El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Comencem amb Santi Rodríguez, del Partit Popular Català.
Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)
Nascut a Vilanova i la Geltrú, Santi Rodríguez és enginyer tècnic de telecomunicacions, diplomat en Ciències Empresarials (UOC) i llicenciat en Administració i Direcció d’empreses (UOC). Ha estat secretari Executiu d’Acció territorial del PPC (2004-2007), secretari executiu de comunicació (2007-2008) i regidor portaveu del PPC a Vilanova i la Geltrú (1995-2015).
Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?
El més immediat a abordar és una planificació de les vacunacions i informació al respecte, ja que, entre la població, hi ha força incerteses, amb independència de les incerteses que ja provoca el proveïment.
No considerem necessari un confinament generalitzat, si no mesures puntuals, amb nivells de restricció graduals, que permetin abordar amb la màxima eficàcia possible la situació en cada moment, tenint presents l’evolució dels contagis i les capacitats del sistema sanitari.
Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?
És imprescindible aprofundir en la coordinació territorial per evitar el desconcert que genera que cada comunitat adopti mesures molt dispars, però perquè aquesta coordinació sigui eficaç cal lleialtat entre administracions i lideratge, aspectes que en aquesta pandèmia no han existit.
Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?
Amb plans específics de reforç de l’atenció primària i de l’atenció especialitzada. Ambdós subsectors de la sanitat pública, abans de la pandèmia, ja patien força deficiències i un deteriorament progressiu del servei, que s’han vist agreujats amb la necessària atenció a la pandèmia. Sense cap mena de dubte, la comorbiditat en l’àmbit de la salut mental, o en el seguiment de les cronicitats són aspectes a abordar el més àgilment possible.
La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?
No es tracta tant de a quin departament es vinculin, sinó que hi hagi la comunicació i coordinació necessàries entre els departaments per garantir una adequada gestió, tant des de l’àmbit social com sanitari. No és justificable que, quan una persona és institucionalitzada, sembli desaparèixer del sistema sanitari públic.
En la mesura que cada vegada més les persones institucionalitzades en residències són les que pateixen més problemes de salut i dependència, cal tendir cap a una atenció més sociosanitària, que no exclusivament social.
No creiem que la titularitat pública o privada, o la gestió, generalment sempre privada, hagi de representar cap mena de problema, sempre que se supervisi adequadament la gestió.
De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?
Cal un reforç de l’atenció primària, amb major capacitat resolutiva, el que implica el tractament d’urgències lleus que permeti alleugerar les urgències hospitalàries per aquells casos necessaris. També cal previsió i provisió d’especialitats que són deficitàries que, juntament amb la millora de les condicions laborals, ha de permetre cobrir les necessitats.
És necessari un pla de xoc de llistes d’espera i un dimensionament adequat de l’atenció especialitzada, per evitar el creixement descontrolat en situacions de normalitat.
Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?
El principal problema que arrosseguen alguns dels hospitals comarcals no és tant que estiguin infrafinançats, si no l’endeutament que arrosseguen. En aquest sentit, seria necessari preveure, a través d’una millora del finançament, el sanejament progressiu, amb l’objectiu que la qualitat assistencial no és ressenti per aquests motius.
Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?
Una actualització dels equipaments; una millora de les condicionals laborals dels professionals, que facin de l’atenció primària una destinació, si més no, tan atractiva com altres; preveure la formació i proveir les vacants d’especialitats que impedeixen un adequat dimensionament dels serveis (per exemple, pediatria); ampliar els horaris, amb la dotació de professionals adequada, i ampliar els serveis d’atenció urgent.
Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?
És imprescindible millorar les condicions laborals dels professionals, i entre elles, també les retribucions, ja que si no es produeixen deslocalitzacions cap a destinacions on poder disposar de millors condicions laborals i perspectives de desenvolupament professional.
Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?
Molt més del que ho ha estat fins ara, atès que s’han desaprofitat sis anys de creixement econòmic, amb 4 sense pressupost, i no s’ha assolit el nivell de despesa/inversió prèvia a la crisi. Resulta paradigmàtic que el pressupost previst per 2020 hagi estat inferior al realment executat durant el 2019.
Diverses veus, tant del món econòmic com sanitari, xifren en 5.000 milions les necessitats de la sanitat pública. Assolir-ho en un màxim de tres o quatre exercicis, hauria de ser possible, i un objectiu a assolir.
Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?
La mateixa que la importància que té la recerca sanitària catalana, que és molt alta. Dels millors instituts de recerca d’Espanya, quatre són catalans i cal, almenys, mantenir aquest alt nivell.
Acabi la frase
1. Les mesures restrictives actuals són… en alguns casos desproporcionades amb relació a la influència sobre la pandèmia.
2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… un impacte a la societat inimaginable: sanitari, econòmic i social.
3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… hauria d’exercir amb competència les que té.
4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… tenir voluntat política i prioritzar-lo a l’hora de distribuir el pressupost.
5. La crisi econòmica i les retallades… es podrien haver recuperat durant els anys de creixement econòmic.
6. La col·laboració publicoprivada és… necessària per garantir el nivell de qualitat dels serveis sanitaris.
7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… especialment de les despeses identitàries i altres prescindibles.
8. La telemedicina… és una opció a implantar seriosament per millorar l’atenció a la ciutadania, encara que no de forma generalitzada, sinó en determinades circumstàncies i en molt determinats sectors de població.
9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… ens hi oposem, creiem que cal treballar en l’àmbit de les cures pal·liatives, abans que apostar per l’eutanàsia.
10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… al sistema públic.
