Al voltant de 450 milions de persones arreu del món es veuen afectades per algun problema de salut mental que dificulta greument la seva vida. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que, l’any 2030, els problemes de salut mental seran la principal causa de discapacitat al món. De fet, s’estima que una de cada quatre persones patirà algun tipus de trastorn mental almenys una vegada a la vida.
Els futurs metges i metgesses no són aliens a aquesta realitat durant la seva etapa universitària. Moltes investigacions evidencien que l’exercici de la Medicina, així com d’altres professions sanitàries, s’associa -paradoxalment- a múltiples riscos per a la salut, com la tendència a patir burnout, ansietat o depressió. Un estudi impulsat pel Consell Estatal d’Estudiants de Medicina (CEEM) i la Societat Espanyola d’Educació Mèdica (SEDEM), en el qual van participar més de 5.000 estudiants de 43 universitats espanyoles, revela que un 41% dels estudiants de Medicina presenten símptomes de depressió i un 11% idees suïcides. A més, entre el 20 i el 25% dels estudiants participants pateix habitualment ansietat.
Una investigació anterior, publicada a la prestigiosa revista mèdica Journal of the American Medical Association (JAMA) el 2016, va concloure que un 27% dels estudiants de Medicina pateixen depressió o en tenen símptomes, i al voltant d’un 11% han tingut pensaments suïcides durant la seva etapa d’estudiants. En aquesta metanàlisi es van considerar prop de 200 estudis de 129.000 estudiants de Medicina de 47 països. Segons la investigació, els estudiants de Medicina són de dues a cinc vegades més propensos a tenir depressió que la població general.
Així mateix, el 2012 la Fundació Galatea, una entitat creada pel Col·legi de Metges de Barcelona que ofereix suport psicològic als professionals sanitaris, va analitzar un 50% dels estudiants de quart curs de Medicina de Catalunya, trobant en un 47% d’aquests un risc de mala salut mental.
El còctel està servit: autoexigència de sèrie i una carrera molt absorbent
«Per accedir a la facultat de Medicina es necessita una nota de tall molt elevada i, per tant, es tracta d’estudiants acadèmicament molt potents, amb una gran disciplina i esforç, que neix ja en edats molt prematures. Però també amb una elevada autoexigència, que els causa estrès i angoixa», explica Antoni Calvo, director de la Fundació Galatea.
Estudiar Medicina es converteix, sovint, en un projecte familiar, i això també introdueix una pressió addicional a l’estudiant per complir les expectatives del que s’espera d’ell. «Veiem, especialment en nissagues de metges i metgesses, com de molt joves els estudiants ja tenen el propòsit d’estudiar Medicina i com això va marcant la trajectòria acadèmica de l’alumne, amb uns nivells d’exigència molt elevats», afegeix Calvo.
L’elevada exigència de la mateixa carrera, juntament amb la pressió per l’excel·lència, augmenten el malestar emocional dels estudiants. El còctel està servit. «Els estudiants de Medicina són persones amb un nivell d’hiperresponsabilitat molt gran i, alhora, la carrera és molt exigent i requereix una intensitat d’estudi molt important. Aquesta interacció entre la manera de ser de la majoria dels alumnes i el que demanem a la carrera, provoca moltes vegades un gran malestar, que pot condicionar el desenvolupament d’una simptomatologia ansiosa i depressiva», assenyala Narcís Cardoner, psiquiatre del Parc Taulí i professor de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fruit de la necessitat de cuidar la salut mental de qui ens cuidarà, cinc facultats de Medicina catalanes han posat en marxa un programa pilot per detectar problemes de salut mental a les aules de Medicina. Hi participen la Universitat Autònoma, la Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Internacional de Catalunya i la Universitat de Vic. Gràcies a un conveni amb el Departament de Salut i la Fundació Galatea, els estudiants que ho necessitin podran adreçar-se a aquesta entitat per rebre suport psicològic.
«Plantegem fer screenings en els quals puguin participar els estudiants que vulguin per tal de poder identificar potencials casos de malestar emocional i oferir-los ajuda. La Fundació Galatea oferirà un abordatge específic adient a l’estudiant. Probablement, hi ha persones que es poden beneficiar d’estratègies més preventives i d’altres que poden requerir un tractament terapèutic més intensiu o fins i tot farmacològic», explica Cardoner, que és un dels coordinadors del programa. Alguns estudiants ja s’han acollit a aquest servei, que encara es troba en revisió per part de les diverses facultats participants. Més endavant, es pretén ampliar-ho a altres carreres de l’àmbit de ciències de la salut, com Infermeria o Psicologia.
Més eines de gestió emocional
Segons la investigació impulsada pel Consell Estatal d’Estudiants de Medicina (CEEM) i la Societat Espanyola d’Educació Mèdica (SEDEM), prop d’un 37% dels estudiants de Medicina tenen síndrome de burnout o «síndrome del treballador cremat», una xifra que augmenta al llarg dels anys de carrera fins a assolir un 45% l’últim curs.
A causa de l’exigència del pla d’estudis, la vida externa a la carrera es veu molt minvada. «Aquesta exigència fa que els estudiants només es relacionin únicament o de forma predominant amb la gent de la mateixa carrera i que renunciïn a altres activitats», destaca Cardoner, professor de Psiquiatria a l’Autònoma, que explica que alguns estudiants acudeixen a ell a la recerca d’ajuda perquè se senten «desbordats i angoixats».
Segons explica el director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo, buscar l’equilibri entre la necessitat d’invertir moltes hores en l’estudi i, a la vegada, tenir una xarxa d’amistats i un entorn relacional positiu és molt important per l’estabilitat emocional de l’alumne. En aquest sentit, Calvo destaca la importància d’introduir en el currículum de la carrera coneixements en matèria de gestió emocional i relacional. «Els estudis en ciències de la salut prioritzen molt tot el que són el coneixements tècnics, i l’aprenentatge més vinculat a les emocions i les habilitats comunicatives queda molt reduït», sosté el director de la Fundació Galatea.
I és que aquestes habilitats, segons Calvo, són essencials en la condició mèdica: «Es tracta d’una professió relacional, s’estableix un vincle i una confiança amb el pacient que influeix, fins i tot, en l’eficàcia del tractament. El mateix metge és un instrument de cures. Quan un metge explora, quan mira als ulls al pacient, quan té un determinat to de veu… tot això té molt de poder, i els estudiants han de ser-ne conscients», remarca.
Per aquest motiu, un dels objectius del programa és proporcionar als estudiants formació a través de tallers, xerrades i assignatures sobre autoconeixement i maneig de l’estrès i del malestar emocional. «Facilitar-los-hi eines és importantíssim. Moltes vegades, formar i proporcionar informació és la millor estratègia preventiva perquè no es desenvolupi un problema de salut mental. No hem d’oblidar que parlem de joves d’entre 18 i 24 anys, que és la franja d’edat en què apareixen la majoria dels trastorns de salut mental», conclou Cardoner.
