Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 29 d’octubre es celebra el Dia Mundial de l’Ictus. En paraules de la Dra. María Alonso de Leciñana, Coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), un ictus és “un trastorn brusc en la circulació sanguínia del cervell que pot ser produït per oclusió arterial (el 85% dels casos) o per hemorràgia (el 15%)”.
Ara per ara, l’ictus és la segona causa de mort a l’estat espanyol, la primera causa de discapacitat adquirida en l’adult i la segona de demència. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada any 110.000-120.000 persones pateixen un ictus a l’estat, dels quals a un 50% els hi queden seqüeles discapacitants o moren. A més, 330.000 espanyols presenten alguna limitació en la seva capacitat funcional per haver patit un ictus.
En els últims 20 anys, la mortalitat i discapacitat per ictus ha disminuït però l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima en què els propers 25 anys la seva incidència s’incrementarà un 27%. És a dir, l’ictus ha disminuït per “la millora en la detecció precoç dels símptomes, en el control dels principals factors de risc i en la introducció de noves mesures terapèutiques, com les Unitats de Ictus, la trombólisis o la trombectomía mecànica” però la seva incidència segueix augmentant. Hi ha estudis que afirmen que el 90% dels casos d’ictus es podrien evitar amb una adequada prevenció dels factors de risc i un estil de vida saludable.
Un dels factors de risc importants és l’edat, ja que la incidència de l’ictus augmenta considerablement a partir dels 60-65 anys: un 5% dels majors de 65 anys de l’estat espanyol han patit un ictus. En menor mesura però els ictus poden aparèixer a qualsevol edat: un 0,5% de tots els ictus es donen en menors de 20 anys. A més, en els últims 20 anys ha augmentat un 25% el nombre de casos de ictus entre les persones de 20 a 64 anys.
Quins símptomes dóna un ictus?
Els símptomes d’un ictus depenen de l’àrea del cervell que es vegi afectada però en general es produeixen de forma brusca i inesperada. Els trets més comuns que es donen podrien ser els següents:
- Alteració brusca en el llenguatge, amb dificultats per parlar o entendre.
- Pèrdua brusca de força o sensibilitat en una part del cos. Generalment afecta a una meitat del cos i es manifesta sobretot a la cara o a les extremitats.
- Alteració brusca de la visió, com pèrdua de visió d’un ull, visió doble o incapacitat per apreciar objectes en algun costat del nostre camp visual.
- Pèrdua brusca de coordinació o equilibri.
- Mal de cap molt intens i diferent a altres maldecaps habituals.
La Dra. María Alonso de Leciñana creu que “una de les claus per a l’èxit en l’atenció de l’ictus és la rapidesa amb la que es detecten els seus símptomes inicials i es contacta amb el sistema d’emergències. L’altra, sens dubte, és la prevenció”. Així, i com ja s’ha dit, el 90% dels casos d’ictus es podrien evitar amb una prevenció correcta. “Generar l’hàbit de control de la tensió arterial, el pes, de la cintura abdominal i dur a terme un estil de vida sa, que passa per deixar el tabac i el consum moderat d’alcohol, reduir pes, fer exercici i reduir la sal en els menjars, serien els principals consells”, aporta Alonso.
Per rapidesa cal tenir present dues variants: l’avís i el trasllat. A Catalunya, el mecanisme és el següent: quan el SEM rep l’avís d’una persona que ha patit un ictus, l’ambulància la trasllada a un centre proper. Aquest sistema organitza l’atenció a partir del SEM i d’una xarxa de 26 hospitals amb capacitat de diagnosticar els pacients amb sospita d’ictus. A l’hospital, el diagnòstic determinarà si l’ictus l’ha causat una hemorràgia (ictus hemorràgic o vessament cerebral) o bé el taponament d’un vas sanguini del cervell (ictus isquèmic o infart cerebral).
Dany cerebral més enllà de l’ictus
Durant aquests dies la (Societat Espanyola de Neurologia) també ha parlat dels tumors cerebrals. Els tumors cerebrals són, després de l’ictus i dels traumatismes cranioencefàlics, la principal causa de dany cerebral adquirit i aglutinen més de 120 tipus de tumors. A Espanya es detecten a l’any al voltant de 3.000 nous casos de tumors cerebrals, segons dades de la mateixa SEN.
