Amb l’arribada de l’estiu i els plans a l’aire lliure augmenta també el temps que estem exposats al sol. Malgrat que els raigs ultraviolats del sol són beneficiosos per la salut en molts aspectes, ja que, per exemple, contribueixen a la producció de vitamina D i redueixen la fatiga crònica, també comporten una sèrie de perills pel nostre cos. Les cremades, l’envelliment de la pell i, també, el càncer de pell, són alguns dels riscos potencials de l’excessiva exposició solar.
I és que el càncer de pell és el tipus de càncer més freqüent. Presenta, però, un gran avantatge respecte a altres càncers: la seva aparició habitualment és externa, manifestant-se en forma de taques o pigues amb aspecte asimètric i amb una grandària que tendeix a anar augmentant. Si es descobreix en les seves primeres fases aquest tipus de càncer té curació, de manera que una detecció precoç és fonamental.
La pandèmia de la Covid-19, però, ha impactat en els sistemes de detecció i diagnòstics d’aquest tipus de càncer, igual que en altres malalties. Segons dades de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), el 2020 va caure un 21% el diagnòstic de melanomes, el tipus de càncer de pell més agressiu, que és el responsable de més del 80% de les morts per càncer de pell. Això, segons aquesta organització, podria suposar que hi hagués més de 1.100 melanomes a tota Espanya encara per diagnosticar.
Amb l’inici de la crisi sanitària, els serveis de dermatologia dels hospitals, igual que la resta de departaments, es van haver de reorganitzar, es va aturar gran part de l’activitat habitual dels serveis i molts professionals van haver de ser reubicats en d’altres departaments per tal d’ajudar en el tractament dels pacients de Covid. «Els professionals més joves del departament van anar directament a urgències, atenent casos de coronavirus, una altra part de la plantilla es va reubicar en plantes d’hospitalització amb pacients Covid i altres professionals van anar a l’Hotel Salut del Clínic», explica Susana Puig, Cap de Servei de Dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. «La resta de personal va mantenir-se a les urgències dermatològiques, duent a terme les cirurgies que no podien demorar-se. Amb el temps ja hem tornat a recuperar l’activitat dermatològica habitual», assenyala Puig.
Segons dades de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), el 2020 va caure un 21% el diagnòstic de melanomes, el tipus de càncer de pell més agressiu.
Durant el punt àlgid de la pandèmia molts pacients tenien por d’anar als hospitals a causa del desconeixement general dels efectes del virus. Segons apunta Vicenç García-Patos, Cap de Dermatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, la intensificació de la telemedicina va ser clau durant aquest període. «Ens va permetre oferir resposta i disponibilitat pràcticament les 24 hores del dia. Durant el mes de març, es van fer al voltant de 3.700 visites telemàtiques», explica el doctor.
Tanmateix, gran part dels programes d’screening o cribratge, fonamentals en la detecció precoç dels càncers, es van haver d’aturar, i això ha tingut un impacte en el diagnòstic. «Del 14 de març al 14 de juny del 2019 vam diagnosticar gairebé 90 melanomes, mentre que en el mateix període del 2020 no vam arribar als 20. Ara estem diagnosticant molts melanomes que es troben en etapes més avançades», explica la Cap de Dermatologia del Clínic.
A banda del retard en els diagnòstics, un altre aspecte rellevant que pot suposar un augment dels casos de càncer de pell detectats en un futur és l’efecte del confinament domiciliari de la primavera del 2020. Segons explica Mireia Serrano, del grup de dermatologia de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), la nostra pell està acostumada a un canvi gradual de l’exposició solar al llarg de la primavera i l’estiu, i a causa del confinament aquesta exposició progressiva no es va produir. «Això va donar lloc a una exposició solar més directa i a més cremades cutànies, que estan directament relacionades amb un major risc de patir càncer de pell», afirma Serrano.
En aquest mateix sentit, García-Patos insisteix que, malgrat que la situació actual sigui diferent de la de l’any passat, «les primeres exposicions solars s’han de fer de forma limitada». «És l’entrenament que anem donant a les cèl·lules perquè es puguin defensar de les exposicions més intenses, que venen als mesos de juliol i agost», remarca.
García-Patos emfatitza en la protecció dels infants i adolescents. En aquestes edats, la nostra capacitat de reparació és molt més baixa, de manera que l’exposició solar té molt més impacte
Educar en la prevenció
Més del 80% dels casos de càncer de pell, melanomes o carcinomes, es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i duent a terme unes bones mesures de prevenció, segons dades de l’Institut Català d’Oncologia. «Hem de tenir en compte que la nostra pell cada cop que s’exposa a la radiació ultravioleta del sol es danya i, malgrat que el nostre cos repara el dany, mai ho fa al 100%. Aquest dany el que assegura és el fotoenvelliment i, amb mala sort, pot provocar càncer de pell. En el cas del melanoma, a banda d’aquest dany acumulat, incideixen molt les cremades: una sola cremada durant la infància ja augmenta el risc de melanoma en l’edat adulta», explica Susana Puig.
En la mateixa línia s’expressa García-Patos, qui emfatitza especialment en la protecció dels infants i adolescents. «En aquestes edats, la nostra capacitat de reparació és molt més baixa, de manera que l’exposició solar té molt més impacte. Aquella empremta que deixa el sol i que el nostre cos no és capaç de reparar, l’arrosseguem tota la vida, perquè la pell té memòria», sosté.
Per aquest motiu, és essencial protegir-se bé del sol, el que s’anomena la prevenció primària. Però la cultura del bronzejat encara està molt arrelada al nostre país, i hi ha grups de població que no estan prou conscienciats en la necessitat de protegir-se dels raigs ultraviolats del sol. Per això cal una bona divulgació i educació sanitària davant els riscos de l’exposició solar.
«Sempre insistim en el fet que no s’ha de prendre el sol durant les hores de màxima intensitat, de les 12 a les 17 hores, però les platges sempre estan plenes a aquella hora. Alguna cosa no fem prou bé com a societat i com a col·lectiu sanitari. Hem de transmetre discursos més impactants, que s’interioritzin més. I això s’ha de començar a fer des de les escoles perquè, quan es fa, són els nens els que eduquen i transmeten aquella informació als pares en benefici de tota la família. El que aprens de petit és un hàbit per a tota la vida», afirma García-Patos.
A banda d’evitar les hores de màxima intensitat del sol, es recomana cobrir-se amb una samarreta, gorra o barret, utilitzar ulleres de sol homologades i buscar estones d’ombra. Així mateix, és necessari utilitzar un factor de protecció solar alt (per sobre de 30) i aplicar-lo en quantitats generoses, una estona abans de l’exposició al sol i periòdicament cada dues hores o després de banyar-se o suar.
«És molt important que no exposem al sol als nens menors de cinc mesos i limitar moltíssim l’exposició a nens menors de tres anys, perquè són especialment vulnerables», assenyala Mireia Serrano, qui destaca l’important paper que juga l’atenció primària en la prevenció del càncer de pell. «Els metges i infermeres d’atenció primària tenen un paper clau. Desenvolupen totes les eines preventives, avisen dels factors de risc i eduquen en la fotoprotecció. També tenen un paper molt important els pediatres i infermeres pediàtriques», remarca.
A banda de la prevenció primària, l’altre pilar clau per assegurar la supervivència en aquests tipus de càncer és la prevenció secundària, és a dir, identificar com més aviat millor les lesions a la pell. «Amb un diagnòstic precoç, el 95% de les lesions tenen una curació fàcil i, en tot cas, se solucionen amb una petita intervenció. Com més demora hi hagi en el diagnòstic, més complicats seran els tractaments i intervencions que s’han d’aplicar. Si això s’allarga durant mesos, especialment en el cas del melanoma i el carcinoma espinocel·lular, es pot produir metàstasis. En aquests casos, la cirurgia requereix moltes vegades tractaments complementaris, com la quimioteràpia, immunoteràpia o la radioteràpia, i hi ha un pitjor pronòstic», exposa el Cap de Dermatologia de Vall d’Hebron.
Els humans som molt bons reconeixent patrons, es tracta d’una mena d’entrenament visual. Si ens acostumem a mirar-nos o autoexplorar-nos, serem capaços d’identificar quan una cosa no va bé, remarca, la Dra. Puig.
L’autoexploració, clau per a la detecció precoç
Tots els especialistes consultats insisteixen en que, per tal de detectar a temps el càncer de pell, és essencial l’autoexploració sistemàtica del cos. Si les vores d’una piga són irregulars, si ha canviat de color, de mida, pica o sagna, tot això són motius de consulta. Segons els experts, ens hem de fixar en el que es coneix com a regla A-B-C-D-E: si hi ha «asimetria» en els eixos, si les «vores» (bordes, en castellà) són irregulars, si el «color» és variat, si té un «diàmetre» major a 6 mm o si veiem que «evoluciona». «Qualsevol aparició d’una lesió que es no tenia abans, que sagni de manera espontània, que hagi canviat significativament de forma brusca en el temps… és motiu de consulta», assenyala Mireia Serrano, del grup de pell de la CAMFiC.
«És convenient acostumar-nos a revisar la nostra pell. Els humans som molt bons reconeixent patrons, es tracta d’una mena d’entrenament visual. Si ens acostumem a mirar-nos o autoexplorar-nos, serem capaços d’identificar quan una cosa no va bé», remarca, per la seva banda, la Dra. Puig. La Cap de Dermatologia del Clínic també avisa que hem de consultar al metge quan tenim una ferida que no cura, ja que els carcinomes, a vegades, poden presentar aquesta forma. «També hauríem de consultar a un especialista quan tenim taques de color cafè a les palmes de la mà, als peus o als llavis, ja que es podria tractar d’un tipus de melanoma poc freqüent, que acostumem a diagnosticar molt tard. Un altre tipus de càncer poc conegut es manifesta a les ungles, per mitjà d’una línia fosca que va formant altres línies paral·leles i s’entén al voltant del dit», avisa.
Els factors de risc
Un altre aspecte important a tenir en compte és el risc individual de patir càncer de pell: tenen més risc els majors de 50 anys, les persones que, per exemple per la seva feina, han d’estar exposats al sol de forma perllongada -com els pagesos, obrers o pescadors-, les persones que han patit cremades freqüents, sobretot a la infància, les que tenen moltes pigues o les persones que tenen la pell molt blanca.
«No totes les pells tenen la mateixa capacitat natural per defensar-se. La pell molt morena té molta més melanina, que fa de paraigües al nucli dels cromosomes de les cèl·lules perquè no arribi la radiació. Per tant, la gent molt blanca, amb el cabell ros o amb els ulls clars són molt més vulnerables a l’exposició del sol», explica García-Patos.
Un altre factor de risc ve determinat pels antecedents familiars. Així, hi ha algunes malalties genètiques que incrementen considerablement el risc de melanoma, carcinoma basocel·lular o carcinoma escatós. «La genètica pot influir en determinats càncers de pell. Igual que passa, per exemple, amb el càncer de mama, pot ser que hi hagi un defecte genètic heretat que predisposi a què es desenvolupin aquests tumors. En aquests casos s’ha de ser especialment exigents amb la protecció solar i en el seguiment dels programes de cribratge», assenyala el Cap de Dermatologia de l’Hospital Vall d’Hebron. També tenen més risc de patir càncer de pell els pacients trasplantats, els que reben tractaments immunosupressors, els fumadors o les persones que segueixen hàbits de vida poc saludables.
L’aplicació dels avenços tecnològics i la intel·ligència artificial agafarà una especial rellevància durant els pròxims anys per detectar de forma precoç el càncer de pell.
Avenços en la recerca
Durant els darrers anys, s’ha produït un gran boom de la immunoteràpia, que va començar a aplicar-se en els melanomes i s’ha estès a diverses tipologies de càncer de pell. «Els tumors creixen perquè, d’alguna manera, enganyen el nostre sistema immunitari. La immunoteràpia, que està creixent cada dia, fa que les nostres defenses siguin capaces de lluitar contra els tumors, potenciant la nostra immunitat», explica García-Patos.
També s’han desenvolupat tractaments més personalitzats, com la teràpia diana, que permet identificar quina alteració genètica té un tumor en concret. En aquesta teràpia s’apliquen fàrmacs enfocats a molècules concretes que expressen determinats tumors, de manera que és un tractament molt més selectiu i dirigit que la quimioteràpia. «Cada cop apliquem tractaments més racionals, identificant quines són les mutacions de cada tumor», assenyala el Cap de Dermatologia de Vall d’Hebron.
En aquest sentit, l’aplicació dels avenços tecnològics i la intel·ligència artificial agafarà una especial rellevància durant els pròxims anys per detectar de forma precoç el càncer de pell. Segons Susana Puig, la intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se i, malgrat que encara no sigui el dia a dia a l’hospital, hi ha algoritmes que estan funcionant molt bé i que ajudaran molt en el diagnòstic precoç. Per exemple, s’està treballant en aplicacions mòbils que et diuen, per mitjà d’una fotografia, el potencial risc d’allò que es mostra. «Els resultats són sorprenents, però encara és una eina molt preliminar, que té un important marge d’error. Penso que, amb els anys, arribarà a una exactitud molt gran i ens serà de gran utilitat. Encara queda molt camí per recórrer en la investigació en el càncer», conclou García-Patos.
