No et perdis cap article
Van ser anomenats ‘herois sense capa’ durant els pitjors moments de la pandèmia de COVID-19. A les patologies físiques d’aquells contagiats pel virus, s’uneix una salut mental deteriorada. Una revisió d’articles, publicada al Journal of Affective Disorders, analitza el seu efecte i què passaria davant d’una segona onada de la malaltia
El metge de família Javier Padilla i l’epidemiòleg Pedro Gullón acaben de publicar Epidemiocracia: Nadie está a salvo si no estamos todos a salvo’, escrit en ple estat d’alarma. Conversem amb ells sobre la situació del sistema de sanitat pública espanyol, les desigualtats socials i sanitàries i sobre com influeixen els contextos socials i econòmics en el sorgiment de les pandèmies
Roger Solanes és tècnic de laboratori de microbiologia de l’Hospital de Vilanova de Lleida, un dels centres sanitaris més afectats pels rebrots del Segrià. Creu que Lleida hauria d’haver complert totes les fases de la desescalada i que la situació actual és negativa, però assegura que després la primera onada han millorat els protocols i optimitzen millor el seu treball i els recursos per fer les proves PCR
El continuat creixement del nombre de casos de COVID-19 confirmats ha portat al Govern ha establir noves restriccions per diverses localitats de l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb aquestes mesures, el focus del rebrots a Catalunya es centren en el Segrià, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Alt Empordà.
Alguns participants han abandonat la competició, com la hidroxicloroquina i el lopinavir / ritonavir. Uns pocs van al capdavant en evidències, com la dexametasona i el remdesivir, encara que no exempts de polèmica. Repassem com va aquesta marató per aconseguir un tractament front als efectes de la SARS-CoV-2
Amnistia Internacional denuncia que la inversió en salut a l’Estat espanyol s’ha reduït en un 11’28% entre el 2009 i el 2018. En el cas català, la disminució global de despesa en el sistema sanitari ha estat del 12’37% i la de l’atenció primària d’un 24%
La situació de rebrots del coronavirus i la urgent necessitat de controlar-los i fer-ne el seguiment dels contactes porta a la Generalitat a reforçar de personal els serveis de vigilància epidemiològica.
El Davide va viure al carrer més de vuit anys. Ara té un sostre en el qual se sent més segur, però assegura que haver estat tants anys vivint al carrer deixa marca i que adaptar-se a una nova vida no és fàcil. És un dels testimonis que recull l’informe de la Fundació Arrels Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar, realitzat a partir d’entrevistes a més de 1.400 persones sense llar durant els darrers quatre anys
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.
