Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El mes de juny d’aquest 2026, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) va publicar una notícia on s’indica que, al 2025, a Espanya hi havia 6,45 infermeres per cada 1000 habitants, una ràtio un xic millor que la del 2024 (6,36). Per simplificar termes, igual que fa el CCIIC, farem servir el terme infermeres per referir-nos al col·lectiu de professionals d’Infermeria. El CCIIC denuncia que la ràtio espanyola està molt per sota de la ràtio de la Unió Europea, segons l’EUROSTAT (8,15 el 2025), i de la de l’OCDE (8,13 el 2025). La notícia indica, a més, que a Catalunya la ràtio és 6,58 infermeres per cada 1000 habitants, i malgrat estar una mica per sobre de la mitjana espanyola no deixa de ser la tretzena entre les 19 CCAA. Navarra (8,97) i País Basc (8,21) són les comunitats amb ràtios més altes i Galícia (5,33) i Murcia (5,23) obtenen les ràtios més baixes. A Catalunya, la província de Barcelona mostra una ràtio de 7,07, i destaca sobre les altres tres demarcacions: 5,69 Lleida, 5,25 Tarragona i 4,89 Girona, totes tres clarament per sota de la mitjana espanyola. Una anàlisi detallada per CCAA i províncies es pot veure a l’informe associat a la notícia.
Segons l’informe del CCIIC, la font de les dades per establir les ràtios, és l’Instituto Nacional de Estadística (INE), però quan es consulten les dades de l’INE, aquest indica que la seva font són els “Colegios Oficiales de Enfermeros”. És de suposar que la font del nombre de col·legiats són els Col·legis Professionals, els únics que tenen aquesta dada. Sobta però que l’INE, a les seves notes de premsa, indiqui ràtios diferents a les de l’informe del CCIIC. A la nota de premsa del 22 de maig del 2025 s’assenyala que la ràtio d’infermeres per 1000 habitants del 2024 era 7,21 i a la nota de premsa del 27 de maig de 2026 l’INE indica que la ràtio del 2025 era 7,22. Per això hem recollit les dades de col·legiats i habitants de l’INE dels darrers deu anys i les hem comparat amb les de l’Informe Anual del Sistema Nacional de Salud del 2024, que va ser publicat el 4 de desembre de 2025 i que conté les ràtios dels Col·legis d’Infermeres fins l’any 2023. A les dades del Ministerio hi hem afegit les dades dels anys 2024 i 2025 aportades pel CCIIC (columnes blaves).
Com es pot veure a la figura següent, amb les dades de població i de nombre d’infermeres col·legiades de l’INE, les ràtios dels 10 darrers anys són sempre més elevades que les publicades pel Ministerio de Sanidad. La ràtio ha anat augmentant en tota la sèrie temporal excepte en els anys 2022 i 2023, on va haver una davallada, que curiosament no s’observa a les dades de l’INE on el creixement és continu en tots els anys. Hem demanat per correu electrònic tant al Consell d’Infermeres de Catalunya com a la seva Degana si ens podien aclarir aquestes diferències, però no hem rebut cap resposta.
Indicar que l’informe del Ministerio no inclou les dades de Llevadores en el còmput d’infermeres del 2023. Aquestes dades sí s’observen a l’informe de l’EUROSTAT, on es mostren les dades dels dos col·lectius. Si sumem les llevadores, la ràtio d’infermeres per 1000 habitants de l’any 2023, passa a ser del 6,16.
Segons l’informe del Ministerio de Sanidad, de les 5,9 infermeres per 1000 habitants col·legiades el 2023, 4,7 treballaven al Sistema Nacional de Salud (SNS) i la resta a la medicina privada. Cal aquí fer esment que el SNS inclou tots els hospitals públics (Públic-SNS) i també els centres privats que estan a la xarxa d’utilització pública (Privat-SNS), és a dir, aquells amb dependència funcional privada que dediquen més del 80% dels seus recursos a la prestació de serveis finançats pel SNS. Així mateix, s’inclouen en el SNS els centres privats que tenen un concert substitutori, que implica una relació contractual amb l’SNS, de forma que presten la seva oferta assistencial a una població assignada que pertany al SNS i en el que més del 80% de la seva activitat prové d’aquest contracte.
Per comparar les ràtios amb les d’altres països europeus hem utilitzat les dels informes de l’EUROSTAT i de l’OCDE, que tenen sèries temporals fins el 2023 i es basen en les dades subministrades pel Ministerio de Sanidad. Per no posar un llistat llarg de països de la UE, es mostren únicament les de 8 països, els quatre més poblats (Alemanya, França, Itàlia i Espanya), tres d’entre 9-11 milions d’habitants (Grècia, Bèlgica i Portugal) i tres de 5-6 milions (Finlàndia, Bulgària i Dinamarca).
Com es pot veure a la figura següent, entre el 2018 i el 2023, tots els països van incrementar la ràtio d’infermeres per 1000 habitants, excepte Espanya que la va mantenir i Bulgària on va baixar. En el cas d’Espanya ja hem comentat la davallada dels anys 2022 i 2023, i l’increment dels anys 2024 i 2025.
L’informe de l’OCDE, inclou dades de 42 països del 2013 i del 2023. En 40 països, la ràtio va augmentar en aquests 10 anys, i únicament va disminuir a Islàndia, però que té una ràtio de 15,2 el 2023, i Letònia, amb una ràtio de 4,2. Pel que fa al nombre d’infermeres per 1000 habitants, el 2023 Espanya ocupa la posició 31 dels 42 països de l’OCDE.
A la notícia sobre la ràtio d’infermeres, la degana de CCIIC afirma que “la tendència a la baixa de la ràtio europea s’estén pel continent i l’anàlisi comparativa amaga la magnitud de l’escassetat d’infermeres a Catalunya”. Amb les dades mostrades, podem dir dues coses, primer que les ràtios espanyola i catalana estan força per sota les d’Europa i de l’OCDE, i segona que, amb fluctuacions, les ràtios han anat millorant tant a Europa com aquí, sempre que considerem una escala temporal prou llarga.
L’informe de l’EUROSTAT, també inclou dades de l’edat del col·lectiu d’infermeres. A Espanya el percentatge d’infermeres amb 55 anys d’edat o més, és del 17,6% i el 34% tenen menys de 35 anys. L’informe no mostra aquestes dades de Portugal i Bulgària i per tant no les hem inclòs a la comparativa de la següent figura. Podem concloure que a Espanya el col·lectiu d’infermeres és relativament jove si es compara amb el de molts altres països europeus.
Pel que fa a les retribucions de les infermeres que treballen a temps complet, hi ha grans diferències entre països, com també hi ha entre els sous mitjans. A la figura següent, les columnes verdes mostren el sou mitjà del 2023 de cada país segons l’EUROSTAT, que s’indica numèricament dins les columnes. Les columnes ocre mostren el sou mitjà del 2023 de les infermeres, obtingut de multiplicar els sou mitjà de cada país per la ràtio entre el sou de les infermeres i el sou mitjà de cada país segons les dades de l’OCDE.
A Espanya, l’OCDE indica que les Infermeres cobren aproximadament 1,3 vegades el sou mitjà. A Dinamarca, França i Portugal els salaris de les infermeres estan aparellats amb el sou mitjà del país. En canvi a Itàlia o Finlàndia cobren menys que el salari mitjà.
La millora assistencial, si volem arribar als estàndards dels països més desenvolupats, indiquen que cal recórrer un camí llarg per apropar-nos a les ràtios de la major part de països de la UE. Tenir una ràtio baixa comporta que en molts casos hi ha una sobrecàrrega de feina o que qui fa determinades feines no te la titulació que correspon, o totes dues coses. Per tenir un sistema sanitari públic i de qualitat cal més inversió i, com veiem pel que fa a la ràtio, més contractació d’infermeres. Sempre és millor per la qualitat del servei assistencial estar entre els que estiren la ràtio d’infermeres cap amunt que no entre els qui l’estiren cap avall. Com passa a altres titulacions, cal millorar les condicions de treball si no volem que vagin a treballar a altres països. És una pèrdua de recursos i talent formar infermeres qualificades per que treballin a altres països on les condicions laborals són millors. Els que propugnen baixar els impostos, com ha fet el president de Foment el maig passat, probablement tenen assegurances de salut privades ja que se les poden permetre. Aquesta mesura, en una època on els guanys empresarials són elevats, implica una manca de responsabilitat social, i més quan –i ja era hora– aquest 2026 s’ha restaurat la sanitat pública com un dret universal al qual hi tenim accés totes i tots.
