Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Des de la UGT exigim que Catalunya es marqui un objectiu clar: avançar, de manera progressiva, cap a una harmonització a l’alça de les condicions laborals de tots els professionals sanitaris.
Catalunya té un sistema sanitari plural, i és legítim que existeixin diferents models de gestió. El que no és acceptable és que aquesta diversitat serveixi per justificar diferències laborals cada vegada més grans entre professionals que, al cap i a la fi, treballen per garantir el mateix objectiu: l’atenció a la salut de la ciutadania.
Les llargues llistes d’espera, la pressió assistencial i la manca de professionals han convertit la sanitat privada en una peça cada vegada més rellevant del sistema sanitari català. Avui ningú no qüestiona que els centres privats i concertats contribueixen a donar resposta a una demanda que el sistema públic, per si sol, té dificultats per absorbir donant un clar benefici al conjunt del sistema. Però massa sovint s’ha oblidat el factor més important: les persones que sostenen el sistema. Sense professionals no hi ha assistència, no hi ha llistes d’espera que es puguin reduir ni centres que puguin continuar creixent.
En aquest context, la negociació del XIII Conveni Col·lectiu de la Sanitat Privada de Catalunya representa una oportunitat que no s’hauria de desaprofitar. L’única proposta de les patronals va ser signar un acord parcial, limitat als increments salarials dels anys 2026 i 2027, proposta que ni tan sols garanteix que els increments salarials arribin realment als professionals. Des de la UGT ho tenim clar; no es tracta només de pactar increments salarials. Es tracta de decidir quin model laboral volem per a un sector que cada vegada assumeix més responsabilitats dins del sistema sanitari català.
Mentre això succeeix augmenta la necessitat de professionals i les dificultats per retenir talent, la rotació constant de personal i l’augment de la contractació eventual no són casuals; són el resultat d’un model que encara no ha situat els professionals al centre. Des de la UGT defensem que la resposta per aconseguir professionals no pot ser mantenir unes condicions laborals poc competitives ni buscar fórmules cada vegada més flexibles per cobrir les mancances de personal, recorrent a plataformes com LIVO. És evident que aquestes plataformes resolen necessitats puntuals de les organitzacions. Però també és evident que no poden convertir-se en la resposta estructural a la manca de professionals. La fidelització no s’aconsegueix amb més flexibilitat empresarial; s’aconsegueix amb millors salaris, estabilitat, conciliació, desenvolupament professional i condicions laborals competitives.
El debat ja no és només quin paper ha de tenir la sanitat privada. El debat és si estem disposats a reconèixer, també en les condicions laborals, el valor dels professionals que han esdevingut imprescindibles per al conjunt del sistema. Perquè un sistema sanitari només és tan fort com ho són els professionals que el fan possible.
