El dia 3 de juliol de 2020 van aprovar les Conclusiones sobre Sanidad y Salud Pública de la Comisión de Reconstrucción Económica y Social formada al Congrés dels Diputats.
Sobre les mateixes, que han incorporat bastantes millores respecte a l’esborrany inicial utilitzat per la Comissió de Sanitat i Salut Pública, i tot i que encara poden realitzar modificacions al text en el debat que tindrà lloc al Congrés dels Diputats, previsiblement la penúltima setmana de juliol , des de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) hem de fer les següents consideracions:
En primer lloc el text de les ‘Conclusions’ és especialment feixuc, en molts casos rebuscat, confús i poc comprensible, amb contradiccions entre algunes de les recomanacions. Aquesta mateixa redacció dificulta l’anàlisi i qüestiona la precisió de les conclusions i, per tant, resulta complicat conèixer quina serà la seva aplicació pràctica als serveis sanitaris.
Des de la FADSP vam assenyalar en el seu moment que hi havia quatre objectius centrals en aquesta Comissió, garantir un finançament suficient per a la Sanitat Pública, el que incloïa controlar l’exagerat despesa farmacèutica, reforçar la Sanitat de gestió i titularitat pública, potenciar l’Atenció Primària i la Salut Pública, i prendre mesures urgents que ens permetin afrontar un probable rebrot o una nova pandèmia en millors condicions sanitàries (veure document Propostes urgents per a la Sanitat Pública després de la pandèmia). Per això, avaluar les conclusions té a veure amb les expectatives que es plantejaven, i per això podem dir que aquestes ‘Conclusions’ presenten alguns aspectes / avenços positius, clares insuficiències, i moltes ambigüitats, i per tant, deixen molts problemes sense resoldre. I, per descomptat no han estat a l’altura del clam de ciutadania i professionals que exigia un reforçament i reconstrucció d’una Sanitat Pública que durant la pandèmia va demostrar les evidents debilitats que patia, en gran part seqüeles de les retallades i les privatitzacions a què havia estat sotmesa pels governs de PP a nivell central i autonòmic.
A continuació exposem la nostra valoració concreta de les Conclusions aprovades per la Comissió de Reconstrucció i algunes propostes per avançar.
Anàlisi de les conclusions
1. Governança
És un apartat molt inconcret, de propostes genèriques, moltes vegades realitzades en termes semblants, que es repeteixen diverses vegades, que han de desenvolupar-se a posteriori de manera concreta i que poden tenir resultats positius o negatius depenent de com es faci aquest desenvolupament. Dues qüestions importants a ressaltar: en primer lloc la proposta 1.2 que respon a la necessitat de garantir l’accés a l’atenció sanitària a totes les persones que estan al territori del nostre país i que s’ha revelat tan important durant la pandèmia, el que vènia sent reivindicat de manera reiterada per nombroses organitzacions, entre d’altres la FADSP (i que sembla tenir més relació amb el model sanitari que amb la seva governança); la segona és l’emplaçament a un calendari de reformes legislatives que concreti les mesures a adoptar (encara que encara està per determinar quines haurien de ser aquestes).
Un fet cridaner és que en la conclusió 2.5 es torni a utilitzar el terme pacient en lloc d’usuari o ciutadà o població. Evidentment, un retrocés a una època anterior a la Llei general de sanitat.
2. Recursos humans i professionals
En general promou un augment del personal dels centres sanitaris, disminució de la precarietat i incentius econòmics per fomentar les places de difícil cobertura, de nou sense concretar. En tot cas obvia dues qüestions claus: la necessitat d’augmentar de manera significativa el personal d’infermeria en la Sanitat Pública i de garantir la convocatòria de totes les places de formació especialitzada (MIR, AIR, etc), encara que si assenyala la necessitat del seu increment amb dues formulacions diferents (conclusions 8.3 i 11). D’altra banda, planteja regular i finançar la formació continuada des de les administracions sanitàries, el que és positiu, però resulta incomprensible que se doni un paper rellevant a universitats i col·legis professionals obviant a altres agents, més independents i, en molts casos, més qualificats. Finalment, crida l’atenció que no es faci cap menció a la dedicació exclusiva, que és clau per garantir una major dedicació i el reforçament de la Sanitat Pública i la desaparició de la col·lusió d’interessos entre la Sanitat Pública i el sector privat.
3. Atenció Primària de Salut
És probablement el tema millor desenvolupat, a destacar la necessitat de potenciar la infermeria comunitària, de millorar la coordinació Salut Pública, d’incrementar el personal d’AP (medicina, infermeria, treball social, personal administratiu, etc.), i d’atenció als centres sociosanitaris des de l’AP. Falta el necessari desenvolupament de sistemes de participació social i professional.
4. Salut Pública
Un altre tema ben plantejat, tant en la necessitat de reforçar els dispositius de Salut Pública, la creació d’un Pla d’Emergències de Salut Pública, un re nacional de dipòsits de reserva de material sanitari estratègic (proposta realitzada per primera vegada per la FADSP), crear Equips de Resposta Ràpida, avançar en Sistemes d’Informació de Salut Pública, que tant s’han trobat a faltar en aquesta crisi, etc. En tot cas, pensem que la creació d’una agència o institut de Salut Publica seria convenient precisament per poder coordinar i integrar totes aquestes tasques perquè poguessin fer-se efectives.
5. Recerca R + D + I, fàrmacs i vacunes
Es tracta d’un aspecte clau en el que el nostre sistema sanitari ha evidenciat clares insuficiències i s’ha vist especialment penalitzat per les retallades de les legislatures del PP. Conté tres aspectes, dos positius com són el compromís de majors fons per a la investigació i la consolidació dels grups investigadors en el SNS i un altre molt negatiu com és propiciar l’anomenada “col·laboració publicoprivada”, que realitzada sense garanties, afavoreix els interessos i els negocis privats amb fons públics, amb escàs o nul control i propicia situacions com la del remdesivir amb preus escandalosos i amb contractes d’acaparament per algun país. No té sentit posar fons públics en investigació si no es garanteix una estricta regulació i l’existència de llicències no exclusives.
Entenem que cal treballar per garantir que les vacunes eficaces, si és que s’aconsegueixen, siguin considerades com a béns públics universals, accessibles per a tota la població.
6. Transformació digital
En general, és positiva la posada en marxa d’una Estratègia Nacional de Transformació Digital del SNS, encara que cal ser conscients de les seves limitacions, que no pot substituir l’atenció directa, especialment en les persones que més necessiten a el sistema sanitari (gent gran, discapacitats, etc) i que la confidencialitat i el control de les dades pel sistema sanitari públic són claus
7. Coordinació dels serveis sanitaris i socials
Creiem que és molt important ressaltar la necessitat de coordinació entre serveis sanitaris i socials, de l’atenció des de l’AP a les persones que estan en les residències, i el desenvolupament d’una xarxa de llits de mitjana i llarga estada, que hauria de ser de titularitat i gestió pública, així com facilitar la permanència a la llar de la gent gran mitjançant un sistema públic d’atenció i suport domiciliari.
En tot cas, falta major concreció (nombre de llits de mitjana i llarga estada previstes, etc)
8. Política farmacèutica, indústria biosanitària i reserva estratègica
És un aspecte mal desenvolupat i que reprodueix velles propostes sense avenços significatius sobre la situació actual. Hi ha diverses qüestions que ressaltar:
- Les línies de política farmacèutica són una repetició de les ja conegudes que no han donat resultat fins al moment, torna a parlar-se de les recomanacions de la Airef que són majoritàriament regressives (veure La FADSP sobre l’informe de la AIREF sobre medicaments) i que entre altres coses inclouen un suport als copagaments que aquest dictamen proposa retirar de manera reiterativa (46.7 i 51). No es contempla en absolut com és imprescindible el contenir la despesa farmacèutica per sota el creixement de la despesa sanitària pública
- La retirada dels copagaments, que com ja s’ha assenyalat es repeteix en dues de les conclusions, en termes diferents (46.7 i 51), i és contradictòria amb la conclusió 45.
- Desvincular la formació continuada dels professionals de la indústria (47.2) el que és positiu i ha estat reiteradament plantejat des de la FADSP.
- Estranyament no s’estableix la necessària regulació dels conflictes d’interès a tots els nivells de sistema sanitari
- D’altra banda tampoc apareix la necessària constitució d’una empresa farmacèutica pública sinó per contra el “potenciar … la producció privada nacional” (55) que evidentment reforça el paper de Farmaindústria, política que és una de les causants de la situació actual
- Es contempla la creació d’una reserva estratègica de Productes Sanitaris Crítics (58.bis) que ja s’assenyala en el 20.3 amb un altre nom “xarxa nacional de dipòsits de material sanitari estratègic” (20.3)
9. Adequar el finançament sanitari a les necessitats reals
En principi es fan propostes positives, com l’augment dels recursos destinats al SNS, la creació d’un Fons de Reconstrucció Sanitària plurianual, millorar la dotació de Fons de Cohesió Sanitària, activar el Fons de Garantia Assistencial, sistema d’informació, augment de llits de gestió i titularitat públiques, fons d’Innovació Sanitària, etc, així com vincular els fons a la sanitat pública de gestió directa.
No obstant això, hi ha qüestions cridaneres que falten, com quantificar les inversions necessàries per a la Sanitat Pública que entenem hauria de ser un increment de 1000 € per càpita en els propers 2 anys, així com la seva distribució (25% per a Atenció Primària, 2,5% per Salut Pública, 2% investigació, etc.).
10.Model d’atenció sanitària
És un “totum revolutum” on s’inclouen qüestions diverses amb poca relació amb el model sanitari i que van des de “polítiques basades en contractes de gestió”, reforçar l’AP (el que ja s’especifica en l’apartat corresponent), nova estratègia de salut mental, prevenció del suïcidi, culminar el procés de transferències de la Sanitat Penitenciària (pendent des de l’aprovació de la Llei General de Sanitat en 1986), la realització d’un pacte d’estat (ja recollit a la conclusió 1.3), etc.
No obstant això, no diu una sola paraula sobre la necessària paralització de les privatitzacions i la recuperació del que s’ha privatitzat, ni sobre la necessitat d’integrar l’assistència sanitària de les mutualitats de funcionaris en la Sanitat Pública, ni de la necessitat de retirar les desgravacions fiscals a les empreses per la contractació d’assegurances privades, ni de la conveniència de realitzar el Pla Integrat de Salut (una altra qüestió pendent des de la Llei General de Sanitat).
Seria millor canviar-li el títol pel de ‘qüestions diverses’ o el d”altres propostes sobre l’atenció sanitària’, que és del que veritablement tracta.
En resum, estem davant d’un document incomplet, ple d’ambigüitats, obert a múltiples interpretacions, on s’inclouen propostes que són positives però que com gairebé totes les que conté el document estan pendents d’un desenvolupament posterior. El compromís econòmic, que és clau per poder desenvolupar la immensa majoria de les propostes, no hi és. És a dir, en l’estat actual de el text, sembla que s’ha perdut l’oportunitat per donar una resposta contundent a el clam popular i dels sanitaris de la necessitat de reforçar la sanitat pública.
Propostes per avançar
Un cop analitzat el document entenem que, a banda de millorar la redacció per fer-la més senzilla i concisa, eliminant a més les contradiccions i reiteracions, haurien de realitzar modificacions de la mateixa per a desenvolupar fonamentalment cinc aspectes que estan insuficientment contemplats:
- Un compromís amb un finançament suficient amb la Sanitat Pública que es relacioni amb un augment dels pressupostos de el sistema sanitari públic per càpita per assolir la mitjana dels països de la UE, així com garantir un 25% de la despesa sanitària pública en Atenció Primària, un 2,5% en Salut Pública i el 2% en investigació
- Canviar de manera substancial la política farmacèutica per garantir l’accés de tota la població a medicaments de qualitat a un preu raonable
- Delimitar clarament la Sanitat Pública dels interessos privats, fomentant el sector sanitari públic en recursos, aprofitament dels mateixos, regular els conflictes d’interès, etc, a més de garantir la paralització de noves privatitzacions i la recuperació del que privatitzat
- Engegar una agència / institut de Salut Pública per coordinar les actuacions a nivell de tot el país i elaborar el Pla Integrat de Salut
- Incrementar de manera substancial els recursos humans de la sanitat pública especialment en infermeria en Atenció Primària
En tots ells, així com en aquelles propostes que hem assenyalat com a positives, es necessitaria una major concreció, de mitjans i terminis, per garantir el seu compliment i utilitat per reforçar la sanitat pública.
Entenem que encara hi ha un marge per realitzar canvis en el seu debat al Congrés dels Diputats, i per tant, creiem que és el moment d’intentar progressos en un document, que com hem assenyalat és manifestament millorable, i que en cas d’aprovar-se amb el text actual, suposaria una decepció per als treballadors sanitaris i les milions de persones, que amb la seva contenció, la seva implicació i les seves actuacions, han reclamat un reforçament en una Sanitat Pública de qualitat per a tota la població. Encara estem a temps per aconseguir-ho.
