Entrevista

Miriam Al Adib Mendi: “La qualitat de vida de la dona és la gran oblidada dins de la medicina”

Amb un estil fresc, autèntic, revolucionari, empoderador i diferencial fa una important tasca de divulgació sobre temes de ginecologia, sexualitat, benestar i salut de la dona. Amb una visió integral i humanista de la ginecologia, el seu objectiu és oferir de manera didàctica el coneixement necessari per a què les dones tinguin benestar i control del cos, i els homes coneguin i entenguin l’univers tan meravellós i complex que són elles.

La ginecòloga Miriam Al Adib Mendiri fa anys que exerceix a Extremadura, des d’on ha obert diferents clíniques a diferents indrets del país gràcies a la notorietat que ha aconseguit amb la seva feina, així com pels seus esforços divulgatius a través de les xarxes socials. És autora de diferents llibres com Hablemos de vaginas, Hablemos de nosotros y Hablemos de adolescencia. En ells intenta aclarir alguns assumptes i problemes relacionats amb la sexualitat, principalment femenina.

Quan neix la iniciativa d’anar un pas més enllà de l’atenció a pacients i fer divulgació sobre temes de sexualitat i reproducció femenina, d’aquesta manera tan original i col·loquial, però alhora tan precisa i valuosa?

Durant les consultes acostumo a explicar les coses i, quan vaig començar a treballar com a ginecòloga al meu poble, a la Seguretat Social, on vaig estar del 2002 al 2017, amb tanta pressió assistencial no em donava temps a fer tot allò que un pacient requereix. Aleshores, vaig començar a fer divulgació en un blog sobre tot allò que no em donava temps d’explicar a la consulta, i recomanava a les pacients que llegissin els meus articles per a què tinguessin totalment clar les seves afeccions i jo la tranquil·litat d’haver-los ofert una atenció integral.

Perquè l’educació i la salut van de la mà; com més educació, més salut tens, perquè saps què és normal i què no ho és, i quan has d’anar a un professional i quan no. Això et permet agafar el control de la teva salut. I en el cas de leducació sexual, el mateix: com més educació sexual, més salut sexual.

Poc després, ja fa més de deu anys, vaig començar a divulgar a través de Facebook en un to una mica més seriós que ara. I després va arribar TikTok i Instagram, i em vaig donar la llibertat de ser més divertida, però apuntant sempre cap a la part divulgativa, doncs sóc del parer que es pot ser rigurós professionalment i educar rient i passant una bona estona.

El 2018 vaig publicar el meu primer llibre, Hablemos de vaginas, i des d’aleshores no he parat de publicar llibres, però en aquell moment ja feia molt temps que feia divulgació sobre aquests temes “tabú” d’una manera diferent.

Quins són els temes de desinformació que actualment afecten més les dones pel que fa a salut femenina?

Tot allò que té a veure amb les hormones i, sobretot, allò que té a veure amb la mala qualitat de vida. És típic que a una dona li passa alguna cosa i li diuen que no té res… Ja sigui un dolor durant les relacions sexuals, o una síndrome premenstrual, un dolor amb la regla, una picor crònica a la vulva. Això és el pitjor que hi ha, i és força freqüent. També pèrdua de sensació o cansament i debilitat, i se li diu que això és psicològic, i potser darrere hi ha alguna patologia no diagnosticada.

Tots els aspectes qualitatius, la qualitat de vida de la dona és la gran oblidada dins de la medicina. És a dir, tens alguna cosa que no et mata però que tampoc no et deixa viure bé, i sembla que cada professional se centra en la seva parcel·la. Fins i tot, hi ha dones que de vegades ni consulten, perquè ja no saben on han d’anar ni què fer, i comencen a normalitzar allò que no s’ha de normalitzar.

“L’educació sexual et permet agafar el control de la teva salut sexual”

Cal treballar més des de les institucions educatives o més estratègies per a què des de l’escola es normalitzi parlar de temes de sexualitat i de reproducció?

Jo crec que guanyaríem molt si s’impartissin determinats conceptes de salut sexual i de salut en general. Hi ha molts temes d’educació sanitària que anirien molt bé per empoderar la gent, saber diferenciar què és normal i què no, quan hauries de buscar ajuda professional i quan no… Es podria enfocar això als instituts d’alguna manera perquè, ja des de l’adolescència, s’aprenguin conceptes molt bàsics i que no estiguin tan desinformats i fràgils en aquest sentit. Si a l’institut s’imparteixen conceptes molt més complexos, per exemple, de biologia, per què no aquests conceptes que serveixen per a la vida?

Pel que fa a salut sexual i reproductiva femenina, cal alfabetitzar més els homes que les dones?

Cal alfabetitzar tothom. Perquè moltes vegades ni una mateixa entén què li passa. I d’altres vegades, ells no entenen les dones i diuen que estem boges.

Som diferents i, potser, hem normalitzat que el patró normal és el lineal masculí i no la ciclicitat que tenen les dones. Durant l’edat fèrtil hi ha fases del cicle que estem d’una manera i d’altres d’una altra, i no per això estem boges. D’altres vegades, hi ha una patologia o un trastorn quan tens una síndrome premenstrual que es converteix en un problema.

Hi ha una polaritat, és a dir, es tendeix a patologitzar coses que són normals i a normalitzar coses que són patològiques. Això és perquè no entenem la salut femenina i és en això que cal educar a tothom igual.

Quins canvis o avenços serien profitosos en la formació dels professionals de la salut per millorar l’atenció integral a les dones?

En la formació professional és molt important la perspectiva biopsicosocial, humanista i multidisciplinar. El sistema està super especialitzat i, de vegades, es falla precisament en això. Per exemple, una dona que té dolor amb les relacions sexuals, potser no és per una patologia orgànica. I els metges, si no hi ha patologia orgànica, no tenim substrat per treballar. Potser és un problema funcional de la musculatura del sòl pèlvic i el treballa la psicoterapeuta de sòl pèlvic. Potser és un trauma sexual, que li ha ocasionat una sensibilització central i vulvodínia, aleshores s’ha de treballar amb una psicoterapeuta especialitzada en traumes. O, de sobte, és una alteració a la microbiota i té una vaginitis inflamatòria descamativa o un liquen incipient.

Hi ha patologies orgàniques que estan molt infradiagnosticades. I tot aquest diagnòstic diferencial i el saber a on derivar la pacient, quan tu no saps des de la teva especialitat què fer, és el que cal fer. Per això sempre crec en una visió multidisciplinària; perquè jo no puc tenir totes les especialitats del món, però sí que puc tenir contacte amb especialitats sanitàries diferents a la meva; al final, tots els professionals hem de girar al voltant de la pacient i no la pacient rebotada d’un lloc per l’altre sense saber ben bé on anar.

“S’acostuma a patologitzar coses que són normals i es normalitzen coses que són patològiques”

Què suposa ser reconeguda tres vegades com a la millor ginecòloga d’Espanya per Doctoralia Awards, a partir de l’opinió dels pacients; obtenir el premi a la clínica ginecològica més ben valorada del país i tenir més de 392.000 seguidors a les xarxes socials?

Això vol dir que hi ha molta gent interessada a conèixer i parlar sobre salut ginecològica, sexual i reproductiva de les dones.

La divulgació m’ha obert molt de camp. Jo sóc una persona molt inquieta, estic estudiant sempre i no em conformo amb el protocol mèdic aprovat, sinó que me’n vaig a la font, als estudis d’evidència científica. I vaig filtrant tot aquest coneixement cap a la divulgació a través d’un llenguatge senzill. Els problemes difícils de resoldre en pacients es converteixen en un repte per a mi. En aquest punt, és molt important el seguiment, la traçabilitat i l’empatia.

També m’he relacionat multidisciplinàriament a la meva feina. És a dir, sempre que puc aprenc de la fisioterapeuta, del sonopèlvic, de la sexòloga, de la psicoterapeuta, del nutricionista. Veig de manera transversal tots els aspectes de la salut femenina. I moltes vegades el problema de la medicina és que t’enfoques en un sol camp, quan el que li passa a la pacient no és al teu camp, i aleshores li dius que no tens res més a fer. No obstant, a mi em va molt bé derivar. Si alguna cosa no és del meu camp, la derivo al professional o a l’àmbit adient, perquè moltes vegades la solució a un problema de salut ni tan sols és mèdic. Això és el que ha fet que molta gent confiï en la feina que faig i vingui a les clíniques.

Quin és el seu proper gran projecte o fita en l’àmbit de la ginecologia i la divulgació?

Estic en una fase d’estabilització. Continuo molt en la línia de la divulgació i treballo en un projecte que es diu “Que no te la metan”, amb Diana Al Azem, que és educadora i escriptora, especialitzada en temes d’adolescència.

*Miriam Al Adib Mendi està a Tik Tok i Instagram com a @miriam_al_adib ii @clinicasmiriamgine