Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’ingrés a la UCI de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa d’un jove de disset anys amb un pronòstic molt greu per tètan –o tètanus–, una malaltia per la qual moren més d’un terç d’aquells que la pateixen malgrat l’atenció mèdica, ha cridat l’atenció dels mitjans de comunicació i de les autoritats sanitàries perquè el noi no estava vacunat.
El noi havia estat ingressat a causa d’una ferida provocada per una caiguda. El van curar i li van donar d’alta. Uns dies més tard va patir símptomes neurològics sospitosos de tètan, confirmats clínicament.
El tètan és una malaltia provocada per la toxina d’un bacteri, el Clostridium tetani, que pot viure als budells de molts animals, inclosos els d’humans. El bacteri s’elimina per la femta i pot persistir durant anys –a la terra, fems, femta d’animals i humans, i en superfícies rovellades o brutes, com claus o filferros– en forma d’espores molt resistents. Quan les espores abasten l’organisme per mor d’alguna ferida, cremada o tall, sobretot en absència d’oxigen perquè el microbi és anaeròbic, poden generar substàncies nocives, entre les quals la tetanoespasmina, una toxina que interfereix les neurones motores amb una intensitat que pot menar a la mort.
Davant d’una lesió susceptible d’haver estat contaminada amb espores tetàniques el que cal és netejar-la –amb aigua i sabó– i, en el seu cas, desbridar-la per eliminar qualsevol objecte estrany o teixit alterat i aplicar un antisèptic adient. Abans es feia servir aigua oxigenada atesa la naturalesa anaeròbica del Clostridi, però avui se sap que l’aigua oxigenada no penetra prou si les ferides son fondes, a més d’altres inconvenients, per la qual cosa es recomana utilitzar clorhexidina o povidona iodada.
I, el que és molt important, si la persona afectada no ha estat vacunada o no se sap o s’ignora si ha rebut les dosis vacunals corresponents, cal administrar de seguida immunoglobulina antitetànica, una IgG derivada del plasma humà que protegeix temporalment –durant unes tres o quatre setmanes– contra la toxina.
El tractament mèdic consisteix –com ja s’ha dit– primer en la neutralització de la toxina mitjançant immunoteràpia; l’eliminació de la font de producció de la toxina mitjançant els antibiòtics adients; control d’espasmes i, si cal, ventilació mecànica o traqueotomia.
El pacient ha d’estar en un ambient tranquil, amb estímuls sensorials mínims (llum i soroll baixos) per evitar desencadenar espasmes. Com que patir la malaltia no confereix immunitat, cal iniciar o completar l’esquema de vacunació.
El cas d’aquest jove amb tètan, en el context d’una família antivacuna, posa sobre la taula el problema de l’obligatorietat de les vacunacions. A Catalunya, com a la resta d’Espanya i a d’altres països –inclosos alguns estats nord-americans que han rebutjat darrerament l’obligatorietat–, la vacunació no és obligatòria. Una decisió aquesta de l’obligatorietat que, en determinades ocasions, el comitè de bioètica de Catalunya justifica, atès que no vacunar-se contra segons quines malalties pot comportar un risc a tercers. Que no és el cas del tètan, perquè no s’encomana de persona a persona. És clar, però, que els costos –no només econòmics– del seu tractament, si és a la sanitat pública, tenen repercussions significatives.
Però, en la nostra opinió, la cosa no és tan clara. Fins i tot l’OMS desaconsella el rebuig frontal als antivacunes, en creure més operatiu l’apropament i la transparència per recuperar o generar la confiança imprescindible per acceptar les propostes oficials. Altrament, el deure legal comporta l’establiment de sancions que, en cas d’incompliment, la facin efectiva. Sancions que molt probablement s’haurien de limitar a multes, de manera que les persones amb més poder adquisitiu podrien assumir-les sense vacunar-se. Finalment, sempre que sigui possible una alternativa que eviti que tercers es puguin perjudicar, l’obligació moral de vacunar-se perd justificació. Situació que, per exemple, davant d’un brot epidèmic podria assolir-se amb una quarantena dels no vacunats. Una limitació temporal.
Perquè, malgrat que la seguretat de les vacunes recomanades és molt elevada, no és del tot perfecte; de fet, res humà ho és, i de vegades la vacunació, més que la vacuna mateixa, pot provocar algun problema. Un motiu prou important –per alguns bioètics quan menys– per posar en dubte l’obligatorietat.
De tota manera, davant una eventual epidèmia d’una malaltia greu prou encomanadissa, evitar o limitar el dany a tercers justificaria una coacció individual per assolir un benefici col·lectiu com ja s’adopta en d’altres circumstàncies.
