jove, va parlar sobre la nova generació rural. Des del seu punt de vista, l’Atenció Primària té moltes mancances, amb una greu falta de professionals i falta de planificació. És per això que va voler fer un gir a la seva carrera i va apostar pel món rural, on pot dedicar més temps als pacients i a la vegada gaudir d’entorns naturals. “La medicina rural pot convertir-se en el lloc ideal on curar-se les ferides i on reconciliar-se amb la medicina de família i comunitària”, va voler destacar, apostant per l’esperança d’una professió que cada cop corre un major risc.
Tot i la fortuna que suposa exercir la medicina de família i comunitària, són molts els riscos que l’amenacen. Per això, no es pot deixar que aquesta continuï empitjorant, des del seu estat de convalescència i s’ha d’apostar fort per aquests professionals ‘afortunats’, amb la sort de formar part de la comunitat i del barri, del poble o de la ciutat, però que esdevé una part fonamental de la vida de molts usuaris i usuàries de la salut pública catalana.
