Entrevista

Lluís Rabell: “Les persones grans no són un passiu de la societat, sinó que continuen essent un actiu de la ciutat de Barcelona”

Article publicat originalment al blog Educa.Barcelona de El Diari de l’Educació

El regidor d’Educació de Barcelona destaca en aquesta entrevista la necessitat de comptar amb la mirada de la infància, l’adolescència i les persones grans a l’hora d’establir polítiques municipals perquè la ciutat sigui la suma de diverses veus i ningú no en quedi exclòs, i exposa algunes de les línies concretes del Pla de Barris de la ciutat, dissenyat per reduir les desigualtats educatives, socials i econòmiques.

Un dels objectius de l’Ajuntament és que Barcelona sigui una ciutat jugable i educadora. Com s’aconsegueix això i quines característiques ha de tenir?

L’educació no acaba en el recinte de les escoles, sinó que el conjunt de la ciutat, els seus hàbits, el seu urbanisme i els seus usos han de tenir també una funció educadora en el sentit integral de la paraula; és a dir, educar i formar ciutadania crítica, conscient i capaç d’assumir la seva vida i la ciutat que serà seva. Això vol dir que, d’una banda, volem fer espais permeables. Des de les escoles mateixes tenim un programa de patis oberts, tant de les escoles bressol com de primària, secundària i instituts, que el que pretenen, sobretot, és que les escoles esdevinguin nodes de vida comunitària, que els seus espais permetin una relació de la unitat educativa, dels propis centres escolars i dels infants amb l’entorn del barri, per tal que els patis puguin ser llocs de trobada, llocs de joc i de socialització.

D’altra banda, estem desenvolupant tot un programa perquè els espais públics, sobretot les places, esdevinguin refugis climàtics o llocs jugables en el sentit que estiguin protegits de les inclemències del canvi climàtic, amb tot un programa d’ombres. Aquesta visió de ciutat educadora té a veure amb la construcció de xarxes comunitàries que tinguin una funció educadora. Tenim una línia que anomenem Bressol, Biblioteca i Barri (BBB) que intenta que, des de la més tendra infantesa, els equipaments municipals com poden ser les biblioteques tinguin un paper en el gust a la lectura des de les escoles bressol. Pensem que tots aquests elements, pensats de manera transversal, progressivament fan de la ciutat un ens col·lectiu amb una funció formativa i educadora. No només ens centrem en infants, també en adults amb els valors de convivència, de tolerància, de mixtura social i d’usos dels espais públics.

A més dels patis oberts, que també obren en dissabte, hi ha també espais familiars de criança municipal. Com estan funcionant?

Actualment, estan funcionant 27 espais de criança, sobretot a partir de les escoles bressol. Són un àmbit en què les famílies són acompanyades per personal educador i format i que els ajuden amb l’aprenentatge de la tasca cuidadora de la infància, però sobretot pretenen promoure una socialització de les famílies i afavorir un esperit comunitari. Tenim barris amb famílies nouvingudes i aquests espais serveixen per teixir xarxes de relació entre les famílies i els equipaments del barri. Aquests espais van funcionant i aniran creixent, no necessàriament a partir de les escoles bressol, sinó que més aviat intentarem que es vagin desenvolupant en funció de les demandes dels propis districtes a partir d’altres equipaments, com els casals de barri.

L’Ajuntament ha fet passes en la participació infantil i s’ha creat l’Altaveu d’Infants de la Ciutat per donar resposta a les demandes de l’Agenda dels Infants, però… S’escolta prou la infància i l’adolescència o hi ha tendència a l’adultocentrisme?

Aquest és un repte a incorporar: la capacitat no només d’escoltar, sinó d’incorporar en les polítiques municipals la mirada dels infants, que sempre aporta percepcions noves i que també interpel·len. Fa uns mesos, l’alcalde va tenir una trobada amb un grup important de nens i nenes d’entre 8 i 11 anys representants de l’Altaveu d’Infants de la Ciutat, i els va fer l’encàrrec de presentar l’agenda als diferents grups municipals i diferents òrgans de participació. Van tenir una participació molt notable en el Consell de Ciutat i van fer vàries propostes i demandes, i una de les més clares i persistents va ser la de disposar d’un espai de participació formal, més enllà d’aquestes visites o audiències puntuals. I estem treballant per confeccionar, esperem que aquest any, un Consell d’Infants i Adolescents de Barcelona perquè, efectivament, hi ha una mirada interessant a aportar en els diferents àmbits de les nostres polítiques. Quan dissenyem un espai públic, la mirada dels infants ens aporta alguna cosa que no hem vist des de la nostra alçada.

“Tenim el repte d’incorporar en les polítiques municipals la mirada dels infants”

Enguany, en la nova edició dels pressupostos participatius que es fan des de la plataforma Decidim, tenim una iniciativa. L’edat per participar-hi és de 16 anys i ens van dir que deixàvem fora una franja important de preadolescents i era una llàstima no poder interpel·lar-los. Aleshores, el que volem fer són unes àgores, unes trobades, promogudes a partir d’un cert nombre d’escoles en els deu districtes de Barcelona. Hem fet un esforç per tenir una mostra prou significativa del que són aquestes franges d’edat que quedaven fora dels pressupostos participatius perquè facin propostes i les votin en un procés d’assemblea i, quan arribem a la selecció final dels projectes, seran votats per tota la ciutat, de tal manera que puguin jugar també en la lliga dels grans. És una primera prova que respon a aquesta voluntat no només d’escoltar-los d’una manera puntual, sinó de donar-los regularment veu i d’anar construint plegats estris que facilitin la seva participació i l’aportació de la seva mirada.

L’Ajuntament té competències en l’escola bressol. Cada any hi ha famílies que pateixen per si obtenen o no una plaça pública. Com ha evolucionat en els últims anys el nombre de places i quines són les perspectives de futur? 

Hi ha hagut un creixement important, sobretot des del 2001. Ara estem en 105 escoles bressol municipals i hi ha cinc més que depenen de la Generalitat i que potser en un moment donat s’incorporaran a la xarxa municipal perquè tenim un model similar. La perspectiva és seguir creixent i en aquest mandat hauríem de tenir tres o quatre bressols més, a les Casernes de Sant Andreu, a la masia de Can Carreres a Nou Barris, a la Marina del Prat Vermell i una ampliació a La Mar de la Barceloneta. En el cas de la Marina del Prat Vermell, amb el Pla de Barris que estem elaborant hi ha la voluntat a anticipar-se al creixement del barri i situar els serveis i els equipaments que puguin encabir aquest creixement abans que es dibuixin les desigualtats. També n’hi ha una a Sagrada Família que no és segur que es pugui acabar abans del mandat. Les quatre noves tenen un format de 100-104 places. Per tant, hi ha un creixement continuat.

Sovint, les treballadores de les escoles bressol reivindiquen que no són un lloc on aparcar els infants, sinó que formen part d’una etapa educativa essencial. Com es pot fer un canvi de mirada i un reconeixement cap a les bressol?

Aquest creixement que deia respon també a una presa de consciència de la importància d’aquesta fase del 0-3, que potser anys enrere es veia com una guarderia i ara ja és una evidència científica que des del punt de vista del coneixement i de l’expertesa pedagògica és una fase cabdal en el desenvolupament dels infants, en la seva preparació, en la socialització, en l’adquisició d’hàbits… Quan arriben a infantil, es nota molt la diferència dels nens i nenes que han passat per una escola bressol i els que no.

És una etapa important des del punt de vista del desenvolupament a tots els nivells, sensorial, cognitiu i de socialització dels infants, però també, i això té molt a veure amb el gran repte educatiu del moment, que és l’escola inclusiva, amb la detecció precoç de necessitats educatives especials. Per tant, les escoles bressol compleixen un paper cada cop més important. La dificultat aquí és seguir la demanda; actualment, des de les escoles bressol municipals atenem un 55% de la demanda. Una de les característiques a destacar és el caràcter obert de la bressol al barri i l’enxarxament amb la resta d’equipaments municipals, tant des dels serveis socials com dels CAPs i de les biblioteques. Tenim un reconeixement internacional, és un model que sobta molt a Europa i es veu com un model potent a explorar perquè altres models són més aviat d’un cert tancament on tenir els infants a un lloc segur. A Barcelona, és un espai segur, obert i molt permeable que també és un node de vida comunitària que permet la integració de famílies en la vida social i comunitària del barri.

Les oportunitats i les desigualtats educatives es veuen també en les activitats extraescolars. Com podem escurçar aquestes desigualtats entre Les Corts i Nou Barris, els districtes amb les rendes més altes i més baixes de la ciutat?

El Pla de Barris està molt pensat des d’aquesta òptica. Té diverses potes i està pensat per incidir d’una manera enèrgica i focalitzada en determinats barris de la ciutat que detectem segons l’índex de vulnerabilitat urbana, que combina diferents indicadors, des de renda fins a densitat de població, accés a l’habitatge, equipaments disponibles, urbanisme, percentatge de població nouvinguda… Amb aquests indicadors establim un arc de barris en els quals dissenyem plans específics i els plans de barris, si bé és cert que tenen moltes actuacions de l’ordre de dignificació de l’espai públic, d’enfortiment de determinats equipaments i pacificació de carrers, tenen una línia d’actuació molt potent en l’àmbit educatiu, i és aquí on incidim amb diferents programes, alguns són molt coneguts, com el Prometeus, que és un acompanyament a nois i noies que cursen el final de l’ESO i el Batxillerat i que per la situació econòmica familiar difícilment podrien plantejar-se accedir a estudis superiors. Els acompanyem facilitant beques i donant-los el suport i els reforços necessaris perquè puguin fer aquest recorregut.

El Pla de Barris també desenvolupa altres programes coneguts, com el Menjallibres, que té com a objectiu la incitació i l’aprenentatge de la lectura des d’un vessant molt comunitari. Es fa a les escoles de primària i també tracta que les famílies, sobretot les nouvingudes, socialitzin amb l’aprenentatge el català. És una manera d’enxarxar-se, de fer comunitat i de participar de l’aprenentatge i el desenvolupament dels seus infants.

“En els barris on hem desenvolupat aquests programes, l’índex d’abandonament escolar ha caigut”

L’extra, extra! ofereix un conjunt d’activitats extraescolars artístiques, culturals i tecnològiques. Procurem no atabalar els ensenyants, que ja tenen prou feina, i el que fem és posar elements perquè es puguin desenvolupar activitats extraescolars que siguin de reforç, que complementin justament una mica la sisena hora. Programes com aquests són els que desenvolupem en aquests sectors i aquests barris on les desigualtats pesen més, i s’han de combinar amb polítiques que tinguin en compte el canvi demogràfic per a la construcció d’una nova ciutadania, d’aquí la necessitat d’incorporar aules d’acollida, com fa el Consorci d’Educació de Barcelona.

El que fa el Pla de Barris és anar complementant aquestes polítiques i enfortint-les per intentar compensar les desigualtats. El que podem constatar, després de dues edicions, és que en els barris on hem desenvolupat aquests programes, l’índex d’abandonament escolar ha caigut. Ha caigut en tota la ciutat, però d’una manera més pronunciada en aquests barris que s’han beneficiat d’aquests programes. Per tant, ens anima a dir que són polítiques efectives.

Hi ha programes que potencien la creació artística, com la Caixa d’Eines del Pla de Barris, Tot Dansa o Escena Pilot. Potenciar l’art com a font d’aprenentatge és un dels eixos educatius?

És un dels eixos, sobretot al Caixa d’Eines i a l’Extra, extra!, però no és l’únic. Fa poc vam inaugurar la Biblioteca El Carmel – Juan Marsé i vam estrenar una aula Steam, que pretén promoure l’aproximació dels infants a la ciència i la tecnologia, amb tot un seguit de tallers i equipaments. Se’n beneficien dos instituts escola de l’entorn i està oberta a més centres que vulguin fer-la servir. També està vinculada als equips de recerca de la Vall d’Hebron; és a dir, intentem que infants i adolescents que venen a fer tallers tinguin un horitzó obert i de contacte amb la ciència i les tecnologies d’una manera molt accessible. Juguen i aprenen a programar un robot, a dissenyar joguines i aparells, i entren en el món de la tecnologia de forma molt directa. Aquestes aules tenen també la voluntat de resoldre un biaix de gènere i de fer accessible les matèries científiques sense prejudicis.

Hi ha un seguit d’iniciatives, tant des de la part artística com d’introducció al coneixement científic i tecnològic, que preten estimular i contrarestar els entorns socials que, en principi, poden no ser favorables. De la mateixa manera, ens estan demanant l’habilitació d’espais d’estudi per a adolescents, sobretot a biblioteques, perquè en àmbits socials més desafavorits hi ha dificultats com habitatges reduïts i en períodes d’exàmens necessiten espais adequats per poder preparar-se. De fet, els quatre targets del Pla de Barris són adolescència, població nouvinguda, dones i persones grans.

Aquesta última és una de les potes de la Regidoria. Pensant en persones grans i educació per a tota la vida, on poden trobar més i millors activitats? 

Estem promovent els casals de persones grans. Tenim una xarxa potent, amb 80 casals, que depenen de l’Ajuntament. La imatge del casal ha canviat molt, tradicionalment hi havia l’imaginari d’un indret on es jugava al dòmino, ara són sobretot centres molt actius amb una cartera de serveis i unes propostes d’activitats. Per exemple, la proposta de tallers formatius que ha tingut més èxit aquest any fins al punt de tenir totes les places cobertes és el de formació informàtica. Hi ha una nova generació de persones grans, una generació que ve amb unes altres preocupacions i inquietud, amb un interès participatiu més gran i amb una voluntat de no quedar fora de la societat i del funcionament de les xarxes socials i les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Una activitat que denota aquest canvi de xip són uns tallers sobre sexualitat i LGTBI+ que van tenir molt d’èxit i que haurem de repetir aquest any.

“La visió de la ciutat educadora té a veure amb la construcció de xarxes comunitàries”

D’altra banda, tenim programes com Ràdars per evitar la soledat no desitjada i mantenir enxarxades les persones grans que viuen soles i que és necessari que no els falti res i que regularment siguin ateses. Vincles és un programa d’enxarxament de persones grans i persones joves. Una altra activitat que funciona molt bé és l’intercanvi de correspondència i la trobada entre infants de primària i persones grans, és un moment molt emotiu i molt educatiu: els infants queden sorpresos i encantats per l’expertesa i les persones grans se senten útils.

L’objectiu, com amb la infància, és que siguin partícips de la ciutat?

En el fons, tots aquests programes, i activitats culturals com visites a museus o el Cinegran, etc., tenen com a filosofia que les persones grans no són un passiu de la societat, sinó que continuen sent un actiu de la ciutat de Barcelona i tenen molt a aportar, no només a viure i a envellir dignament, que sí, sinó que també tenen una capacitat de construir ciutat, de ser partícips del desenvolupament de la ciutat. Són ciutadans actius. Es tracta de posar en valor aquest potencial. No hem de fer només una ciutat jubable, també amigable per a les persones grans, i això té a veure amb reconèixer aquest potencial i posar-lo en valor.

En un terreny més personal, abans de la política institucional va ser molt actiu en el moviment veïnal. Què li ha aportat l’activisme i lluita veïnal a la Regidoria?

L’avantatge del moviment veïnal és que ha estat una escola de democràcia, en el sentit més ple de la paraula, d’entendre que un moviment social com és el veïnal ha de tenir una responsabilitat. Teníem una dita molt freqüent, ‘no montis una protesta, si no tens una proposta’, i l’aprenentatge més important que m’emporto és aquesta idea d’interès col·lectiu i de reivindicació, però sempre amb una capacitat de proposta, interlocució i negociació, des de l’autonomia amb les institucions democràtiques, amb aquest estira-i-arronsa amb l’administració en un format negociable. Aquest aprenentatge, quan estàs a l’altra banda, t’ensenya a entendre la importància, no només d’escoltar, sinó de fomentar i de posar en valor aquesta capacitat de la societat civil organitzada.

La construcció de polítiques públiques s’enriqueix i s’encerta més quan té a bé incorporar la intel·ligència col·lectiva de la societat civil organitzada. Des d’una Regidoria o des d’un despatx d’arquitectes podem dissenyar un projecte basat en l’expertesa i en el coneixement tècnic més avançat, però quan aterres a la realitat, la realitat sempre és més complexa, i el que et dona la capacitat d’afinar i de fer que un projecte sigui adoptat pels seus usuaris i els seus beneficiaris és aquesta relació viva amb el teixit associatiu.